dimecres, 30 de maig del 2007

No anem bé

La Direcció Territorial del Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament havia convocat per avui a tots els Caps d’Estudis dels centres de Primària de la zona i a dos coordinadors de cicle de cada un dels centres a una jornada amb el títol de “Educació per competències: del currículum a l’aula”. S’anunciava com una jornada per divulgar el nou currículum que començarà a desplegar-se als centres el proper curs.

La convocatòria era a les 9.30 i allà s’han anat aplegant un bon grup de mestres disposats i disposades a escoltar el que ens explicarien. Com és habitual en aquest tipus d’actes s’han començat amb puntualitat catalana a les 9.45. El programa que ens han lliurat no prometia pas un matí massa interessant i així ha estat. Poques novetats han exposat els diferents ponents. De fet gairebé tot el que deien ja era conegut.

No entenc com a aquestes alçades de curs amb la feina que hi ha a les escoles es poden convocar a tres mestres de cada centre tot un matí per pràcticament no fer cap nova aportació. Tampoc puc entendre com a finals del mes de maig el currículum que s’ha d’aplicar a cicle inicial encara està per publicar oficialment.

Fa temps que el Departament d’Educació m’està decebent i molt. Tinc la impressió de que no saben exactament cap a on va i de retruc tots plegats no sabem massa cap a on hem d’anar. A les escoles fem el que podem, però malgrat els meus esforços no acabo d’entendre massa ni al Departament ni a la societat en general cap a on volen que ens encaminem. Anem sobrevivint al dia a dia, fent la nostra feina el millor que podem, però sense saber si és realment això el que hem de fer. Detectem el que no funciona i tractem de posar-hi remei, però realment anem pel bon camí.

I finalment només m’ha faltat llegir el post d’avui de la bitàcola de Xavier Diez: “Perspectives de col·lapse” Si és cert el que diu seguirem patint per uns quants anys més.


dimarts, 29 de maig del 2007

Jornada tècnica del Wordpress

Avui m’ha tocat assistit a la jornada tècnica sobre el wordpress. Feia temps que no anava a cap d’aquestes jornades i no han canviat massa les coses, inclosos alguns problemes amb la connexió a la xarxa. La formació presencial en TiC que organitza el Departament sempre se’m fa massa llarga. Crec que menys temps seria suficient.

Després d’unes informacions prèvies que sempre serveixen per trencar el gel, la primera part de la jornada ha estat força útil, però com sempre la part pràctica és innecessària i massa perllongada en el temps. Serà que sóc molt autodidacta i un cop conec on puc trobar la informació la resta ja correspon a cadascú perdre el temps davant la pantalla de l’ordinador tot provant segons els interessos particulars.

També com sempre em sobta que alguns mestres formats en les TIC (tots eren coordinadors d’aula) trobin tantes dificultats en algunes de les coses que s’expliquen en aquestes jornades.

La jornada tenien per objectiu presentar el wordpress com una nova eina per fer i utilitzar blocs als centres. Malgrat que aquest curs a l’escola hem posat a prova els blocs amb els alumnes de sisè no acabo de trobar quines són les seves utilitats pedagògiques. Val a dir que es tractava d’una simple prova i no tenien uns objectius clars, excepte el simple fet d’observar com funcionava i el grau de participació dels alumnes.

De fet un cop acabat el curs haurem de fer-ne una valoració i planificar-ho millor pel proper curs, però crec que possiblement per l’escola són molt més útils totes les eines que ofereix la intranet de centre que no pas els blocs encara que en principi mai s’ha de descartar res.

dilluns, 28 de maig del 2007

Les promeses del Departament

Tan El Periódico com La Vanguardia d’ahir parlaven de l’anunci del l’objectiu del Departament d’Educació pel 2015 que l’alumnat a l’acabar la ESO sigui competent en tres llengües: català, castellà i anglès. I per assolir-ho invertiran 221 milions d’euros. Volen disposar de 15000 docents amb capacitat per impartir les classes en anglès pel 2010.

Aquests són els desitjos, però estan molt lluny de la realitat. Un exemple per primera vegada on treballo hem aconseguit poder fer una de les classes setmanals d’anglès de cada un dels grups-classe en grup reduït de 12 alumnes. Però malgrat la importància d’aquest fet, a hores d’ara dubtem que aquesta mesura pugui tenir continuïtat.

Hem presentat un projecte per poder participar en el que s’anomena Pla Experimental de Llengües Estrangeres, però ni tan sols aquest fet ens garanteix el proper curs poder continuar amb aquesta hora setmanal d’anglès en grup reduït. Ja que la concessió de la participació d’aquest Pla no suposa en cap moment disposar de més professorat. I com a conseqüència del Pacte Nacional d’Educació signat ara fa un any, el proper curs els mestres passarem a fer 23 hores lectives (amb alumnes) a diferència de les 24 que fem aquest curs.
Per tant en una plantilla de 30 mestres perdérem 30 hores de treball amb els alumnes sense que això sigui compensat amb un augment de la plantilla i per tant en detriment de les possibilitats organitzatives de desdoblar aules per treball oral d’anglès, així com per reforçar les àrees instrumentals. Els alumnes faran sis hores de classes diàries, però de pitjor qualitat que quan en feien cinc.

Està clar que quan van fer els números per aplicar la sisena hora als centres no van comptabilitzar bé els mestres que serien necessaris i tot el curs hem arrossegat aquest dèficit i el proper curs el continuarem arrossegant.

És molt fàcil prometre i molt difícil complir les promeses. M’agradaria equivocar-me però aquest pla tan ambiciós sobre la implantació de l’anglès a l’ensenyament obligatori em crea molts dubtes.

diumenge, 27 de maig del 2007

De la pissarra i el guix a la pantalla

Aquesta setmana a l’escola han instal·lat dos canons i la seva respectiva pantalla fixa, altaveus, i quadre centralitzat des d’on poder fer servir ordinador, vídeo, dvd, etc., una en una de les dues aules de cinquè i l’altre a una de les dues de sisè. El dijous a darrera hora les instal·lacions van quedar enllestides. Per tant, el divendres es tractava de provar les dues noves joguines.

Tenia que començar una nova unitat a sisè i ho vaig fer utilitzant aquesta nova eina sense fer una preparació específica de la sessió pensant en aquest nou mitjà. Simplement vaig agafar el que ja tenia preparat i ho vaig adaptar una mica. De fet es tractava d’una sessió experimental per comprovar el funcionament de tot el que ens havien instal·lat:
  • presentar les imatges de la nova historieta d’anglès,
  • resoldre les dificultats de vocabulari en la pantalla en lloc d’utilitzar la pissarra,
  • suport escrit en la presentació oral de les noves estructures lingüístiques,
  • exercicis interactius per tota la classe en la pantalla. Presentava un exercicis en pantalla amb suport de so i un alumne ho resolia en el teclat de l’ordinador amb el suport de la resta de la classe.
  • correcció d’exercicis en la pantalla
Suposo que en part per la novetat, però també per la potència d’estimulació audiovisual que suposa el nou mitjà, el nivell d’atenció dels alumnes va ser molt més alt del que és habitual, i més i tenint en compte la situació especial que es trobaven aquests alumnes el passat divendres: era el darrer dia de classe abans de marxar una setmana de viatge final d’etapa de primària.  

L’avançament a les escoles cap a la utilització de les noves tecnologies ja no és pot aturar. El curs passat va arribar al centre el primer canó, un únic canó per tot el centre. Ara ha començat la instal·lació d’aquesta tecnologia en algunes aules. Està clar que en les aules on es disposi d’aquestes pantalles la pissarra tradicional i el guix quedarà progressivament arraconada i en desús.

dimecres, 23 de maig del 2007

Calendari escolar

Ja fa uns dies que ha sortit el calendari escolar pel proper curs. De nou tornarem a començar el 12 de setembre i amb una setmana haurem d’organitzar l’escola per rebre els alumnes el primer dia de classe. Tot seran presses. En canvi acabarem el 19 de juny. Crec que serà el curs en que les classes acabaran més aviat que mai. I aleshores els mestres disposarem de gairebé dues setmanes per tancar el curs, fer les valoracions i començar a preparar el següent curs.

No em sembla massa raonable. Quan realment es necessita més temps són els primer dies de preparació i no a final de curs. Al principi hi ha més ganes de posar-se a la feina i es pot comptar amb tota la plantilla que ha d’afrontar el nou curs al complert i a ple rendiment.

En canvi, al juny un cop els alumnes ja són a casa, el que hi ha és cansament i ganes és d’acabar definitivament. Es pot argumentar que es pot aprofitar el temps per deixar coses a punt pel setembre, però no és tan fàcil en escoles no hi ha mai la seguretat de quina serà la plantilla exacte pel proper curs, amb mestres que ja saben que el proper curs no estaran a l’escola, d’altres més pendents de preparar les oposicions, amb places que s’hauran de cobrir al setembre.

Però ja fa uns anys que el Departament s’ha entestat a fer-ho així, tot omplint-se la boca sobre la conciliació de la vida familiar i vida laboral. No crec que aquest calendari sigui de gran ajuda. El nombre de dies lectius són els mateixos i les famílies tenen els mateixos problemes si comencem el 12 i acabem el 19 que si comencem el 15 i acabem el 22. I això darrer seria més raonable pel bon funcionament dels centres. Però darrerament ja ens tenen acostumats a aquest tipus de decisions per quedar bé amb les famílies i amb l’electorat i amb poca preocupació per la realitat dels centres.


dilluns, 21 de maig del 2007

Intervenció divina!

El cap de setmana passat vaig estar a Montserrat. I tot fent el tafaner en una petita sala on hi ha els exvots que els fidels deixen per demanar coses a la verge vaig veure un full de sol·licitud de preinscripció a una escola pública. Ja he descobert una nova manera de tenir punts per aconseguir la plaça escolar desitjada. Ja no cal preocupar-se dels punts per viure a la zona, etc. només cal esperar la intervenció divina. 

dimecres, 9 de maig del 2007

La recta final

S’apropa el final de curs i hem entrat en la recta final, aquells dies en que s’acumula la feina. S’olora el final, però la llista de coses a fer s’allarga.

Avui hem començat a passar les competències bàsiques. Però un cop passades vindrà la feina de la correcció i una primera valoració del resultats. També avui era el darrer dia per presentar els projectes d’innovació. A l’escola en presentem dos: un per la millora de l’expressió oral de l’anglès, i un per desenvolupar l’ensenyament del llenguatge audiovisual. Com sempre el darrer dia tot són preses per ultimar els papers que es demanen. Aquesta setmana també estem amb la memòria del primer any d’implantació del Projecte d’Autonomia de Centre. Això suposa  reunions per recollir les diferents opinions, justificar que hem fet i planificar i explicar que volem seguir fent el proper curs. També tenim obert el debat sobre l’horari del proper curs.

I aviat haurem de pensar en elaborar les memòries, posar les notes finals, les reunions de final de curs amb les famílies, preparar les activitats de final de curs, i segurament alguna cosa més que ara mateix em deixo al teclat.

Demà ens visita l’Emili Teixidor. Els alumnes estan engrescats. Alguns han llegit uns quants llibres d’ell amb molt d’interès. El viatge de fi de curs dels de sisè s’apropa i també cal anar ultimant els preparatius.

La cursa a contrarellotge per acabar el curs ha començat i cal planificar-ho amb compte per tal de poder fer-ho tot sense massa estres.

divendres, 4 de maig del 2007

El castellà en perill d’extinció!!!!!

Avui tocava la VII Dia de l’Educació Física. Es tracta d’una jornada on s’apleguen uns 400 alumnes de sisè de diferents escoles de Sabadell amb l’objectiu de practicar esports i jocs. La meva funció al llarg de la jornada ha estat arbitrar partits de futbol-7. Abans de cada partit deixava clar que no es tractava d’una competició, sinó que estàvem allà amb l’objectiu de passar-ho bé i que volia que tinguessin un comportament esportiu. Feta l’explicació començava el partit.

Evidentment aquesta petita introducció abans dels partits la feia en català. Però al llarg de tot el matí no he escoltat a cap noi, ni noia parlar en català, ni per parlar entre ells, ni per dirigir-se a mi. Em sentia una illa idiomàtica i després hi ha qui fa reportatges com els de Telemadrid i clamen al cel afirmant que el castellà està sotmès a persecució! 


Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...