Diàleg, si us plau.

Quan en una classe hi ha alumnes que s’insulten o es barallen, els mestres intentem ensenyar que aquesta no és la millor forma de relacionar-se. Expliquem que davant dels problemes cal cercar formes dialogades de solució.

Davant de l’aparició d’un conflicte a l’aula cap dels dos pols oposats vol aparèixer com a culpable. L’origen del problema sempre està en l’altre. Sempre ha estat l’altre qui ha començat. Poques vegades topes amb algun que reconegui directament que ha estat ell qui ha iniciat el problema. En aquests casos la solució acostuma a ser més senzilla. Al reconèixer el seu error també accepta amb facilitat demanar disculpes pel greuge que hagi pogut causar i ja podem continuar la vida acadèmica amb normalitat.

Però quan cap dels dos vol reconèixer l’inici de les hostilitats tot és més complex. Normalment sorgeixen de forma espontània testimonis del que ha passat (“jo ho he vist profe") i també defensors d’un o altre, la major part de les vegades més fruit de les afinitats personals que del que realment hagi pogut passar. A no ser que un hagi presenciat l’inici del conflicte es converteix com quelcom gairebé impossible esbrinar el que ha passat en realitat.

Aleshores vista aquesta impossibilitat cal centrar tots els esforços en demostrar als alumnes que ja no podem tornar enrere. El que està fet, ja està fet, però ambdós parts es senten malament i no es bo que aquests sentiments negatius restin dins seu. Cal cercar una via per tal que aflorin, es puguin expressar i d’alguna manera s’arribi a restituir la situació anterior a l’aparició del conflicte sense guanyadors ni vençuts. I en aquest punt la única via possible és el diàleg. En la major part de les situacions per aquest camí s’acaba arribant a una solució prou satisfactòria.

Un amic especial

El curs passat dins de l’espai de tutoria dels grups de cinquè i amb motiu de l’arribada de tres alumnes nous vàrem fer una mica d’història dels dos grups. Ambdós grups han sofert molts canvis des dels seus inicis a P-3, amb molts alumnes que han marxat a altres centres i d’altres que s’han anat incorporat, ja sigui a l’inici del curs, ja sigui amb el curs començat. De fet, a hores d’ara, només la meitat dels alumnes d’aquests dos grups de sisè van iniciar la seva escolaritat a l’escola.

Hem pensat donar un pas més per afavorir el coneixement que tenen dels companys amb una proposta de treball que hem presentat avui i que ja havíem comentat en la reunió amb les famílies de principi de curs.

L’objectiu és conèixer en profunditat a un company o companya de classe. Per fer-ho, hauran de conviure (visitar casa seva, fer els deures junts, jugar, anar al cinema, …) amb ell al llarg de dues setmanes i conèixer la seva família.

Un cop creguin conèixer bé al company tindrà que d’entrevistar-lo.

Al final haurà de lliurar un petit treball que es tindrà en compte per l’avaluació de català amb l’entrevista que hagi fet, una descripció (aspecte físic, manera de ser, relacionar-se, comportar-se, …, ), un petit resum de les coses més sorprenents que ha descobert i que abans de fer aquest treball desconeixia, explicar els moments més agradables de la relació establerta al llarg d’aquest període, així com els possibles moments desagradables, si aquests s’han produït, i aconsellar al company algun aspecte del seu caràcter o manera de ser que creu que seria millor que canviés. Per últim lliurar un cartell publicitari que penjarem a l’aula per fer propaganda de les bones qualitats descobertes en el nou amic.

La presentació d’avui ha creat una gran expectació, sobre tot, el moment del sorteig que determinaria el company amb el que tindran que conviure tot aquest període de temps. Alguns han estat més contents que altres del resultat del mateix, però a l’hora de l’esbarjo, ja he vist algunes parelles fent plans del que farien aquest dies.