dissabte, 28 d’abril de 2007

La cultura de l'esforç

Un article de El Periódico d'avui que paga la pena llegir:

La cultura de l'esforç

JOAN-PERE Viladecans
Pintor.
"Aprengui anglès en 7 dies", "Deixi de fumar sense esforç", "Aprimi's mentre dorm"... Són temps de gimnàstica passiva i bici estàtica, de sofà, telemerda i pizza ràpida; de precuinats i llibres resumits. Ens proposen mil deures per fer sense esforçar-nos. Coses de la postmodernitat. Quan la mala consciència es va allunyar de la nostra vida, es va endur la cultura de l'esforç. Allò que diu que "com més gran és la dificultat superada, més satisfacció se n'obté", avui només és per a psicòlegs, filòsofs o desesperats. La realitat és una altra: tots alhora buscant el mínim esforç. Ens comuniquem per SMS, abreviatures i onomatopeies, tot molt simple. I ens empobrim perquè, abans, arribar a la simplicitat era qüestió d'artistes, de savis, de llarg i complex recorregut cap a l'essencial; ara la simplificació és d'indolents o de les màquines que alimenten la mandra. S'ha de tenir nassos per dir-li a un adolescent que s'esforci en la seva formació quan respira el contrari i els models socials mostren vagància, riquesa fàcil i falta de recursos personals. La pedagogia es complica.

Amb l'escola no és suficient

Portem unes quantes setmanes en que són freqüents les notícies educatives als mitjans. La primera que va saltar va ser el poc ús del català ...