La primera setmana de curs ja s'ha acabat. He retrobat a alumnes que ja coneixia i he conegut als grups nous. Ha estat com tots els començaments de curs, ni millor ni pitjor. Tinc la sensació que a l'escola serà un bon curs. Hi ha empenta, ganes de treballar, projectes, i un grup d'alumnes important amb ganes d'aprendre.
Però als mitjans de comunicació tot ha estat ben diferent. S'està creant un ambient molt enrarit i un estat d'opinió contrari a les escoles i als mestres que em neguiteja. Tenim la pitjor l'escola d'arreu, amb les vacances més llargues i amb uns mestres que només pensen en convocar vagues.
Anem per parts, segurament no som l'escola amb millors resultats acadèmics, però en realitat s'estan comparant dades procedents de països molt diferents que viuen realitats socials també molt diferents i que no sé si en realitat són tan comparables. Aquest estiu he tingut la sort de poder gaudir d'un curs amb mestres de diferents països europeu i d'altres comunitats de l'Estat Espanyol i inevitablement hem parlat de les nostres escoles i sistemes. Hi ha de tot per tot arreu i en aquestes comparatives la meva realitat no sortia pas tan mal parada com desvetllen les fredes estadístiques. És cert que hem de millorar, però recordar constantment que estem a la cua en resultats no ajuda gens a generar la suficient i necessària confiança de la societat en les seves escoles. La insistència en recordar aquestes dades segurament fa més mal que bé.
87 dies de vacances, aquesta xifra s'ha repetit i repetit com mai en aquest inici de curs. S'està creant un estat d'opinió pública favorable al canvi del calendari escolar. Estic totalment d'acord són massa dies de vacances, però cal tenir en compte que als països on les vacances d'estiu són més curtes, tenen algunes setmanes a l'octubre i al febrer. Estan més repartides que sembla més lògic pensant en les millors condicions de treball dels alumnes, però en definitiva, tenen el mateix nombre total de dies i això provoca el mateix enrenou per les famílies i un dels temes de moda la conciliació laboral i familiar.
És millor pel rendiment dels alumnes, repartir les vacances al llarg de l'any, però també cal tenir en compte les temperatures dels mesos d'estiu en un aula de les nostres escoles amb 25 alumnes al seu interior. No són les millors condicions per l'aprenentatge. Si s'han de fer classes al mes de juliol s'ha de pensar en la instal·lació d'aire condicionat a les aules amb la despesa energètica i econòmica que suposa el seu manteniment.
A això se suma el comentari de que els mestres gaudim de massa dies de vacances, de que treballem poc. De que vivim molt bé. Jo no ho nego visc molt bé, però no pas per gaudir de les famoses vacances de mestre sinó perquè m'agrada la feina que faig. Però si tan bones condiciones laborals tenim els mestres, jo no dubtaria em faria mestre.
Estem entrant en un curs que serà clau amb la aprovació de la LEC, però tal com escrivia Sílvia Barroso en l'Avui del passat 18 de setembre: “la conselleria i els mestres s'enroquen en el seu enfrontament. Amb el conseller parapetat en l'aritmètica parlamentària que li permetrà aprovar la LEC i els sindicats entregats a la demagògia prèvia a una vaga, l'ensenyament continua encallat, sense progressar adequadament” Els sindicats sempre tenen a punt la seva única estratègia convocar una vaga. ¿ Si tan convençuts estan de la seva posició per què no es fa una convocatòria d'una manifestació en dissabte o diumenge (por al fracàs?, por a ser quatre gats?) a la que es pugui afegir la resta de la ciutadania i en canvi directament s'amenaça en una vaga ? I l'altra banda un Conseller prepotent tancat al diàleg i amb una conselleria que darrerament no funciona com cal: improvisacions, errades greus, aplaçament de problemes, poques respostes convincents, ... Fins al punt que a vegades, i malgrat que em costa dir-ho, haig de reconèixer que enyoro els temps de Convergència.
M'agrada que els mitjans de comunicació parlin de les escoles i de l'educació però si només han de parlar per crear tensions i desconfiances no val la pena. Tampoc cal que es dediquin a tirar-nos “floretes” però posar més llenya al foc per enrarir l'ambient entre societat i escola no ens porta en lloc. No hem començat gens bé.
