dimarts, 18 d’octubre del 2005

I què podem fer ?

A totes les classes, sigui quin sigui el nivell acadèmic, sempre passa el mateix, alguns alumnes no segueixen el ritme general del grup. Aquests alumnes tenen dificultats en l’aprenentatge, es mostren poc interessats per les activitats que es fan a la classe i sovint s’inhibeixen en la realització de les tasques proposades.

Quina explicació es proposa des de les diferents teories psicològiques de l’aprenentatge ? Assajaré uns primers intents d’explicació que segurament caldria matisar i aprofundir.

1.- Segons les teories conductistes aquests alumnes no reben el reforç positiu necessari per tal que es produeixi l’aprenentatge. És possible que es trobin molt allunyats de l’objectiu final que es té per objectiu. Aleshores si és així cal modelar passos intermitjos. En aquest procés de modelatge necessitarà posar en joc atenció, retenció del comportament a la memòria i motivació, però està clar que aquests alumnes no activen els seus processos motivacionals, i que possiblement presenten problemes d’atenció i memòria.

2.- Segons la Teoria de l’assimilació d’Ausubel, aquests alumnes no tenen una estructura cognitiva prou desenvolupada per assimilar els aprenentatges que se’ls hi proposa. El fet de no posseir aquesta estructura cognitiva suficientment desenvolupada comporta que aquests alumnes només els hi quedi la possibilitat de realitzar un aprenentatge mecànic i repetitiu, un tipus d’aprenentatge poc interessant i poc motivador.
Segons aquesta teoria a aquests alumnes els hi manquen dues de les tres condicions bàsiques necessàries per tal que es doni un aprenentatge significatiu:

      • No hi ha significativitat psicològica. Els alumnes no posseeixen els coneixements previs pertinents que els puguin possibilitat l’aprenentatge.


      • No hi ha una disposició favorable per aprendre.


3.- Segons les Teories del processament humà de la informació aquestes dificultats són degudes a que tenen una capacitat limitada de processament de la informació que els arriba i no són capaços d’arbitrar estratègies que els facilitin l'emmagatzemament de tota la nova informació que envaeix el seu processador (el cervell).
Els esquemes de coneixement que posseeixen no són suficients per permetre assolir aquests nous aprenentatges. La inhibició que mostren al enfrontar-se a les tasques que el professor proposa per facilitar el seu aprenentatge implica que, en part, no aprenen per manca de pràctica.
Segons aquesta teoria els alumnes novells (poc experimentats, amb pocs coneixements escolars) tenen una organització de coneixement diferent a la dels alumnes experts amb coneixements escolars consolidats. Sé novell en l’aprenentatge escolar no vol dir que no puguin ser experts en altres tipus de coneixements. Esdevenir expert en qualsevol tipus de coneixement o aprenentatge implica no solament automatitzar determinades destreses, sinó que a més a més és necessari reestructurar tots els coneixements.

4.- Segons la Teoria Genètica de Piaget l’aprenentatge es dóna en la interacció alumne-realitat. L’alumne ha de ser actiu per assolir aprenentatges. Si s’inhibeix davant les tasques proposades no es produirà el progrés i l’aprenentatge buscat. Els alumnes han de posar en joc els seus esquemes d’acció per aprendre. Si no ho fan així no aprendran. Està clar que aquests alumnes no posen en joc els seus processos d’assimilació i acomodació. La seva poca motivació i capacitat d’activitat davant les propostes d’exercicis no provoca el desequilibri necessari per tal que es produeixi el nou aprenentatge.
Possiblement no han arribat a l’estadi evolutiu que els ha de permetre assolir l’aprenentatge proposat. No han assolit la suficient maduresa psicològica.

Aquí no s’acaben les teories de l’aprenentatge. Segurament caldrà continuar la reflexió.
I bé ¿què pot fer el professor per canviar el rumb de l’aprenentatge d’aquests alumnes que no aprenen i que moltes vegades semblen ja haver renunciat a aprendre?
I també, què ha de fer l’alumne?, i la família?, i tot l’entorn social que el rodeja?

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...