dissabte, 24 de novembre del 2007

Són d’utilitat tants canvis en la lleis educatives ?

El darrer dia de treball dels mestres del curs passat, el Departament d’Educació publicava després de parlar-ne al llarg de molt de temps, el decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. El que aquest Decret deia s’havia d’aplicar a partir de l’1 de setembre al Cicle Inicial de les escoles. Excepte la seva publicació al DOGC i a Internet no s’ha fet cap altre divulgació del seu contingut. Els mestres que l’han d’aplicar pràcticament no el coneixen. Poc es pot aplicar quelcom que no es coneix.

Recordo que al 1992 quan es va publicar la darrera gran Reforma de l’Educació en van fer molta divulgació i moltíssims cursos de formació. Pràcticament no va quedar cap mestre que no assistís a la formació de la Reforma. I ara res. Resulta força incomprensible.

Fa pocs dies el Conseller va fer una conferència per presentar les bases de la que serà la Llei d’Educació de Catalunya, de la que excepte el que va dir a la conferència els mestres no en sabem res més.

Pel camí als mitjans de comunicació no paren de sortir dades i més dades negatives del nostre sistema educatiu. Les lleis no paren de canviar però continuem com el pitjor sistema del món mundial.


Hi ha una bona notícia, la desaparició, per fi, dels obsolets llibres d’escolaritat. Fa temps que em preguntava quina era la seva utilitat, a part de donar molta feina administrativa i burocràtica als centres. No sé si l’alternativa que donen serà millor, però al menys s’haurà acabat amb aquesta rèmora del passat.

I l’altra gran novetat és tornar a les notes d’abans. S’han acabat els PA (Progressa Adequadament) i NM (Necessita Millorar). Està clar que en aquests 15 anys des de l’inici de la Reforma mai s’han entès ni s’ha sabut aplicar aquests conceptes. Els mestres continuen posant números als exercicis dels seus alumnes. Quan algun mestre no ho fa aquest ho reclamen. Entenen millor els números que explicacions com: “has treballat i el teu resultat ha estat molt bo” “aquests exercicis no t’acaben de sortir. Serà necessari seguir treballant per millorar”, ...  Les famílies tampoc entenen aquests conceptes. A mi sempre m’han agradat, però cal fer cas de la majoria i si tothom se sent més còmode amb el insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent ho haurem de fer així a partir d’ara.

No sé que farà ara l’Antoni Bassas en els matins de Catalunya Radio a l’inici de la tertúlia. Continuarà amb els PA i NM o també canviarà ?

divendres, 23 de novembre del 2007

El bloc dels alumnes

El curs passat l’Eloy ja va treballar amb un bloc amb els alumnes de sisè. En aquell moment des de blocat. La idea era tornar-ho a fer aquest curs.

Al poc de començar el curs la xtec ha ofert aquesta possibilitat com una utilitat educativa més dins de tots els serveis que ja fa temps que ofereix a tota la comunitat educativa. Immediatament varem tenir el bloc, aquest curs de cinquè, en marxa. Ha resultat un bloc molt viu i amb una alta participació dels alumnes tan escrivint comentaris com elaborant els seus propis escrits. El més sorprenent, però, ha estat què una bona colla dels alumnes també han fet el seu bloc.

En el bloc he fet alguns propostes de treball d’anglès tot aprofitant alguns dels vídeos que ofereix el youtube on he trobat vídeos molts senzills fets expressament per mostrar o treballar una estructura gramatical concreta. A proposta de Joel també l’aprofitaré per continuar amb el treball iniciat que vaig explicar en un anterior post: cartellera en xarxa.

Des de fa poc més d’una setmana també tenim un bloc a P3, d’una altra de les mestres tecnològiques de l’escola. Volem impulsar que cada nivell de l’escola tingui el seu bloc. Es tracta de que els mestres s’engresquin.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

English yes, Halloween, no

S’apropa la castanyada a l’escola. Aquesta setmana han estat uns dies de preparatius, sobre tot, pels més grans de l’escola que són els responsables de la seva organització, i també els més directament beneficiats ja que els guanys de la venta de les castanyes i altres productes serveixen per abaratir el preu del viatge fi de curs: una estada d’una setmana a Cala Montjoi practicant tota mena d’esports.

Amb l’objectiu d’introduir l’anglès en la vida quotidiana a l’escola, entre els preparatius d’aquest any hem inclòs una novetat en anglès. Ens seguim resistint a incloure el Halloween dins d’aquesta celebració, ja que prou invasió de tradicions foranies estem patint. Hem proposat als alumnes des de 2n. fins a 6è que s’aprenguin el diàleg entre el venedor de les castanyes i el comprador en anglès i així poder-lo utilitzar el dimecres a la tarda. També hem convidat a les famílies que vinguin a comprar castanyes a què ho utilitzin. Per tal que puguin practicar hem penjat una versió del diàleg a la pàgina web de l’escola.

El dimecres a la tarda podrem comprovar quina acceptació ha tingut aquesta proposta.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Colònies de dol

Ahir a la tarda llegia la notícia a vilaweb.cat: havia mort una nena que estava de colònies a Torre Ametller. Una de les nenes amb la que havíem compartit allotjament al llarg dels tres dies de colònies. Mentre nosaltres realitzàvem les activitats de la prehistòria, tres grups de diferents llocs d’Espanya (La Línea, Segovia i País Basc) havien vingut a conèixer la nostra comunitat dins del programa “Escoles Viatgeres”. Coincidíem al menjador en el moment de l’esmorzar i del sopar. La resta de la jornada estaven fora dedicats a visitar diferents llocs acompanyats dels seus mestres i de monitors. També els havíem vist jugar i córrer per l’alberg mentre esperaven l’hora del sopar.
  

Quina mort tan fulminant! Es va trobar malament el dijous al matí a Montserrat i malgrat ser visitada per dos metges diferents al llarg del dia no van esbrinar que tenia i a la matinada moria en l’alberg. Nosaltres ja no hi érem havíem marxat aquell migdia cap a casa. Quin cop més dur per tots, en primer lloc per la família, però també pels seus companys de classe que l’acompanyaven en uns dies que havien de ser d’aprenentatge i de diversió, segurament llargament esperats. I la mestra responsable del grup ? Quan marxes d’excursió amb un grup d’alumnes, ja sigui per un dia o per més, saps que assumeixes un risc, però sempre penses que no et passarà mai res. Per sort gairebé no passa mai, però quan passa, cal prendre decisions, comunicar el fet a la família. Quin tràngol!

A hores d’ara encara no se sap el motiu de la mort. Ahir ingressava una de les nostres alumnes a l’Hospital amb una simptomatologia com la descrita a la notícia. Li han diagnosticat gastroenteritis i evoluciona bé. Quin ensurt! Estem a l’espera de conèixer les causes d’aquesta mort per saber si cal prendre algun tipus de mesura. Ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres. Ha estat el director de la nostra escola qui ha tingut que demanar que ens mantinguin informats per si cal prendre mesures preventives.

Moltes vegades un alumne s’exclama que li fa mal aquí o allà. Acostumes a dir-li que no és res que ja li passarà. I així és, en la major part dels casos, ja que simplement cerquen una mica d’atenció. Gairebé sempre són els mateixos alumnes els que ho fan, però després de viure aquest cas de tan a prop no sé si em replantejaré canviar la meva forma d’actuar.

divendres, 12 d’octubre del 2007

Colònies a la web

Ahir tornarem de colònies. Van ser tres dies plàcids a la Torre Ametller. Malgrat que la pluja ens va fer la guitza en alguns moments, no impedí la realització de totes les activitats programades. Són unes colònies rodones amb la prehistòria com a eix central. Feia tres anys que no hi anava i malgrat que l’esquema és sempre el mateix trobo que han millorat els detalls de la posada en escena, així com, la relació entre les diferents activitats desenvolupades.

També ens varem trobar amb una activitat afegida. Uns escrits a les lliteres de les habitacions i un piano vell en una petita habitació va donar peu a una història de por que comença a agafar forma en un bloc que anirem desenvolupant amb els alumnes.

Ja sé que no és cap novetat, però encara no ho havíem fet mai. Des del curs passat teníem la idea d’actualitzar la web de l’escola amb informació dia a dia de les colònies. El primer intent va ser a les colònies de sisè a Cala Montjoi, però allà no hi havia connexió. Finalment aquest curs ha estat possible i ha estat tot un èxit. Ahir va ser el dia de més visites a la web de l’escola des de que tenim comptador. Avui hi hem afegit un enllaç a l’àlbum de fotos.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

I demà colònies

Demà marxo tres dies de colònies a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar amb els alumnes de cinquè. Anem a treballar la prehistòria. No és la primera vegada. Ens agraden, els alumnes en gaudeixen molt i aquesta és la raó que any rere any repetim. Aquesta serà la quarta vegada.

Però quantes vegades he anat de colònies ? Això ja és molt més difícil de saber. La primera vegada va ser a principis dels 80. Tot era ben diferent: dos grups de setè, al voltant de 70 alumnes i només anàvem jo i el televisiu franciscà Carlos Fuentes. El lloc, el convent franciscà de La Bisbal de l’Empordà.

Totes les activitats les organitzàvem nosaltres. No teníem cap monitor que ens ajudés. El centre d’interès eren les eleccions. Estàvem a la darrera setmana de campanya i els alumnes s’havien organitzat en partits polítics amb els seus programes, els seus caps de llista i els seus cartells electorals. I per les nits ho passàvem d’allò més amb jocs de pistes per tot el poble de la Bisbal.

Després al llarg d’uns anys, amb un altre Carles, el Belmonte, anàrem a Queralbs també al primer trimestre. Allà hi havia dos centres d’interès: l’edat medieval (amb sopar d’època inclòs) i els esports d’aventura (rappel, excursions fins a Coma de Vaca, visites a alguna cova, ...). Tot continuava organitzat per nosaltres i sense l’ajuda de monitors. A les nits amb un grup d’alumnes editàvem un full amb notícies de les colònies.

I encara més. No anàvem en autocar que resultava massa car. Per arribar a La Bisbal primer era el tren i amb transbordament inclòs a Montcada i Reixac i autobús de línia. I a Queralbs anàvem en tren fins a Ribes de Freser i caminant per la carretera fins a l’alberg dels Maristes de Queralbs.  

A principis dels 90 tot va començar a canviar. Demà anirem tranquil·lament en autocar i a l’alberg de la Torre Ametller ens esperen uns monitors que organitzen totes les activitats de les gaudirem aquests dies. 

dijous, 4 d’octubre del 2007

Cartellera a la xarxa.

A cada unitat els alumnes han de realitzar un petit escrit d’anglès. Un cop corregit aquest escrit l’han de presentar acuradament per penjar-lo a la cartellera de l’aula. Normalment l’han d’il·lustrar amb fotos o dibuixos. Aquest any he ofert tres formes de presentació possible. Fet a mà, en ordinador i presentar-lo imprès o també portar el fitxer per penjar a la web de l’escola en lloc de la cartellera de l’aula. Ja hem inaugurat aquest English Corner en la web de l’escola, amb uns petites descripcions de si mateixos.

De 50 alumnes, 9 han utilitzat aquesta nova modalitat de presentació. Un l’ha portat en disquet, altres en CD i altres també amb pen-drive. Queda per més endavant enviar-ho per correu electrònic, un cop els hi hàgim ensenyat la possibilitat que ho puguin fer. 

dilluns, 17 de setembre del 2007

Primer dilluns atípic

Avui s’iniciava el que ha de ser la primera setmana complerta d’escola, però ha estat un dilluns ben diferent al que és habitual. A mig matí tenia reunió al Departament d’Educació per valorar l’activitat de formació d’aquest estiu.

Ha estat un matí tranquil. Per començar he sortit de casa una mica més tard del que acostumo. Tenia temps. He pogut aprofitar el viatge a Barcelona per gaudir de la lectura. Un cop a la capital encara he tingut temps per prendre un cafè amb llet.

Al Departament ens hem retrobat tot el grup de Broadstairs d’aquest estiu. En algun moment al llarg de la valoració amb la persona que representava el British Council he tingut la sensació de tornar a estar en les classes d’aquest estiu. Tal com ja vaig comprovar al llarg del viatge d’anada i tornada, avui m’era molt més senzill seguir tota l’explicació que no a finals de juny quan ens van presentar el curs. Per poc que pugui penso repetir d’aquí a tres anys, temps que el Departament obliga a que passi abans de permetre demanar un altre d’aquestes activitats a l’estranger.

Un cop acabada la reunió i de petar la xerrada una estona, cap a casa de nou. He arribat al migdia i a la tarda a l’escola hem començat el taller d’audiovisuals, una activitat en la que ens ho passem d’allò més bé.

Acabo el dia amb la sensació de no haver treballat. Quina sort!

dissabte, 15 de setembre del 2007

La primera setmana.

Ja ha arrancat el nou curs. Els tres dies d’aquesta setmana han servir per retrobar-se amb els alumnes ja coneguts i per conèixer als nous i poca cosa més.

Amb les pocs dies que s’han tingut per preparar l’inici de curs encara estem acabant d’ultimar els horaris definitius: repartiment de les hores de reforç i atenció a la diversitat i els horaris de les aules d’ús comú: laboratori, biblioteca, informàtica... Suposo que la propera setmana quedarà del tot enllestit.

Com gairebé sempre, encara que crec que aquesta any de forma més acusada, vaig començar el curs amb una estranya sensació de tenir moltes qüestions pendents per organitzar. A mesura que treballo amb els alumnes aquesta sensació disminueix i la propera setmana, la primera complerta espero que ja començarem a agafar el ritme de treball del curs.

dilluns, 3 de setembre del 2007

Arrancada

Com gairebé per tothom, o la menys, per molta gent avui ha estat el dia d’arrencar de nou, de torna a posar en marxa tota la maquinària de l’escola. Aquest any amb el nou calendari escolar només disposem de 5 dies (4 si descomptem avui) per posar l’escola a punt per rebre els alumnes el proper 12. És poc temps per posar ordre en el caos que sempre sembla regnar a l’escola abans de començar.

Aquest dia sempre hi ha una primera estona pel retrobament amb els mestres ja coneguts i la salutació a les cares noves que cada any s’incorporen. Es formen uns grupets, gairebé sempre els mateixos. És una escena ja viscuda que es repeteix on els mestres nous resten a l’expectativa de conèixer que se’ls assignarà en concret.

A part d’aquests moments inicials i d’un Claustre de presentació hem dedicat la resta del matí al que podríem anomenar treballs manuals. No teníem massa ganes de posar-nos a pensar i ens ha anat molt bé passar el matí buidant el material d’uns armaris vells per procedir a substituir-los per armaris nous. De pas aprofitem per fer neteja de rampoines que sempre s’acaben acumulant i que moltes vegades no s’utilitzen per res. Demà acabarem i un cop fetes les assignacions de tasques dels nous ens posarem a enllestir les feines més organitzatives.

divendres, 31 d’agost del 2007

De nou a toc de rellotge

Són les darreres hores en que el rellotge restarà dins d’un calaix. Segurament aquest és el senyal més inequívoc de que acaben les vacances. En els dies de treball el rellotge marca el ritme de tot el dia i s’acaba convertint en una peça cabdal, marcant que toca fer a cada una de les hores del dia.

El ritme dels dies de vacances i dels dies de festa és ben diferent, malgrat que el temps també s’escola a vegades sense que en tinguem massa consciència, el rellotge ja no ens marca amb tanta claredat el que hem de fer en cada moment. En els dies de treball la tirania del rellotge ens té atrapats encara que no vulguem.

Bé, en els que ens agraden les curses, el rellotge també ens tiranitza quan entrenem i, sobre tot, en les competicions, però ho fa d’una altra manera. El que volem és arrancar-li uns segons per millorar, o per orgull personal, o simplement com un petit repte amb nosaltres mateixos.

Malgrat tot encara resta el cap de setmana per endavant, dos dies que seran de ben aprofitar abans de que el dilluns comencem a preparar l’escola per rebre als alumnes amb un nou curs per endavant.

Aquests darrers dies, els diaris i els telenotícies, ja van plens de notícies en referència a aquest imminent inici de curs:
  • serà un curs amb més barracons malgrat l’esforç inversor en noves construccions escolars
  • els nomenaments dels mestres interins.
  • les vacances són massa llargues i moltes famílies, sobre tot al mes de setembre, no saben què fer amb els seus fills.
  • el cost dels llibres i la despesa mitjana per fill que suposa a les famílies.
Tot plegat és símptoma inequívoc del que curs comença i que les vacances toquen al seu fi.

dissabte, 25 d’agost del 2007

Balance

Només arribar sóc conscient de les meves dificultats amb l’idioma tant a nivell comprensiu com expressiu. De fet ja ho era abans del viatge. No es pot pretendre que un aprenentatge consolidat de jove, passat els anys es mantingui tot sol. Aquest dies han servit per notar una millora evident tant en la fluïdesa al parlar, com en la comprensió. En això hi ha una prova  evident: a l’anada pràcticament no vaig entendre res de les instruccions sobre seguretat en el vol, en canvi a la tornada em va resultar fàcil entendre el que explicaven.

Tinc anotat el vocabulari nou, sobre tot, el que em pot ser útil en el meu treball diari a l’aula. Ara es tracta de repassar-lo i incorporar-lo. He pensat en tenir-lo sempre a mà en un full plastificat. 

Aquests dies també han estat útils per tenir més clar quines són les meves mancances i també les possibles estratègies que em poden ajudar a encarar-les. Ara em correspondrà cercar estones per poder-les treballar, bàsicament tres aspectes: escoltar i llegir anglès i estudiar els apartats gramaticals que he detectat que són els més fluixos a l’hora que tracto d’incorporar el nou vocabulari de forma més activa. A veure si sóc capaç d’organitzar-me i fer una mica de tot de manera constant, i no com passa la majoria de vegades en que s’obliden aviat els bons propòsits. 

dissabte, 7 de juliol del 2007

L’anglès, quan s’ha de començar el seu aprenentatge?

Fa temps que en el si del Departament d’Educació hi ha una corrent d’opinió a favor de que com més aviat s’inicia l’aprenentatge d’una llengua estrangera molt millor per la seva assimilació. També ja fa temps que com a mestre d’anglès, idea que comparteixo amb d’altres companys de professió, crec que això no és exactament així. L’aprenentatge d’un idioma depèn de factors molt diferents a l’edat.

Ahir a directe.cat van publicar una notícia referent als resultats d’una investigació que s’ha presentat al Parlament que està en la línia de pensament que fa temps que defenso. Espero que els que han de prendre les decisions sobre la política educativa del nostre país els escoltin o al menys els tinguin en compte i deixin de fer demagògia amb l’ensenyament de l’anglès. Ja està bé que vulguin que aquest millori, però potser abans cal millorar altres aprenentatges més bàsics. 

divendres, 6 de juliol del 2007

Temps de vacances

Avui ha estat el meu darrer dia a l’escola d’aquest curs. Bàsicament avui ha estat per una reunió de l’equip de coordinació per posar en comú algunes reflexions útils fruit de les diferents memòries per encarar el proper curs amb ànim de millora. També hem rebut bones notícies: el Departament ens ha donat els dos plans d’innovació que havíem demanat (llengües estrangeres i comunicació audiovisual).

Aquesta setmana he anat alguns matins per posar ordre en tota la paperassa acumulada a l’aula d’anglès. Ja tocava! Al llarg dels anys i del pas de diferents professors per l’aula s’acumulen papers i papers i es necessita molt de temps per cercar la manera que la feina de tants anys no caigui en el buit o simplement en la paperera.  

Fa poques hores que gaudeixo del temps de vacances. Tinc temps per endavant que ompliré amb activitats d’aquelles que sempre queden al tinter per fer: llegir un bon munt de llibres, escriure alguna cosa, anar sovint a la muntanya, dues setmanes a Anglaterra a fer un curs dels que organitza el Departament pels professors d’anglès, i també, com no, pensar i preparar algunes coses pel proper curs, algunes d’anglès i d’altres de TIC. En aquest apartat sempre acabo el curs amb moltes idees que m’agradaria dur a la pràctica anotades en paperets que circulen per sobre la taula de treball. I quan acaben les vacances, tan sols, algunes les he portat a la pràctica, les altres quedaran pendents per un altre moment, o potser, al llarg del curs trobaré algun lloc on encabir-les.

dimarts, 26 de juny del 2007

Les TIC a l'escola

Ahir el professor Manel Castells, conjuntament amb la rectora de la UOC Imma Tubella presentaven l’informe Projecte Internet Catalunya

Lluny queda l’arribada dels primers ordinadors a les escoles a principis dels 90. Aquell primer 286 prehistòric ens feia molt de respecte (encara més lluny queden els Amstrad i els Commodore). Gairebé no ens atrevíem a tocar-los. Funcionaven amb el sistema operatiu MS-dos, un programa de tractament de textos ben estrany, el Framework, conegut per alguns com el Franfurt, i el D-Paint com a eina de dibuix. Aquests eren els seus elements bàsics. El Windows encara trigaria a arribar i internet encara no sabíem que era i tampoc ens podíem imaginar les possibilitats que ens obriria. A més els ordinadors podien tenir virus com els humans i es podien infectar. Fins i tot, hi havia qui es preguntava si aquest virus no es podien encomanar a les persones!

L’arribada dels 486, el sistema windows 3.1. i les primeres connexions a Internet van suposar el primer gran canvi. Els professors ens anàvem formant lentament i alguns agosarats ja començaven a utilitzar-ho amb els alumnes.

En la presentació d’aquest estudi sobre la utilització de les TIC en la nostra societat s’afirmava que totes les escoles del país tenen connexió a Internet, molts alumnes i molts professors utilitzen internet a casa seva, però en fan molt poca utilització conjunta amb finalitats pedagògiques dins de l’escola; només el 3 % dels ordinadors estan a l’aula; la major part dels ordinadors estan a l’aula d’informàtica. Potser és que encara no sabem ensenyar amb les TIC. Les sabem utilitzar, però ens costa utilitzar-les com a eina pedagògica.

De fet l’element central de l’ensenyament continua sent el llibre de text. Amb el llibre de text ens sentim còmodes i encara tenim serioses dificultats d’integrar plenament les TIC en el procés d’aprenentatge de l’alumne. Algunes aules ja tenen pissarres digitals i alguns ordinadors a les aules ordinàries. Possiblement el següent canvi serà la desaparició de les aules d’informàtica i tenir els ordinadors a totes les aules. Aleshores ja no tindrem excusa per no utilitzar-los, tret dels problemes tècnics que a vegades donen aquests aparells. Els mestres encara hem de canviar més, però possiblement les editorials són les que també han de fer el gran canvi i deixar d’editar llibres i començar a  convertir-se en constructors d’entorns TIC per l’aprenentatge.

dilluns, 25 de juny del 2007

Els temps estan canviant

Els temps estan canviant és el títol d’una cançó dels anys 60 del mestre Bod Dylan, i té raó encara estan canviant, no sé massa si per bé o per mal.

Tots estem d’acord en que el treball dels mestres ha canviat, encara que segurament no estarem d’acord en quins han estat els canvis. També és cert que la resta de les professions també han canviat i de fet, tota la societat ha canviat i segueix canviat de forma molt accelerada.  

D’alguna manera som animals de costums i aquests canvis constants ens desagraden i sovint ens consta adaptar-nos als mateixos. A l’escola s’escolten queixes constants de que ja no és com abans. Sembla que d’alguna manera enyorem els vells temps, un temps indefinits, com si allò fos el paradís perdut. De fet eren uns temps en que el que s’havia fet per una any servia pels següents sense canvis. Tot era més permanent. Ara estem instal·lats en el canvi permanent.

Quan ens aturem i pensem ens costa definir quins han estat aquests canvis, però reclamem més prestigi i més autoritat del mestre. Un altre reclamació constant és temps, sempre ens falta temps: per preparar classes, per parlar dels alumnes, per una atenció més individualitzada, .... També ha canviat el rol de mestre, ara ja no només fem de mestre, fem una mica de tot, i segurament no està clar quin és el paper que la societat reclama que juguem en l’educació dels nostres alumnes. Segurament cada família té una perspectiva ben diferent de quin és el paper que hem de jugar, i donar resposta a tot no és possible. Hauríem d’estar clares quines són les nostres funcions. Hem d’aprendre a marcar els nostres propis límits, de la mateixa manera que hem de marcar els límits als alumnes i a les famílies en la seva relació amb nosaltres.

divendres, 8 de juny del 2007

Això s'acaba!

De mica en mica es van desgranant els darrers dies de curs. A l’escola tots comencem a olorar les vacances d’estiu. Les classes no són com a la resta del curs. Resta poc temps i alguns continguts encara estan dins el tinter. És la darrera oportunitat per tractar d’explicar o practicar allò que es creu que és fonamental i que al llarg del curs no s’ha fet. També és el moment de les avaluacions finals, de fer balanç, lliurar memòries, reflexionar sobre el que ha funcionat i el que cal canviar.
Només fem classes pel matí, però molts dies la nostra jornada s’allarga per la tarda (correccions, reunions amb famílies, informes, ...). Són dies en que la llista de feines a fer amb data de caducitat s’allarga a vegades de manera infinita. Les prioritats en aquesta llista van canviant en funció de la urgència de les diferents tasques i malgrat les hores de dedicació és difícil escurçar la llista.

Pels alumnes de sisè que aquesta setmana han arribat del viatge fi d’etapa han començat els seus dies de comiat. Estan inquiets. Molts d’ells han crescut des dels tres anys dins d’aquestes parets. Les emocions estan a flor de pell. Amb pocs dies tancaran una etapa de la seva vida, l’etapa de la seva primera escola.

Els mestres tancarem un nou any escolar, i el setembre repetirem curs amb nous alumnes i amb algunes novetats fruit de les reflexions d’aquests dies de juny.

dimecres, 30 de maig del 2007

No anem bé

La Direcció Territorial del Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament havia convocat per avui a tots els Caps d’Estudis dels centres de Primària de la zona i a dos coordinadors de cicle de cada un dels centres a una jornada amb el títol de “Educació per competències: del currículum a l’aula”. S’anunciava com una jornada per divulgar el nou currículum que començarà a desplegar-se als centres el proper curs.

La convocatòria era a les 9.30 i allà s’han anat aplegant un bon grup de mestres disposats i disposades a escoltar el que ens explicarien. Com és habitual en aquest tipus d’actes s’han començat amb puntualitat catalana a les 9.45. El programa que ens han lliurat no prometia pas un matí massa interessant i així ha estat. Poques novetats han exposat els diferents ponents. De fet gairebé tot el que deien ja era conegut.

No entenc com a aquestes alçades de curs amb la feina que hi ha a les escoles es poden convocar a tres mestres de cada centre tot un matí per pràcticament no fer cap nova aportació. Tampoc puc entendre com a finals del mes de maig el currículum que s’ha d’aplicar a cicle inicial encara està per publicar oficialment.

Fa temps que el Departament d’Educació m’està decebent i molt. Tinc la impressió de que no saben exactament cap a on va i de retruc tots plegats no sabem massa cap a on hem d’anar. A les escoles fem el que podem, però malgrat els meus esforços no acabo d’entendre massa ni al Departament ni a la societat en general cap a on volen que ens encaminem. Anem sobrevivint al dia a dia, fent la nostra feina el millor que podem, però sense saber si és realment això el que hem de fer. Detectem el que no funciona i tractem de posar-hi remei, però realment anem pel bon camí.

I finalment només m’ha faltat llegir el post d’avui de la bitàcola de Xavier Diez: “Perspectives de col·lapse” Si és cert el que diu seguirem patint per uns quants anys més.


dimarts, 29 de maig del 2007

Jornada tècnica del Wordpress

Avui m’ha tocat assistit a la jornada tècnica sobre el wordpress. Feia temps que no anava a cap d’aquestes jornades i no han canviat massa les coses, inclosos alguns problemes amb la connexió a la xarxa. La formació presencial en TiC que organitza el Departament sempre se’m fa massa llarga. Crec que menys temps seria suficient.

Després d’unes informacions prèvies que sempre serveixen per trencar el gel, la primera part de la jornada ha estat força útil, però com sempre la part pràctica és innecessària i massa perllongada en el temps. Serà que sóc molt autodidacta i un cop conec on puc trobar la informació la resta ja correspon a cadascú perdre el temps davant la pantalla de l’ordinador tot provant segons els interessos particulars.

També com sempre em sobta que alguns mestres formats en les TIC (tots eren coordinadors d’aula) trobin tantes dificultats en algunes de les coses que s’expliquen en aquestes jornades.

La jornada tenien per objectiu presentar el wordpress com una nova eina per fer i utilitzar blocs als centres. Malgrat que aquest curs a l’escola hem posat a prova els blocs amb els alumnes de sisè no acabo de trobar quines són les seves utilitats pedagògiques. Val a dir que es tractava d’una simple prova i no tenien uns objectius clars, excepte el simple fet d’observar com funcionava i el grau de participació dels alumnes.

De fet un cop acabat el curs haurem de fer-ne una valoració i planificar-ho millor pel proper curs, però crec que possiblement per l’escola són molt més útils totes les eines que ofereix la intranet de centre que no pas els blocs encara que en principi mai s’ha de descartar res.

dilluns, 28 de maig del 2007

Les promeses del Departament

Tan El Periódico com La Vanguardia d’ahir parlaven de l’anunci del l’objectiu del Departament d’Educació pel 2015 que l’alumnat a l’acabar la ESO sigui competent en tres llengües: català, castellà i anglès. I per assolir-ho invertiran 221 milions d’euros. Volen disposar de 15000 docents amb capacitat per impartir les classes en anglès pel 2010.

Aquests són els desitjos, però estan molt lluny de la realitat. Un exemple per primera vegada on treballo hem aconseguit poder fer una de les classes setmanals d’anglès de cada un dels grups-classe en grup reduït de 12 alumnes. Però malgrat la importància d’aquest fet, a hores d’ara dubtem que aquesta mesura pugui tenir continuïtat.

Hem presentat un projecte per poder participar en el que s’anomena Pla Experimental de Llengües Estrangeres, però ni tan sols aquest fet ens garanteix el proper curs poder continuar amb aquesta hora setmanal d’anglès en grup reduït. Ja que la concessió de la participació d’aquest Pla no suposa en cap moment disposar de més professorat. I com a conseqüència del Pacte Nacional d’Educació signat ara fa un any, el proper curs els mestres passarem a fer 23 hores lectives (amb alumnes) a diferència de les 24 que fem aquest curs.
Per tant en una plantilla de 30 mestres perdérem 30 hores de treball amb els alumnes sense que això sigui compensat amb un augment de la plantilla i per tant en detriment de les possibilitats organitzatives de desdoblar aules per treball oral d’anglès, així com per reforçar les àrees instrumentals. Els alumnes faran sis hores de classes diàries, però de pitjor qualitat que quan en feien cinc.

Està clar que quan van fer els números per aplicar la sisena hora als centres no van comptabilitzar bé els mestres que serien necessaris i tot el curs hem arrossegat aquest dèficit i el proper curs el continuarem arrossegant.

És molt fàcil prometre i molt difícil complir les promeses. M’agradaria equivocar-me però aquest pla tan ambiciós sobre la implantació de l’anglès a l’ensenyament obligatori em crea molts dubtes.

diumenge, 27 de maig del 2007

De la pissarra i el guix a la pantalla

Aquesta setmana a l’escola han instal·lat dos canons i la seva respectiva pantalla fixa, altaveus, i quadre centralitzat des d’on poder fer servir ordinador, vídeo, dvd, etc., una en una de les dues aules de cinquè i l’altre a una de les dues de sisè. El dijous a darrera hora les instal·lacions van quedar enllestides. Per tant, el divendres es tractava de provar les dues noves joguines.

Tenia que començar una nova unitat a sisè i ho vaig fer utilitzant aquesta nova eina sense fer una preparació específica de la sessió pensant en aquest nou mitjà. Simplement vaig agafar el que ja tenia preparat i ho vaig adaptar una mica. De fet es tractava d’una sessió experimental per comprovar el funcionament de tot el que ens havien instal·lat:
  • presentar les imatges de la nova historieta d’anglès,
  • resoldre les dificultats de vocabulari en la pantalla en lloc d’utilitzar la pissarra,
  • suport escrit en la presentació oral de les noves estructures lingüístiques,
  • exercicis interactius per tota la classe en la pantalla. Presentava un exercicis en pantalla amb suport de so i un alumne ho resolia en el teclat de l’ordinador amb el suport de la resta de la classe.
  • correcció d’exercicis en la pantalla
Suposo que en part per la novetat, però també per la potència d’estimulació audiovisual que suposa el nou mitjà, el nivell d’atenció dels alumnes va ser molt més alt del que és habitual, i més i tenint en compte la situació especial que es trobaven aquests alumnes el passat divendres: era el darrer dia de classe abans de marxar una setmana de viatge final d’etapa de primària.  

L’avançament a les escoles cap a la utilització de les noves tecnologies ja no és pot aturar. El curs passat va arribar al centre el primer canó, un únic canó per tot el centre. Ara ha començat la instal·lació d’aquesta tecnologia en algunes aules. Està clar que en les aules on es disposi d’aquestes pantalles la pissarra tradicional i el guix quedarà progressivament arraconada i en desús.

dimecres, 23 de maig del 2007

Calendari escolar

Ja fa uns dies que ha sortit el calendari escolar pel proper curs. De nou tornarem a començar el 12 de setembre i amb una setmana haurem d’organitzar l’escola per rebre els alumnes el primer dia de classe. Tot seran presses. En canvi acabarem el 19 de juny. Crec que serà el curs en que les classes acabaran més aviat que mai. I aleshores els mestres disposarem de gairebé dues setmanes per tancar el curs, fer les valoracions i començar a preparar el següent curs.

No em sembla massa raonable. Quan realment es necessita més temps són els primer dies de preparació i no a final de curs. Al principi hi ha més ganes de posar-se a la feina i es pot comptar amb tota la plantilla que ha d’afrontar el nou curs al complert i a ple rendiment.

En canvi, al juny un cop els alumnes ja són a casa, el que hi ha és cansament i ganes és d’acabar definitivament. Es pot argumentar que es pot aprofitar el temps per deixar coses a punt pel setembre, però no és tan fàcil en escoles no hi ha mai la seguretat de quina serà la plantilla exacte pel proper curs, amb mestres que ja saben que el proper curs no estaran a l’escola, d’altres més pendents de preparar les oposicions, amb places que s’hauran de cobrir al setembre.

Però ja fa uns anys que el Departament s’ha entestat a fer-ho així, tot omplint-se la boca sobre la conciliació de la vida familiar i vida laboral. No crec que aquest calendari sigui de gran ajuda. El nombre de dies lectius són els mateixos i les famílies tenen els mateixos problemes si comencem el 12 i acabem el 19 que si comencem el 15 i acabem el 22. I això darrer seria més raonable pel bon funcionament dels centres. Però darrerament ja ens tenen acostumats a aquest tipus de decisions per quedar bé amb les famílies i amb l’electorat i amb poca preocupació per la realitat dels centres.


dilluns, 21 de maig del 2007

Intervenció divina!

El cap de setmana passat vaig estar a Montserrat. I tot fent el tafaner en una petita sala on hi ha els exvots que els fidels deixen per demanar coses a la verge vaig veure un full de sol·licitud de preinscripció a una escola pública. Ja he descobert una nova manera de tenir punts per aconseguir la plaça escolar desitjada. Ja no cal preocupar-se dels punts per viure a la zona, etc. només cal esperar la intervenció divina. 

dimecres, 9 de maig del 2007

La recta final

S’apropa el final de curs i hem entrat en la recta final, aquells dies en que s’acumula la feina. S’olora el final, però la llista de coses a fer s’allarga.

Avui hem començat a passar les competències bàsiques. Però un cop passades vindrà la feina de la correcció i una primera valoració del resultats. També avui era el darrer dia per presentar els projectes d’innovació. A l’escola en presentem dos: un per la millora de l’expressió oral de l’anglès, i un per desenvolupar l’ensenyament del llenguatge audiovisual. Com sempre el darrer dia tot són preses per ultimar els papers que es demanen. Aquesta setmana també estem amb la memòria del primer any d’implantació del Projecte d’Autonomia de Centre. Això suposa  reunions per recollir les diferents opinions, justificar que hem fet i planificar i explicar que volem seguir fent el proper curs. També tenim obert el debat sobre l’horari del proper curs.

I aviat haurem de pensar en elaborar les memòries, posar les notes finals, les reunions de final de curs amb les famílies, preparar les activitats de final de curs, i segurament alguna cosa més que ara mateix em deixo al teclat.

Demà ens visita l’Emili Teixidor. Els alumnes estan engrescats. Alguns han llegit uns quants llibres d’ell amb molt d’interès. El viatge de fi de curs dels de sisè s’apropa i també cal anar ultimant els preparatius.

La cursa a contrarellotge per acabar el curs ha començat i cal planificar-ho amb compte per tal de poder fer-ho tot sense massa estres.

divendres, 4 de maig del 2007

El castellà en perill d’extinció!!!!!

Avui tocava la VII Dia de l’Educació Física. Es tracta d’una jornada on s’apleguen uns 400 alumnes de sisè de diferents escoles de Sabadell amb l’objectiu de practicar esports i jocs. La meva funció al llarg de la jornada ha estat arbitrar partits de futbol-7. Abans de cada partit deixava clar que no es tractava d’una competició, sinó que estàvem allà amb l’objectiu de passar-ho bé i que volia que tinguessin un comportament esportiu. Feta l’explicació començava el partit.

Evidentment aquesta petita introducció abans dels partits la feia en català. Però al llarg de tot el matí no he escoltat a cap noi, ni noia parlar en català, ni per parlar entre ells, ni per dirigir-se a mi. Em sentia una illa idiomàtica i després hi ha qui fa reportatges com els de Telemadrid i clamen al cel afirmant que el castellà està sotmès a persecució! 


dissabte, 28 d’abril del 2007

La cultura de l'esforç

Un article de El Periódico d'avui que paga la pena llegir:

La cultura de l'esforç

JOAN-PERE Viladecans
Pintor.
"Aprengui anglès en 7 dies", "Deixi de fumar sense esforç", "Aprimi's mentre dorm"... Són temps de gimnàstica passiva i bici estàtica, de sofà, telemerda i pizza ràpida; de precuinats i llibres resumits. Ens proposen mil deures per fer sense esforçar-nos. Coses de la postmodernitat. Quan la mala consciència es va allunyar de la nostra vida, es va endur la cultura de l'esforç. Allò que diu que "com més gran és la dificultat superada, més satisfacció se n'obté", avui només és per a psicòlegs, filòsofs o desesperats. La realitat és una altra: tots alhora buscant el mínim esforç. Ens comuniquem per SMS, abreviatures i onomatopeies, tot molt simple. I ens empobrim perquè, abans, arribar a la simplicitat era qüestió d'artistes, de savis, de llarg i complex recorregut cap a l'essencial; ara la simplificació és d'indolents o de les màquines que alimenten la mandra. S'ha de tenir nassos per dir-li a un adolescent que s'esforci en la seva formació quan respira el contrari i els models socials mostren vagància, riquesa fàcil i falta de recursos personals. La pedagogia es complica.

dijous, 12 d’abril del 2007

Sant tornem-hi

I dimarts de nou cap a l’escola després d’una setmana i un dia de descans. El primer dia després d’un període vacacional, o fins i tot, també després d’un pont, és un dia feixuc en el que et trobes descol·locat i sense ritme de treball, com si d’alguna manera tot tornés a ser nou, malgrat que ja és vell i conegut. A mesura que avança la jornada la situació millora , però s’acaba el dia amb regust amarg. Els alumnes també estan desconcentrats. Bé de fet dubto, de què és primer la seva poca concentració o la meva.

L’endemà ja és diferent. Ràpidament ja entres en la rutina diària de la feina. Malgrat que encara enyores els dies de festa sense responsabilitats laborals, ja recuperes el to habitual i ja comences a planificar tot el trimestre que tens per endavant i les tasques que havien quedat pendents abans de marxar i que ara ja comencen a ser una urgència.

dimarts, 27 de març del 2007

Taller d'històries

La setmana passada els alumnes de sisè van fer aquest taller amb el nom d’històries de vida. Es tracta d’un taller gratuït que ens va oferir l’Ajuntament. Venen des d’una associació d’ajuda a l’immigrant del Raval, un treballador d’aquesta associació que dinamitza l’activitat i dos immigrants, un amb papers que porta més temps entre nosaltres, en Younes del Marroc, i un altre sense papers i que fa poc que està per aquí, en Massu del Senegal.

Després d’una petita introducció on es demostra als alumnes que tots tenim el nostre origen en algun fenomen migratori, i que de fet no fa tants anys els espanyols per diferents motius hem estat immigrants al llarg dels temps, tant el Younes com el Massu expliquen amb poques paraules el seu viatge fins a Espanya, un va passar 24 hores sota un camió, i l’altre 7 dies en una “cayuco”.

A partir d’aquesta breu explicació els alumnes pregunten si van passar por, que els va empènyer a deixar tot i venir cap aquí, com van ser els seus primers moments aquí, quina és la seva situació actual, si pensen en tornar al seu país. Aconsegueixen captar plenament la seva atenció. Entre els alumnes també hi ha uns quants immigrants que també aporten el seu granet de sorra, el que ells saben, i el que ells han viscut de primera mà.

En els seus països d’origen només hi ha gent molt rica, poca, i gent molt pobre, molta. La classe mitja no existeix. Allà el concepte de família és molt diferent al concepte de família. Aquí les famílies tenen pocs fills per poder-los mantenir fins que aquests són grans. Allà no es cobra ni atur, ni jubilació, i aleshores es tenen molts fills tot esperant que aquests quan siguin grans mantindran als pares. De fet, no fa massa anys aquest també era el concepte de família que teníem per aquí.

Amb les diferents preguntes i les corresponents respostes es van fent una idea de les dificultats que comporta la decisió d’emigrar a un altre lloc i que els immigrants no són persones estranyes, sinó que simplement volen aconseguir millorar les seves condicions de vida, i pensen que això tan sols ho poden assolir venint al món occidental. També s’assabenten d’algunes de les costums, formes de vida i tradicions dels països d’origen dels Younes i del Massu

L’hora i mitjà de l’activitat ha passat volant. Ha estat una classe molt profitosa i en la que tots hem aprés molt. 

dimarts, 20 de març del 2007

Atenció s’avalua!

El cap de setmana passat va ser el de corregir els darrers exàmens del trimestre. Al llarg de la setmana vaig recollir els dossiers amb tota la feina del trimestre per valorar com havien treballat i la seva capacitat per ordenar i presentar el seu treball. També al llarg d’aquesta setmana hem fet dues reunions d’avaluació on parlem de la dinàmica dels grups i dels alumnes que més ens preocupen, tant pel seu rendiment, com per la seva actitud. Encara ens queda una reunió pendent per acabar de parlar d’un dels grups, però aquest matí he acabat de posar les creus en els informes que lliurarem a les famílies el darrer dia del trimestre.  

Avaluar és una de les moltes funcions que realitza el mestre al llarg del curs,i quan avalua el que fa, entre altres coses, és informar a les famílies del grau en el que seus fills han assolit els aprenentatges que pretenia ensenyar. És aquesta una tasca feixuga i en certa manera burocràtica. Cal revisar totes les anotacions preses des del mes de gener fins ara, tan en la feina diària a la classe, així com en els exàmens puntuals. Tota aquesta informació s’ha de traduir en paraules entenedores per la família de l’alumne per tal que aquesta pugui copsar la nostra opinió sobre l’evolució dels aprenentatges del seu fill o filla. Quan aquesta informació és positiva i afalagadora no hi problema, però quan no és així sorgeixen els interrogants.

De fet l’avaluació no només és aquest moment en el que es posen les “notes”, sinó que és un procés, que va estretament lligat a tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, i no tan sols implica l’avaluació de l’alumne sinó que també implica l’autoavaluació del propi mestre, qüestionant-se la metodologia d’ensenyament i la idoneïtat les diferents activitats d’aprenentatge que proposa als alumnes. D’alguna manera el moment de l’avaluació representa un moment d’inflexió, d’aturada i reflexió de si els alumnes estan aprenent, però també com estem ensenyant els mestres.

Quan has acabat de posar les “creus” i les “observacions” en els informes estàs tranquil i descansat perquè has acabat una feina, però això no és només que un punt i seguit i la tasca d’ensenyar continua amb el dia a dia l’aula.

dissabte, 10 de març del 2007

Les TIC a l'escola

Tots els alumnes de l’escola van a l’aula d’informàtica del centre una sessió cada dues setmanes, ja que aquesta és petita i no té cabuda per una classe sencera de 25 alumnes. 

També a totes les aules disposen d’un ordinador. Ara bé la incorporació d’aquests mitjans en el currículum i en l’activitat diària és ben diferent i sempre depèn directament tan del domini d’aquests mitjans per part del mestre com de les ganes que cadascú hi posa per utilitzar-les. Hi ha classes que cerquen totes les oportunitats possibles per fer ús dels ordinadors, tan de l’aula d’informàtica com de les aules, i d’altres que les utilitzen molt poc.

Aquest curs hem actualitzat la imatge i la distribució dels continguts de la pàgina web de l’escola, però en molts moments és fa difícil obtenir materials per penjar. La veritat és que no sabem què fer per tal que tothom tingui més en compte aquesta nova eina de la que disposem. Si algú té idees, us ho agraírem. Procurem mantenir-la actualitzada perquè tingui interès tan pels propis alumnes com per les famílies, però s’acaba convertint en la pàgina web d’unes poques classes. Són les classes que tenen un professor més implicat en aquest món de les tecnologies i que també elaboren programes de ràdio i vídeos. La darrera ha estat l’entrada en el món dels blocs, un bloc per cada grup de sisè: la nosta classe, sisè A. Ara haurem d’esperar la resposta dels alumnes a aquesta nova proposta.

dimecres, 28 de febrer del 2007

Individualitat i cooperació

És clar que el treball directe amb els alumnes es realitza la major part del temps de manera individual. Però aquesta tasca individual en front del grup d’alumnes tancat tot sol a l’aula, que cadascú assumeix amb el seu propi estil i les seves conviccions pedagògiques, està immers dins d’una institució escolar. Amb tota seguretat els alumnes sortiran molt més beneficiats d’un treball conjunt dels mestres que no pas d’un treball on cadascú funcioni a la seva. Són importants les reunions dels equips docents per arribar a acords i establir línies mestres d’actuació conjunta que després caldrà respectar i seguir. Però cercar l’equilibri entre el necessari treball en equip i el no menys necessari treball individual de cada mestre per preparar les seves classes moltes vegades no resulta fàcil. Les institucions escolars han esdevingut cada cop més complexes.

Encara que algú pot pensar que el que fa ell és el millor, que no és precisament el meu cas, ja que gairebé sempre estic ple de dubtes, el que no es pot fer en una escola és actuar cadascú a la seva manera sense fer cas als demés, o fins i tot, en clara contraposició a tot el que fa la resta de membres del Claustre. És necessari que cada mestre s’emmotlli en la mesura de les seves possibilitats al tarannà que cada centre, que encara que a vegades sigui ocult sempre existeix d’una manera o un altre de forma més o menys vaga.

Trobar-se bé i a gust en el si d’equip docent, no sentir-se sol i aïllat, saber que darrera la tasca individual a l’aula hi ha un recolzament per part del grup docent és important pel mestre, així com saber que les seves iniciatives personals seran tingudes en compte.

Segurament la clau esta en conjugar els dos pols i assolir un cert equilibri, tot i que no resulta fàcil.

dilluns, 26 de febrer del 2007

Individualisme i individualitat

En el sistema educativo actual se considera una herejía el individualismo del profesor frente al concepto de misión y de trabajo en grupo.

Los profesores, en su inmensa mayoría siguen enseñando solos, tras las puertas cerradas, en el ambiente insular y aislado de sus propias aulas. El aislamiento del aula permite mantener su deseado nivel de intimidad, una protección frente a interferencias exteriores. Sin embargo, el aislamiento también tiene problemas. No les gusta ser observados y, aún menos, que los evalúen porque temen la crítica que puede acompañar la evaluación. “Parece que los maestros aislados cubren sus dudas sobre sí mismos y sus ineptitudes con reconfortantes capas de autoengaños”. (ROSENHOLTZ).

Se considera que el individualismo del profesor se deriva del hecho físico del aislamiento, propio de la arquitectura tradicional de las escuelas y sus modelos de organización celular de aulas separadas.

Es curioso que nadie niegue la premisa de que, en último término, el individualismo y el aislamiento son perniciosos y, en consecuencia, haya que eliminarlos. No existe ninguna duda al respecto.

El individualismo ha llegado a relacionarse con una práctica mala y floja, con deficiencias del profesor y con aquello que hay que cambiar. Sin embargo, en la práctica, el individualismo tiene otros significados y connotaciones cuyo carácter no todo es negativo.

Tres determinantes del individualismo:

  • Individualismo restringido: como respuesta a la fuerza de las circunstancias de la situación que no permiten otra forma de trabajar.
  • Individualismo estratégico: se escoge una vez realizado el cálculo estratégico de la inversión eficaz del tiempo y la energía, valorada la situación de trabajo, la cantidad de tareas a realizar y el escaso tiempo disponible.
  • Individualismo electivo: el individualismo como la opción libre de trabajar solo, como la manera preferida de actuación profesional.
Las mayores satisfacciones de la enseñanza son recompensas psíquicas derivadas de la atención a los alumnos y de trabajar con ellos, poniendo la colaboración con los compañeros en un segundo plano. Son muchos los maestros que consideran a sus alumnos como una propiedad.

ANDY HARGREAVES (1994)
Profesorado, cultura y postmodernidad


diumenge, 25 de febrer del 2007

Alteracions del ritme habitual.

Ha acabat la setmana i amb ella uns dies farcits d’activitats extres i diferents. Acostuma a passar un cop o dos per curs que malgrat els intents de programar de forma equilibrada el calendari de sortides, per uns motius o altres, gairebé sempre hem de fer front a aquests períodes on en poc temps els alumnes fan moltes activitats que trenquen el ritme habitual de les classes

Això és així, perquè un cop hem escollit el que considerem interessant les entitats organitzadores són les que determinen les dates en que les podem fer, i aleshores sempre ens resta molt poc marge de maniobra. Per acabar-ho d’adobar a mig curs sempre sorgeix alguna altra proposta engrescadora amb la que no havíem comptat en un primer moment i a la que també ens apuntem.

Així ens hem trobat que en aquestes dues darreres setmanes els alumnes de cicle superior hem rebut la visita de dos immigrants que han explicat als alumnes com van arribar al nostre país i quines raons els van empènyer a fer-ho, hem fet una excursió a peu pel rodal per tal que coneguin el nostre entorn natural i celebrar al mateix temps el dijous gras, la celebració del Carnestoltes amb tot el que implica, una excursió al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, assistir a una representació teatral en anglès, rebre una visita a l’escola d’un escriptor del que havien llegit el seu llibre. Tot això amb la feina afegida d’escriure les nostres aportacions per la revista escolar i per un llibre de la nostra ciutat que estem elaborant entre tota l’escola.

Cada curs arribem a la conclusió de que no tornarem a caure en aquesta trampa, però sembla que és inevitable i malgrat tenir-ho en compte, any rere any ens trobem amb el mateix problema.

Tantes activitats alteren el ritme normal de les classes. En aquestes setmanes el que resulta estrany és poder donar una classe “normal” entre mig de tantes activitats extres. Es fa difícil saber exactament en quin punt et trobes i tot resulta estar una mica alterat. Per fi s’han acabat i tornarem a la normalitat per afrontar la recta final del trimestre.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...