dimecres, 3 de maig del 2006

Renuncia a l'aprenentatge

A gairebé totes les aules sempre hi ha alumnes que donen la impressió que han renunciat a aprendre. No mostren interès per gairebé res i els seus resultats acadèmics tampoc els importen. En alguns casos, no sempre, hi ha alguna matèria en la que treballen i s’esforcen, però a vegades ni això. La pregunta sempre és que hem fet entre tots, i sobre tot, que hem fet des de l’escola per produir aquest tipus d’alumnes, quines son les nostres responsabilitats, quines son les responsabilitats de l’ambient i què podem fer per revertir la situació, si és que això és possible. Moltes vegades us he de dir que em sembla impossible.

Normalment aquests alumnes presenten dificultats d’aprenentatge. Aleshores ens plantegem presentar activitats al seu abast per tal que partint del seu nivell de coneixements puguin avançar en el mesura del possible. Però aquí tornem a topar amb la seva manca d’interès i de nou amb la seva renúncia a aprendre. No és el mateix, l’alumne al qui li costa aprendre però que amb esforç va millorant, que l’alumne que no vol aprendre, crec que amb aquest hi molt poca cosa a fer, excepte esperar que en algun moment de la seva vida es produeixi algun canvi. Mentrestant estan a les aules escalfant cadires, i moltes vegades molestant i entorpint el procés d’aprenentatge dels companys de classe.

És fotut pensar així, però hi ha alumnes ben petits que ja no volen aprendre, si més no, no volen aprendre el que els oferim des de l’escola.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...