dimecres, 24 de gener del 2007

Dia espès.

Començo les classes com cada jornada, però és un dia d’aquells en que les coses no funcionen i no és pas que els alumnes estiguin especialment xerraires. Tampoc és, que no tingui les classes preparades. Però aquestes avancen lentament i sóc conscient que les activitats que proposo no són fluïdes, són classes sense ritme.

Al llarg del matí tracto de canviar la dinàmica però no és possible. No puc explicar que és el que passa, però no és un fenomen nou. Per sort passa poques vegades, però passa, i quan tracto d’analitzar les possibles causes no hi trobo cap explicació raonable. Aquest matí he fet tres classes ben diferents (una hora de biblioteca, una hora d’anglès a cinquè i una hora d’anglès a sisè), totes en grups d’alumnes també diferents i en totes les mateixes sensacions de no avançar, d’estar encallat. No puc cercar la responsabilitat de la situació en els alumnes. Encara que no pugui esbrinar segur que la causa està en mi mateix.

També he tingut reunió de coordinació i allà també em sentia espès, com fora de situació. Possiblement són dies en els que no acabo d’entrar plenament en el que faig, i acabo el dia insatisfet amb mi mateix. No m’agrada.

Això va ser ahir, avui ja ha estat un dia normal, i les classes i les reunions han rutllat. Realment no sé que he fet de diferent ahir i avui, però és així. 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...