dimecres, 28 de febrer del 2007

Individualitat i cooperació

És clar que el treball directe amb els alumnes es realitza la major part del temps de manera individual. Però aquesta tasca individual en front del grup d’alumnes tancat tot sol a l’aula, que cadascú assumeix amb el seu propi estil i les seves conviccions pedagògiques, està immers dins d’una institució escolar. Amb tota seguretat els alumnes sortiran molt més beneficiats d’un treball conjunt dels mestres que no pas d’un treball on cadascú funcioni a la seva. Són importants les reunions dels equips docents per arribar a acords i establir línies mestres d’actuació conjunta que després caldrà respectar i seguir. Però cercar l’equilibri entre el necessari treball en equip i el no menys necessari treball individual de cada mestre per preparar les seves classes moltes vegades no resulta fàcil. Les institucions escolars han esdevingut cada cop més complexes.

Encara que algú pot pensar que el que fa ell és el millor, que no és precisament el meu cas, ja que gairebé sempre estic ple de dubtes, el que no es pot fer en una escola és actuar cadascú a la seva manera sense fer cas als demés, o fins i tot, en clara contraposició a tot el que fa la resta de membres del Claustre. És necessari que cada mestre s’emmotlli en la mesura de les seves possibilitats al tarannà que cada centre, que encara que a vegades sigui ocult sempre existeix d’una manera o un altre de forma més o menys vaga.

Trobar-se bé i a gust en el si d’equip docent, no sentir-se sol i aïllat, saber que darrera la tasca individual a l’aula hi ha un recolzament per part del grup docent és important pel mestre, així com saber que les seves iniciatives personals seran tingudes en compte.

Segurament la clau esta en conjugar els dos pols i assolir un cert equilibri, tot i que no resulta fàcil.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...