diumenge, 23 de setembre del 2012

Agafant el ritme

Acaba la primera setmana completa amb alumnes d'aquest curs i poc a poc vaig agafant el ritme. En els començaments de curs sempre costa una mica. La setmana passada només van ser 3 dies de classe, el temps just per presentar el curs a tots els grups, conèixer als nous alumnes i poca cosa més. Aquesta setmana ja hem començat a treballar a ple rendiment i això s'ha notat el darrer dia en que he arribat força cansat.

Els primers dies malgrat ja tenir-ho per la mà d’altres anys, acostumem a tenir feina extra. Cal anar enllestint tasques i la majoria són urgents: organitzar les sortides i colònies, fer el pressupost, marcar els objectius prioritaris del curs, recuperar les propostes fetes en les memòries, elaborar els plans de treball i les programacions, ... Són tasques que requereixen més treball individual i al mateix temps reunions amb la resta de companys per tal d’arribar a acords, però que un com fetes marquen les actuacions de la resta del curs.

En aquest període de curs no tan sols cal tenir el cap en les classes de cada dia, sinó que també cal estar pendent de totes aquestes tasques més organitzatives, i això fa que el temps de dedicació necessari s’ampliï de forma significativa fins arribar a agafar el ritme de treball que ens ha de permetre d’alguna manera anar més relaxats.

Una empenta més i ja tindrem tot el curs plenament organitzat i en marxa i agafarem el ritme de creuer necessari i deixarem aquest ritme accelerat amb tasques que semblen no acabar-se mai.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Alumnes del segle XXI

El curs passat a l'escola encara teníem algun alumne nascut en el segle XX. Es tractava dels que estaven a sisè i havien repetit algun curs. Però aquest any, tots els infants que tenim a la nostra escola ja són plenament del segle XXI. Per tant més que mai els mestres que moltes vegades encara estem ancorats en el segle XX hem de ser conscients que estem educant els futurs ciutadans d'aquest segle. Son els ciutadans que d’aquí a uns anys hauran de fer progressar a aquesta societat, una societat líquida en constant canvi i que és molt difícil de preveure com serà.

Potser sabem com ens agradaria que fos, o ni tan sols sabem això. Hem de procurar donar eines que els permetin adaptar-se al futur i bàsicament que els permetin seguir aprenent al llarg de tota la vida, ja que de ben segur que això els hi serà necessari. També cal sembrar la llavor de la reflexió, de la capacitat d’observar la realitat i pensar sobre la mateixa.

No és fàcil, però al mestres ens cal aixecar el cap del present en el que vivim i mirar lluny i a  part de coneixements i continguts transmetre valors, sentit crític, actituds cíviques, alegria, i capacitat de superació i de sacrifici que els permeti afrontar amb més garanties d’èxit el futur incert que els espera.

 

divendres, 7 de setembre del 2012

Un curs poc normal és a punt.

Les classes estan endreçades i a punt per rebre els alumnes el proper dimecres.  Hem esmolat bé les nostres eines pedagògiques per iniciar un nou curs i oferir el millor de nosaltres per tal que els alumnes segueixin progressant en els seu creixement personal.

Sabem que afrontem el que serà un curs complicat ple d'entrebancs, un curs en que menys mestres haurem d'atendre més alumnes. De totes les retallades que patirem al llarg del curs la que més ens preocupa és que quan un mestre agafi la baixa no tindrem substitut en dues setmanes. Això significa que al llarg de 10 dies laborables, l'atenció directa de l'alumnat recaurà en un altre company de l'escola. Per tant és fàcil d'entendre que alguna de les activitats programades es deixarà de fer. Els que sortiran més mal parats seran els alumnes que reben atencions en petits grups, reforços, etc. Si malauradament aquesta situació es repeteix amb una certa freqüència o en el temps hi ha coincidència de més d'una baixa, el desgavell que es pot produir en un centre pot ser important, i això repercutirà directament en el seu alumnat.

La nostra Consellera proclama a tort i dret la gran croada contra el fracàs escolar i al mateix temps posa en marxa mesures que de ben segur incidiran ben negativament en els alumnes amb més necessitats. No hi ha prou amb ensabonar als mestres amb declaracions lloant la seva professionalitat i el seu bon treball si apliquem mesures que l'únic que faran serà complicar la gestió dels centres, i malmetre els resultats dels alumnes. Ho sento molt però en la gestió pública i sobre tot, quan ens juguem el futur dels nostres ciutadans la economia no ho és tot. De ben segur que es poden trobar altres mesures d'estalvi.

 



 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...