Quan en una classe hi ha alumnes que s’insulten o es barallen, els mestres intentem ensenyar que aquesta no és la millor forma de relacionar-se. Expliquem que davant dels problemes cal cercar formes dialogades de solució.
Davant de l’aparició d’un conflicte a l’aula cap dels dos pols oposats vol aparèixer com a culpable. L’origen del problema sempre està en l’altre. Sempre ha estat l’altre qui ha començat. Poques vegades topes amb algun que reconegui directament que ha estat ell qui ha iniciat el problema. En aquests casos la solució acostuma a ser més senzilla. Al reconèixer el seu error també accepta amb facilitat demanar disculpes pel greuge que hagi pogut causar i ja podem continuar la vida acadèmica amb normalitat.
Però quan cap dels dos vol reconèixer l’inici de les hostilitats tot és més complex. Normalment sorgeixen de forma espontània testimonis del que ha passat (“jo ho he vist profe") i també defensors d’un o altre, la major part de les vegades més fruit de les afinitats personals que del que realment hagi pogut passar. A no ser que un hagi presenciat l’inici del conflicte es converteix com quelcom gairebé impossible esbrinar el que ha passat en realitat.
Aleshores vista aquesta impossibilitat cal centrar tots els esforços en demostrar als alumnes que ja no podem tornar enrere. El que està fet, ja està fet, però ambdós parts es senten malament i no es bo que aquests sentiments negatius restin dins seu. Cal cercar una via per tal que aflorin, es puguin expressar i d’alguna manera s’arribi a restituir la situació anterior a l’aparició del conflicte sense guanyadors ni vençuts. I en aquest punt la única via possible és el diàleg. En la major part de les situacions per aquest camí s’acaba arribant a una solució prou satisfactòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada