dimecres, 9 de novembre del 2005

Cantant sota la pluja

Malgrat les previsions meteorològiques i la pluja de la nit, aquest matí camí cap a l’escola el cel estava blau i seré. Res feia pensar que s’havia de posar a ploure. De fet, feia vergonya anar a treballar amb el paraigua a la mà.

Avui els dos grups de sisè anàvem a veure un musical sobre Beethoven. Començava a les 9.45, i com que l’auditori on teníem que anar no estava massa lluny, hem anat tot passejant. A mesura que ens apropàvem al nostre destí, ja hem observat que el cel ennegria per moments i, fins i tot, hem comentat entre nosaltres que a la tornada ens tocaria mullar-nos.

El musical ha esta força bé i els alumnes han gaudit de l’espectacle tot aprenent algunes curiositats de la vida i l’obra del gran músic. En alguns moments de la representació hem escoltat tronar, i també ens ha semblat sentir la remor d’una forta pluja.

A la sortida hem pogut comprovar que no estàvem equivocats, estava plovent. Ningú portava paraigua, molts l’havíem deixat a l’escola confiant que no plouria.

Hem renunciat al nostre propòsit d’esmorzar al petit parc que hi ha davant l’auditori. I com que no feia aspecte de voler parar de ploure, al poc temps, hem decidit emprendre el camí de tornada a l’escola sota la pluja. No plovia massa, però hem quedat ben xops. Malgrat algunes petites queixes i protestes ha estat un retorn divertit i ple de bon humor.

Ja de nou a la classe, i després de donar temps per menjar-se l’esmorzar, hem aprofitat per comentar l’obra i arxivar, endreçar i posar una mica d’ordre tan en l’aula en general com en les seves carpetes i calaixos. A alguns, els hi feia bona falta.

En definitiva ha estat un matí ben remullat.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...