dimarts, 27 de març del 2007

Taller d'històries

La setmana passada els alumnes de sisè van fer aquest taller amb el nom d’històries de vida. Es tracta d’un taller gratuït que ens va oferir l’Ajuntament. Venen des d’una associació d’ajuda a l’immigrant del Raval, un treballador d’aquesta associació que dinamitza l’activitat i dos immigrants, un amb papers que porta més temps entre nosaltres, en Younes del Marroc, i un altre sense papers i que fa poc que està per aquí, en Massu del Senegal.

Després d’una petita introducció on es demostra als alumnes que tots tenim el nostre origen en algun fenomen migratori, i que de fet no fa tants anys els espanyols per diferents motius hem estat immigrants al llarg dels temps, tant el Younes com el Massu expliquen amb poques paraules el seu viatge fins a Espanya, un va passar 24 hores sota un camió, i l’altre 7 dies en una “cayuco”.

A partir d’aquesta breu explicació els alumnes pregunten si van passar por, que els va empènyer a deixar tot i venir cap aquí, com van ser els seus primers moments aquí, quina és la seva situació actual, si pensen en tornar al seu país. Aconsegueixen captar plenament la seva atenció. Entre els alumnes també hi ha uns quants immigrants que també aporten el seu granet de sorra, el que ells saben, i el que ells han viscut de primera mà.

En els seus països d’origen només hi ha gent molt rica, poca, i gent molt pobre, molta. La classe mitja no existeix. Allà el concepte de família és molt diferent al concepte de família. Aquí les famílies tenen pocs fills per poder-los mantenir fins que aquests són grans. Allà no es cobra ni atur, ni jubilació, i aleshores es tenen molts fills tot esperant que aquests quan siguin grans mantindran als pares. De fet, no fa massa anys aquest també era el concepte de família que teníem per aquí.

Amb les diferents preguntes i les corresponents respostes es van fent una idea de les dificultats que comporta la decisió d’emigrar a un altre lloc i que els immigrants no són persones estranyes, sinó que simplement volen aconseguir millorar les seves condicions de vida, i pensen que això tan sols ho poden assolir venint al món occidental. També s’assabenten d’algunes de les costums, formes de vida i tradicions dels països d’origen dels Younes i del Massu

L’hora i mitjà de l’activitat ha passat volant. Ha estat una classe molt profitosa i en la que tots hem aprés molt. 

dimarts, 20 de març del 2007

Atenció s’avalua!

El cap de setmana passat va ser el de corregir els darrers exàmens del trimestre. Al llarg de la setmana vaig recollir els dossiers amb tota la feina del trimestre per valorar com havien treballat i la seva capacitat per ordenar i presentar el seu treball. També al llarg d’aquesta setmana hem fet dues reunions d’avaluació on parlem de la dinàmica dels grups i dels alumnes que més ens preocupen, tant pel seu rendiment, com per la seva actitud. Encara ens queda una reunió pendent per acabar de parlar d’un dels grups, però aquest matí he acabat de posar les creus en els informes que lliurarem a les famílies el darrer dia del trimestre.  

Avaluar és una de les moltes funcions que realitza el mestre al llarg del curs,i quan avalua el que fa, entre altres coses, és informar a les famílies del grau en el que seus fills han assolit els aprenentatges que pretenia ensenyar. És aquesta una tasca feixuga i en certa manera burocràtica. Cal revisar totes les anotacions preses des del mes de gener fins ara, tan en la feina diària a la classe, així com en els exàmens puntuals. Tota aquesta informació s’ha de traduir en paraules entenedores per la família de l’alumne per tal que aquesta pugui copsar la nostra opinió sobre l’evolució dels aprenentatges del seu fill o filla. Quan aquesta informació és positiva i afalagadora no hi problema, però quan no és així sorgeixen els interrogants.

De fet l’avaluació no només és aquest moment en el que es posen les “notes”, sinó que és un procés, que va estretament lligat a tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, i no tan sols implica l’avaluació de l’alumne sinó que també implica l’autoavaluació del propi mestre, qüestionant-se la metodologia d’ensenyament i la idoneïtat les diferents activitats d’aprenentatge que proposa als alumnes. D’alguna manera el moment de l’avaluació representa un moment d’inflexió, d’aturada i reflexió de si els alumnes estan aprenent, però també com estem ensenyant els mestres.

Quan has acabat de posar les “creus” i les “observacions” en els informes estàs tranquil i descansat perquè has acabat una feina, però això no és només que un punt i seguit i la tasca d’ensenyar continua amb el dia a dia l’aula.

dissabte, 10 de març del 2007

Les TIC a l'escola

Tots els alumnes de l’escola van a l’aula d’informàtica del centre una sessió cada dues setmanes, ja que aquesta és petita i no té cabuda per una classe sencera de 25 alumnes. 

També a totes les aules disposen d’un ordinador. Ara bé la incorporació d’aquests mitjans en el currículum i en l’activitat diària és ben diferent i sempre depèn directament tan del domini d’aquests mitjans per part del mestre com de les ganes que cadascú hi posa per utilitzar-les. Hi ha classes que cerquen totes les oportunitats possibles per fer ús dels ordinadors, tan de l’aula d’informàtica com de les aules, i d’altres que les utilitzen molt poc.

Aquest curs hem actualitzat la imatge i la distribució dels continguts de la pàgina web de l’escola, però en molts moments és fa difícil obtenir materials per penjar. La veritat és que no sabem què fer per tal que tothom tingui més en compte aquesta nova eina de la que disposem. Si algú té idees, us ho agraírem. Procurem mantenir-la actualitzada perquè tingui interès tan pels propis alumnes com per les famílies, però s’acaba convertint en la pàgina web d’unes poques classes. Són les classes que tenen un professor més implicat en aquest món de les tecnologies i que també elaboren programes de ràdio i vídeos. La darrera ha estat l’entrada en el món dels blocs, un bloc per cada grup de sisè: la nosta classe, sisè A. Ara haurem d’esperar la resposta dels alumnes a aquesta nova proposta.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...