divendres, 29 de febrer del 2008

El plaer de donar classes

Vols que els teus alumnes es motivin pel que ensenyes i aprenguin. Aleshores cerques activitats engrescadores amb les que puguin assolir aquests objectius i planifiques una classe amb cura, utilitzant recursos diversos per arribar als diferents nivells d’alumnes amb els que comptes a la classe.

Finalment ho tens tot a punt i arriba el moment de la representació. Moltes vegades una classe no deixa de ser una representació del que prèviament has pensat i planificat.

Presentes a la pissarra el que penses fer al llarg d’aquella hora de classe i vas desgranant les diferents activitats i recursos, normalment amb petites modificacions per adequar-te al que passa a cada moment. Poques vegades la classe és exactament tal com l’has planificat sobre el paper. Convé ser mínimament flexible per adequar-se al moment i al tempo. Gairebé sempre el pas del temps acaba sent determinant. És segurament l’aspecte més difícil de planificar. L’hora de classe acaba sent curta i no pots encabir-hi totes les activitats que havies pensat.

Abans d’acabar preguntes que creuen haver aprés i ets feliç i t’ho has passat bé quan tot va sobre rodes i els alumnes són conscients d’haver aprés els continguts que prèviament havies planificat. 

dilluns, 25 de febrer del 2008

L’anglès a Educació Infantil ?

Dissabte al matí al Centre Cultural La Bòbila de l’Hospitalet una conferència sobre l’anglès a Educació Infantil, la nova tendència del Departament.

Hi ha estudis que demostren la importància de començar l’estudi d’idiomes com més aviat millor. Segurament seria millor parlar de la importància de la immersió en idiomes en aquestes edats primerenques que no pas de l’estudi, ja que no podem considerar que els alumnes de tres any estudiïn idiomes.

¿Però realment els alumnes de 3 anys que escolten anglès amb molta sort 90 minuts a la setmana podem considerar que estan immersos en un nou idioma?

¿Realment això serà tan útil com pretenen? Personalment tinc els meus dubtes.

divendres, 22 de febrer del 2008

Formació excessiva

Setmana ben diferent, amb molt pocs dies de classe normal i molt dies fora del centre per formació. Aquest curs estic inscrit a dos cursos de formació, el primer derivat del Pla Experimental de Llengües Estrangeres que ens han concedit a l’escola i l’altre una oferta de 150 hores de formació ofertes pel Departament. Tot plegat ha implicat una mena peregrinatge al llarg de tota la setmana:

  • dimarts a la tarda a Terrassa de 15.00 a 18.00 hores.
  • dijous a Cerdanyola del Vallès tot el dia de 9.30 a 16.30
  • avui divendres una altra vegada a Terrassa també tot el dia de 9.00 a 17.00
  • i demà acabo aquest tour per diferents ciutats veïnes a l’Hospitalet de 9.30 a 13.30.

La formació aporta nous coneixements, en refresca d’altres que tens adormits i aflora idees interessants  per les classes però quan aquesta és tan continuada impedeix la seva assimilació.

Vull aturar-me i tenir temps per pensar i poder posar-ho en pràctica, però no puc fer-ho. Tot és massa ràpid.

diumenge, 17 de febrer del 2008

A voltes amb el 14-F: dimiteixi senyor Maragall

Després de la vaga del 14 cal esperar la gestió que es farà de tot plegat. De moment no estem en el bon camí.

Les bases per a la Llei d’Educació de Catalunya és un document incomplert, deixa aspectes importants fora (integració de professionals no docents en els centres, escola inclusiva, ....). Malgrat que apunta elements interessants, hi ha una manca important de concrecions, a l’espera del redactat final de la llei.

Des de l’aparició d’aquestes bases el mes de novembre, el Conseller s’ha omplert la boca afirmant que està obert al diàleg i al debat, però en cap moment s’ha produït aquest. La única via oberta és una bústia de suggeriments i aportacions a la pàgina web. Una via de participació massa pobra per creure en les seves paraules.

Per altra banda els sindicats després de fer un anàlisi parcial esbiaixat i una mica particular del document de les bases no son capaços d’articular una altra forma de pressió que convocar una vaga. Quina poca imaginació que tenen!.

Finalment els mestres molt cansats de tot plegat: del que diu el Departament, de les innumerables canvis de legislació dels darrers anys, sense massa explicació i sense que serveixin per res, dels propis sindicats, d’estar en el punt de mira dels mitjans de comunicació des de fa temps, dels informes que diuen que ho fem molt malament, han fet vaga. Servirà aquesta vaga per alguna cosa ?

L’educació necessita un canvi en profunditat. Això és una evidència en la que tots estem d’acord. Des de 1992 any en que es va aprovar la LOGSE, el darrer gran canvi, la societat s’ha tranformiat molt. Necessitem escoles amb una organització i funcionament diferent, capaces de donar resposta als reptes educatius de la societat actual i de formar als ciutadans de la societat del futur.

Fa temps que Administració, docents, i famílies es miren amb desconfiança. I així no anem enlloc. Tots hem d’anar en la mateixa direcció, però primer cal decidir quina ha de ser aquesta direcció. L’educació és un pilar bàsic del futur del país, encara que per les xifres d’inversió que s’hi dediquen no ho sembla pas.

El Conseller que tenim tant amb els seus gestos com amb les seves darreres declaracions no sembla capaç de liderar aquest canvi en profunditat tan necessari, ni tampoc capaç de conduir aquest diàleg i debat que ens ha de portar a aquesta nova Llei.

Potser ha arribat el moment de demanar la dimissió del Conseller. Ho sento però aquest senyor no m’agrada li falta tarannà, lideratge i coneixement del món educatiu per portar aquest canvi a bon port.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...