divendres, 23 de maig del 2014

MUFACE, un contrasentit en si mateixa

MUFACE va ser una de les meves sorpreses en el moment en que em vaig convertir en funcionari després de guanyar les oposicions. I d'això ja fa molts anys. De fet encara no em deixa de sorprendre. Resulta que sóc funcionari públic, i si vull, puc gaudir de sanitat privada de manera gratuïta. Per mi és tota una contradicció. Personalment m'he acollit sempre a la Seguretat Social i mai he estat en cap de les mútues que m'ofereix el privilegi de ser de MUFACE. És una qüestió de principis.

S'organitzen manifestacions i ens omplim la boca en defensa dels serveis públics, però ens beneficiem dels privilegis que ens atorga MUFACE.

Conec una mica la història i MUFACE va néixer per tal de donar cobertura sanitària als funcionaris ja que molts no en tenien, però ara ens hem convertit en uns privilegiats. Tenim feina vitalícia i podem escollir entre diferents mútues. I filant una mica prim, encara que no ho sé del cert, suposo que els metges del servei públic de sanitat poden escollir ser beneficiaris d'una mútua privada.

Si realment creiem que la societat del benestar ha de cobrir les nostres necessitats bàsiques, no té cap sentit que els funcionaris públics gaudim del privilegi de MUFACE. Tots haurien de rebre els serveis de la sanitat pública com la resta de treballadors.

 

dilluns, 12 de maig del 2014

Quin començament de tercer trimestre!

Fa tres setmanes que he iniciat aquest trimestre i encara no he aconseguit agafar el ritme de treball adient. Han estat uns dies molt accidentats, farcits d’esdeveniments extraordinaris o al menys diferents que d’una o altra manera m’han impedit posar-me a treballar com m’agrada.

El segon dia del trimestre va ser Sant Jordi, una celebració sempre especial a les escoles. El mateix divendres d’aquell setmana havíem de celebrar la Jornada Esportiva que finalment van decidir ajornar el mateix dijous a la tarda degut a una previsió meteorològica incerta que després no es va complir.

A conseqüència del pont del primer de maig, la segona setmana següent es va convertir en una setmana de tan sols 3 dies. A part de ser una mini-setmana, al mig hi ha havia una sortida de tot el dia.

I arriba la tercera setmana, la primera sencera. Però no us penseu que ha estat una setmana normal. És la setmana de la prova de les Competències Bàsiques de sisè. Com altres anys sóc aplicador. Per aquesta raó em passo dos matins en una altra escola aplicant aquestes proves. I per acabar la setmana el dijous haig de portar la meva mare al metge i també haig de substituir a un mestre absent i el divendres acabem celebrant la jornada esportiva que havíem aplaçat.

De tot plegat se'n ressenten les classes, ja que no s'agafa un bon ritme per avançar i seguir aprenent. Espero poder entrar en la normalitat demà ja que avui era festa local a partir d'ara i aprofitar els pocs dies de curs que ens queden i que ja tinc pràcticament planificats fins el final.

dilluns, 5 de maig del 2014

Més autisme ?

El meu primer contacte amb aquesta paraula es va produir al llarg dels meus anys d'estudiant universitari (mitjans dels 70), però aleshores no estava massa interessat pel tema, ja que m'inclinava més per temes de la psicologia social i els fenòmens del poder.

Quan vaig començar a treballar en un centre d'educació especial me'ls vaig trobar al davant i la pregunta era: que els hi passava a aquells nens tan misteriosos que tenien l'etiqueta d'autistes ? Va ser el moment de llegir i llegir llibres i també preguntar i escoltar als experts.

I a partir d'aquí s'ha convertit amb un tema que d'una manera o un altre  m'ha acompanyat sempre. Han aparegut noves etiquetes per explicar el mateix (trastorn generalitzat del desenvolupament, trastorn d'espectre autista) i també descripcions més detallades i aprofundides dels símptomes així com canvis en la forma de treballar amb aquests alumnes.

  

Imatge del bloc recursos per l'educació especial: http://blocs.xtec.cat/recursosee/

I una pregunta que fa temps que els que treballem a l'ensenyament ens fem a vegades amb veu baixa, és si hi ha cada vegada més alumnes autistes.  Potser és que simplement s'han millorat les eines diagnòstiques. També cal tenir en compte que no fa pas tants que un bon grapat de nois i noies que avui es troben en els nivells alts del Trastorn d'Espectre Autista (TEA) eren simplement considerats rarets i poca cosa més. I avui en dia aquests també els col·loquem en el calaix d'autistes. De fet no hem d'anar pas tants anys enrere per comprovar que autisme i deficiència intel·lectual anaven de bracet i en canvi ara no és ni molt menys així i es coneixen molts autistes capaços de portar una vida que podem qualificar de normal. És evident que no presenten les mateixes dificultats els autistes amb nivells d'intel·ligència normals que els que tenen associada una discapacitat intel·lectual.

Es fa molt difícil de treure'n l'entrellat a aquesta qüestió. No sempre s'utilitzen els mateixos criteris per emetre el diagnòstic i segurament la metodologia també és diferent. Això fa que les dades de les que es disposa no són comparables les unes amb les altres.

Ara bé, els que fa temps que treballem en el món de l'educació tenim la impressió que el nombre de diagnosticats, sigui pel motiu que sigui ha anat en augment de forma progressiva. De fet 30 o 40 anys enrere eren ben pocs els que coneixien el tema i ara pràcticament ha arribat a totes les aules i a tots els mestres. Gairebé tots els mestres en un moment o altre de la seva pràctica educativa han tingut un alumne amb diagnòstic d'autista a l'aula. Tan sols això ja ha fet aquests trastorns a hores d'ara siguin molt més visibles.

Ara bé la popularització del terme també fa que a vegades es parli amb molta facilitat d'alumnes amb trets autistes, i cal clarificar que no és el mateix tenir trets que ser autista. De fet qui no té en algunes ocasions trets o reaccions autistes ?

La diferència entre tenir trets autistes i ser autista és molt gran i cal vigilar i no posar a tots en el mateix calaix de sastre, ja que ens pot portar a confusions que no ens ajudaran gens en la nostra pràctica a l'aula.

Cal ser molt curós amb el tema. Diagnosticar bé és important i cal fer-ho amb cura. Però més que diagnosticar el que necessitem es trobar la millor manera d'abordar aquests trastorns i la millora manera d'ajudar a aquests alumnes a afrontar el repte de adaptar-se a una realitat ja de per si difícil i feixuga per molts alumnes i molt més per ells.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...