dilluns, 21 de gener del 2008

Portàtils a l’aula

Fa un parell de mesos que a l’escola hem comprat uns quants portàtils per poder treballar amb els alumnes a l’aula.
El fet de poder disposar d’ells facilita molt la utilització de les TIC de manera habitual a les classes. Ara són poques les sessions en les que d’una manera o una altra l’ordinador no intervingui. Aquesta setmana he realitzat tres activitats amb ells:

1.- Els alumnes de cinquè a l’acabar cada una de les unitats han d’escriure un petit text seguint un model que hem practicat a bastament i que d’alguna manera els obligui a cercar alguna informació. Fins ara aquest treball el podien presentar de diferents maneres, en paper per penjar al tauler de la classe o en portar-ho en un fitxer per penjar-ho a la web de l’escola. Aquesta vegada un cop recollida la informació necessària han elaborat el treball a classe i l’han penjat al bloc de l’aula.

2.- Els de sisè estan fent una webquest en la que han de cercar informació de com viatjarien a Londres i que voldrien visitar en aquest suposat viatge. Un cop recollida tota la informació han de presentar-ho en un Powerpoint.

3.- Fins ara quan fèiem audiovisuals amb els alumnes tot s’acabava amb gravacions de petites historietes. Mai era possible poder ensenyar a muntar les imatges. Ho acabàvem fent els profes. Ara amb els portàtils a l’aula poden muntar el que prèviament han gravat, i veuen segurament la part més interessant de l’elaboració de qualsevol audiovisual.

Sense els portàtils tot això era molt més difícil, per no dir pràcticament impossible ja que cada grup classe només comptava amb una sessió de mig grup a l’aula informàtica, en el millor dels casos quinzenal. Aquesta és massa petita per encabir tot el grup. Ara tota la classe pot treballar amb els ordinadors al mateix moment sense sortir de la classe. Només cal anar a buscar-los i amb un moment estan tots engrescats treballant.

diumenge, 20 de gener del 2008

Mil cretins

Mirar per la finestra, la visita a la família en un geriàtric, una trobada en una cantonada, un dissabte, les lloances a un escriptor, dos somnis,  un tall al coll, escriure un conte curt de trenta línies, un home que va al cinema, una festa i un llibre de moda, començar a ordenar un armari, l’enyorament de la infància, una trobada familiar, un noi que penja cartells pel carrer, una forquilla que cau al terra en un restaurant, un home en una taula d’un bar, ..... tot això són gestos quotidians que molts fem o veiem fer en la nostra vida diària. També són els contes de Quim Monzó.
 
En els seus contes darrera d’una acció quotidiana sempre succeeix algun fet extraordinari que la converteix en diferent que a vegades ens fa somriure, d’altres estremir per la crueltat que destil·la, però que sempre ens sorprèn. Alguns d’aquests contes, molts d’ells molt i molt curts (dos o tres pàgines) es poden llegir a classe. Als nois i noies els hi agraden, els troben divertits. Fa un parell d’anys quan feia català, en algunes classes els hi llegia algun conte i després en parlàvem. Quan en veien entrar a classe amb el llibre blanc de vuitanta-sis contes alguns alumnes ja preguntaven si els hi llegiria algun conte. Només cal escollir bé el conte a llegir, que aquest sigui comprensible per ells i no excessivament llarg.

La lectura de contes i també llegendes en les classes de llengua pot ser un bon exercici. Són curts s’entenen amb facilitat. Tot passa en poca estona i moltes vegades són sorprenents, donen un punt de vista diferent de la realitat. I en català tenim una bona colla de contistes que es poden utilitzar a les classes. No només Quim Monzó, penso en Sergi Pamies, Pere Calders i molt d’altres.

diumenge, 6 de gener del 2008

El dimoni dels nombres

Aquest era un llibre que feia temps que tenia a la llista per ser llegit, però com passa amb molts llibres que resten anys en aquesta llista, no acaben de trobar el moment oportú fins que hi ha casualitat o causalitat que fa que els acabem llegint.

I aquesta vegada va ser un post al blog de tot una mica del meu company d’escola Eloy, el que li va donar l’empenta decisiva. Quan vaig llegir el que havia escrit, vaig deixar un comentari al seu blog i a l’endemà ja tenia el llibre a l’escola.

Ha estat tot un plaer llegir-lo. En certa manera m’ha recordat “El món de Sofia” de Jostein Gaarder que vaig llegir ja fa molt de temps, una novel·la que t’endinsava de manera fàcil i planera pel món de la filosofia. En el seu moment va ser un gran èxit. No sé si ara és encara un llibre que es llegeixi molt.

Hans Magnus Enzensberger fa el mateix amb les matemàtiques. Les matemàtiques sempre han tingut mala fama a les escoles. Aquest llibre les fa fàcils, enigmàtiques entretingudes i divertides. Al mateix temps crec que dóna bones idees per utilitzar-les a les aules per convertir l’ensenyament de les matemàtiques en quelcom de diferent.

Si en algun moment tinc que tornar a ensenyar matemàtiques és molt possible que utilitzi algunes de les propostes d’aquest llibre. 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...