dijous, 29 de maig del 2008

A crits i amb presses

Potser ha canviat la meva sensibilitat però darrerament des de que surto de casa camí de l’escola observo amb una certa regularitat unes escenes que em fan pensar en com deuen arribar aquest infants a les seves respectives aules.

En la meva pròpia escala aquest curs hi ha uns veïns nous, una parella jove. Algunes vegades coincideixo amb la mare i la seva filla petita, gairebé sempre amb plors i rebent crits. Ja camí de l’escola una mare porta els seus fills a l’escola corrent i també cridant. No sé a quina escola porten els fills, però no pot ser massa lluny i tampoc és tan tard quan els trobo per tenir tanta pressa. Ja més a prop de la meva pròpia escola també puc observar alguna escena semblant.

Segur que aquesta no és la millor manera de portar un infant a l’escola. A tots ens pot passar algun dia que ens adormint o se’ns faci tard, però quan això es converteix en la normalitat no estem donant un bon exemple i no ajudem gens a que arribin a l’escola en les millors condicions possible. Em fico en la pell d’aquest nen o nena i m’imagino en quin estat mental arriba a l’escola. No és la millor manera de començar el dia i d’enfrontar-se amb ganes al repte de l’aprenentatge.

Tan costa planificar-se millor i tenir temps per fer-ho tot sense aquest neguit!
 

dimarts, 27 de maig del 2008

M’agrada l’educació física

Al llarg de molts anys he impartit l’àrea d’educació física, primer en una escola d’educació especial i després quan vaig decidir tornar a l’escola ordinària, els primers cursos compartia l’àrea d’anglès amb l’educació física i la tutoria en alguns grups de cicle superior.

Des de fa dos cursos que ja no la imparteixo i dedico la major part del temps a l’anglès. No puc dir que l’enyoro, però quan tinc la oportunitat de fer alguna classe la gaudeixo molt. I així ha estat aquesta tarda. L’especialista d’EF del Cicle Superior està tota la setmana de colònies amb els alumnes de sisè i aquests dies faig les classes de l’àrea als de cinquè, amb la sort afegida que m’ha tocat seguir preparant una sortida que farem aviat a les Pistes d’Atletisme.

He fet una petita introducció a l’aula explicant el que anirem a fer a les Pistes i il·lustrant l’explicació d’algunes especialitats amb vídeos curts i contestant algunes preguntes. Un cop a la pista hem fet un petit escalfament molt dinàmic per entrar en acció i de seguida hem passat a realitzar exercicis de temps de reacció, petites activitats per explicar i millorar la tècnica de cursa i alguns sprints curts. La segona part la hem dedicat al llançament de pes, la setmana passada ja havien practicat el salt de llargada. I per acabar la tarda, els he proposat un petit exercici: pensar quantes gambades necessiten per arribar corrent fins la meitat de la pista i provar de comprovar la seva hipòtesi.
 
Una breu xerrada final i cap a casa.

¡Com he gaudit en veure els alumnes en un context diferent a les quatre parets de l’aula, corrent, mostrant les seves habilitats en el llançament de pes i tractant de millorar!

M’ha agradat recordar els vells temps no tan llunyans.


divendres, 23 de maig del 2008

Dos passos més

Ja hem fet la primera sessió d’avaluació. L’objectiu d’aquesta sessió d’avaluació no era tractar de parlar ni dels grups, ni d’alumne per alumne. Volíem fer una valoració de les mesures que hem aplicat al llarg del curs per tractar la diversitat en els 4 grups classes de Cicle Superior i fer propostes de millora i d’organització pel proper curs: alumnes que són atesos per l’especialista d’Educació Especial, alumnes que reben reforç de les àrees instrumentals, i desdoblaments de grups per treballar amb grup reduït. Dediquem un bon grapat d’hores per millorar l’atenció dels alumnes que presenten més dificultats d’aprenentatge i en general estem satisfets dels resultats.

L’altre pas d’aquest dies en el camí cap al final de curs ha estat l’organització horària per la propera setmana en la que els alumnes de sisè estaran de colònies tota la setmana juntament amb tres professors i també els horaris de les tres darreres setmanes de curs en que farem jornada continuada de matí i que també implica canvis. Ja els tenim enllestits.

Per tant, dues coses que ja puc esborrar de la llista!

Desdoblament d’informàtica

Des de que estic en aquesta escola, fa 6 anys, un cop a la setmana tots els grups classe es divideixen en dos i un dels grups fa informàtica, una de les matèries preferides per l’alumnat, i l’altre mig grup abans feia català, bàsicament expressió escrita, i actualment fa anglès, fonamentalment activitats d’expressió oral. Això és així per què l’aula d’informàtica actual del centre ens impedeix encabir-hi tot un grup classe.

Aquests dies en les reunions del cicle superior i després d’un curs en que la utilització de les eines TIC ha entrat en força en totes les àrees del currículum arrel de disposar de pantalles i canons a tres aules i també de disposar d’una dotació de portàtils, ens estem plantejant el proper curs prescindir d’aquest desdoblament d’informàtica i integrar definitivament les TIC en les diferents àrees del currículum.

Encara no ens hem decidit del tot, però creiem que aquesta és la millor de les opcions. Ens falten unes quantes reunions més per madurar i definir una mica més la proposta. Abans de fer-ho caldrà deixar ben clar quins són els procediments TIC que els alumnes han d’assolir al llarg d’aquests dos anys i com ho garantirem amb aquesta nova forma de treballar.

dimecres, 21 de maig del 2008

Recta final

Encara que ens resten uns quants dies de classe amb els alumnes (21 en total) de bon aprofitar, estem entrant en la recta final del curs i arriba el moment de començar a fer la memòria del curs. Implica fer balanç del que s’ha fet, comparar-ho amb el que es pretenia fer a l’inici de curs, veure si estem prou satisfets de com ha anat tot plegat i fer propostes de millora pel proper curs.

Tot això al mig dels darrers dies de classe que sempre són més complicats tan pel cansament dels alumnes com del propi cansament dels profes que donem les classes, les presses per explicar allò que encara no ens ha donat temps, les darreres avaluacions, notes i observacions, les colònies dels alumnes de sisè i de P-4 i P-5, .... Val a dir que aquesta recta final moltes vegades ja es comença a pensar més en el proper curs (noves idees, noves activitats que es volen fer, ...) que en el moment actual

Aquests dies s’acumulen les llistes de coses a fer, que convé prioritzar per ordre d’urgència per no tenir la sensació de que no serem capaços d’arribar a fer-ho tot. Quan es produeixen aquests moments, el millor és seure amb un paper al davant i posar ordre i rumb en aquest mar que ens rodeja.

dilluns, 5 de maig del 2008

Ara si, ara no.

Tenim el govern de l’ara si, ara no. Un bon exemple és tot el tema de l’aigua, primer la portarem del Segre, després de l’Ebre, ara cap aquí, ara cap allà.

Però el gran paradigma de l’ara si, ara no és el Departament d’Educació i el nostre conseller Ernest Maragall. Aquesta darrera setmana hem tingut un altre bon exemple. Fa pocs dies va declarar amb rotunditat que el Batxillerat Nocturn quedaria absorbit per Institut Obert de Catalunya que oferirà aquests estudis a distància.
Avui ha declarat que calia matisar aquesta informació dient ho estudiaran i que alguns instituts podran seguir oferint la modalitat del Batxillerat Nocturn.

El mateix ha passat amb altres lleis i iniciatives. Ara afirmo una cosa per després canviar-la. És un govern, i en especial el Departament d’Educació, sense capacitat de decisió que canvia d’opinió cada dos per tres, i que per tant com més passa menys confiança m’ofereix. Un govern ha de governar i governar vol dir prendre decisions.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...