Entrenament fotogràfic

El d’aquest matí ha estat un entrenament diferent. Tenia a gairebé tots els companys amb els que ens trobem els diumenges corrent la mitja de Granollers i per tant he sortit a entrenar sol. He aprofitat per fer el mateix recorregut que el proper dijous gras farem amb els alumnes caminant.

Cada any fem una excursió a peu amb tots els alumnes de Cicle Superior de forma alterna: un any Coll d’Estenalles, Montcau, La Mola, Cavall Bernat, i un altre any, sortim des de l’escola caminant cap a Can Deu, Torrent de Gotelles, Can Argelaguet i un altre cop cap a l’escola. Aquest any ens toca aquesta segona opció.

Després que fa uns mesos em robessin la càmera digital, aquesta setmana n’’he comprat una altra. He sortit a provar-la amb l’objectiu d’elaborar després un CD amb les fotos i amb textos en anglès per mostrar als alumnes pocs dies abans de la sortida. Es tractava de córrer i anar parant per fer fotos, ara aquí, ara allà del que creia més significatiu i que em podia ajudar a elaborar aquest CD utilitzant el vocabulari anglès bàsic que coneixen.

A la baixada de la Font dels Capellans veig venir corrent a en Pep, un company de Terrassa amb un amic. M’han acompanyat un bon tros en aquesta cursa fotogràfica. Com sempre que ens trobem hem fet petar la xerrada una bona estona.

A mig camí la càmera es queixa i diu que ja no té bateria. Anem fins a Mossèn Homs on deixo als amics i agafo el camí de tornada a casa, però abans de deixar estar les fotos, provo de nou i funciona.

Aleshores torno al lloc on he fet la darrera foto i faig la resta del recorregut sense més contratemps. Ja tinc totes les fotos descarregades a l’ordinador. Ara es tracta d’elaborar el muntatge. Al final han estat gairebé dues hores i al voltant d’uns 20 km. Ha estat un entrenament divertit i diferent.

Cantant sota la pluja

Malgrat les previsions meteorològiques i la pluja de la nit, aquest matí camí cap a l’escola el cel estava blau i seré. Res feia pensar que s’havia de posar a ploure. De fet, feia vergonya anar a treballar amb el paraigua a la mà.

Avui els dos grups de sisè anàvem a veure un musical sobre Beethoven. Començava a les 9.45, i com que l’auditori on teníem que anar no estava massa lluny, hem anat tot passejant. A mesura que ens apropàvem al nostre destí, ja hem observat que el cel ennegria per moments i, fins i tot, hem comentat entre nosaltres que a la tornada ens tocaria mullar-nos.

El musical ha esta força bé i els alumnes han gaudit de l’espectacle tot aprenent algunes curiositats de la vida i l’obra del gran músic. En alguns moments de la representació hem escoltat tronar, i també ens ha semblat sentir la remor d’una forta pluja.

A la sortida hem pogut comprovar que no estàvem equivocats, estava plovent. Ningú portava paraigua, molts l’havíem deixat a l’escola confiant que no plouria.

Hem renunciat al nostre propòsit d’esmorzar al petit parc que hi ha davant l’auditori. I com que no feia aspecte de voler parar de ploure, al poc temps, hem decidit emprendre el camí de tornada a l’escola sota la pluja. No plovia massa, però hem quedat ben xops. Malgrat algunes petites queixes i protestes ha estat un retorn divertit i ple de bon humor.

Ja de nou a la classe, i després de donar temps per menjar-se l’esmorzar, hem aprofitat per comentar l’obra i arxivar, endreçar i posar una mica d’ordre tan en l’aula en general com en les seves carpetes i calaixos. A alguns, els hi feia bona falta.

En definitiva ha estat un matí ben remullat.