dissabte, 28 d’abril del 2007

La cultura de l'esforç

Un article de El Periódico d'avui que paga la pena llegir:

La cultura de l'esforç

JOAN-PERE Viladecans
Pintor.
"Aprengui anglès en 7 dies", "Deixi de fumar sense esforç", "Aprimi's mentre dorm"... Són temps de gimnàstica passiva i bici estàtica, de sofà, telemerda i pizza ràpida; de precuinats i llibres resumits. Ens proposen mil deures per fer sense esforçar-nos. Coses de la postmodernitat. Quan la mala consciència es va allunyar de la nostra vida, es va endur la cultura de l'esforç. Allò que diu que "com més gran és la dificultat superada, més satisfacció se n'obté", avui només és per a psicòlegs, filòsofs o desesperats. La realitat és una altra: tots alhora buscant el mínim esforç. Ens comuniquem per SMS, abreviatures i onomatopeies, tot molt simple. I ens empobrim perquè, abans, arribar a la simplicitat era qüestió d'artistes, de savis, de llarg i complex recorregut cap a l'essencial; ara la simplificació és d'indolents o de les màquines que alimenten la mandra. S'ha de tenir nassos per dir-li a un adolescent que s'esforci en la seva formació quan respira el contrari i els models socials mostren vagància, riquesa fàcil i falta de recursos personals. La pedagogia es complica.

dijous, 12 d’abril del 2007

Sant tornem-hi

I dimarts de nou cap a l’escola després d’una setmana i un dia de descans. El primer dia després d’un període vacacional, o fins i tot, també després d’un pont, és un dia feixuc en el que et trobes descol·locat i sense ritme de treball, com si d’alguna manera tot tornés a ser nou, malgrat que ja és vell i conegut. A mesura que avança la jornada la situació millora , però s’acaba el dia amb regust amarg. Els alumnes també estan desconcentrats. Bé de fet dubto, de què és primer la seva poca concentració o la meva.

L’endemà ja és diferent. Ràpidament ja entres en la rutina diària de la feina. Malgrat que encara enyores els dies de festa sense responsabilitats laborals, ja recuperes el to habitual i ja comences a planificar tot el trimestre que tens per endavant i les tasques que havien quedat pendents abans de marxar i que ara ja comencen a ser una urgència.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...