dilluns, 28 de juny del 2021

A mode de balanç

Malgrat estar jubilat des de fa 4 anys, encara segueixo les notícies relacionades amb el món educatiu. Tot just acaba un curs que no deu haver estat gens fàcil ni per alumnes, ni mestres, ni famílies. Però contra tots els pronòstics inicials, no s’han hagut de tancar les escoles.

Ara bé quan s’acaba un curs el que cal sempre és fer balanç, per tal de cercar estratègies de millora. Aquests darrers mesos he llegit un parell d’articles que posen al sistema educatiu davant el mirall i que haurien de portar a tots els més directament implicats en el món educatiu a trobar sortides de l’atzucac en el que sembla trobar-se el sistema.

 

L’anuari de la Fundació Bofill dona un toc d’alerta amb el seu acurat recull de dades. M’ha sobtat molt que el director d’aquest estudi sigui Cèsar Coll. No tinc res a dir sobre la seva vàlua com a professional, però estaria bé trobar recanvis a aquests lideratges que fa massa temps que perduren. Recordo que va ser un dels caps visibles de la LOGSE, la reforma educativa del 1992. El proper curs farà ja 30 anys.

No tot en educació s’arregla amb més despesa, però aquesta està estancada des de fa massa temps, fins el punt que s’incompleix greument la Llei d’Educació que fixa un 6% del PIB com a despesa. ¿Com es pot justificar l’incompliment d’una llei pròpia aprovada per una gran majoria del Parlament? ¿Potser hem de pensar que les lleis són un brindis al sol?

Fa massa anys que es parla, i es torna a parlar, amb diferents noms de l’escola inclusiva. A finals dels 80 ja es parlava de normalització i d’integració i del més que desitjable tancament de les escoles d’educació especial. Ha plogut molt, i en l’entremig es va promulgar l’ambiciosa llei de l’educació inclusiva, però els avenços són massa lents.

Encara hi ha massa diferències en els resultats educatius. Com diu l’informe “l’estatus socioeconòmic condiciona en excés els resultats educatius, i les diferencies entre alumnes rics i pobres són pràcticament iguals que l’any 2003”. Aquestes diferències es noten en molts dels aspectes que condicionen, i molt, les oportunitats educatives d’un infant:

  • Accés a internet, amb la bretxa digital que s’ha fet famosa arrel del confinament.
  • Molts centres educatius amb majoria d’alumnes immigrants
  • Taxa d’abandonament escolar massa elevada i que aboca a aquests joves a trobar feines precàries i amb sous de low cost que condicionaran el seu futur.

Hi ha molta feina a fer. L’Administració Educativa té molts deures. Però als mestres també els cal fer una reflexió. No tot és responsabilitat de l’Administració. Tenim un exemple clar amb els resultats de les Proves d’Aptitud Personal per accedir als estudis de Magisteri. Amb els anys que porten d’aplicació els resultats no paren de baixar. És preocupant el poc nivell de formació inicial dels aspirants a futurs mestres. Quelcom cal fer al respecte.

I una reflexió personal final. Per assolir èxits educatius i personals en el futur de l’alumnat és clau poder oferir a les aules educació emocional, possiblement la competència més important poder enfrontar-se a la vida adulta.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...