Mirar per la finestra, la visita a la família en un geriàtric, una trobada en una cantonada, un dissabte, les lloances a un escriptor, dos somnis, un tall al coll, escriure un conte curt de trenta línies, un home que va al cinema, una festa i un llibre de moda, començar a ordenar un armari, l’enyorament de la infància, una trobada familiar, un noi que penja cartells pel carrer, una forquilla que cau al terra en un restaurant, un home en una taula d’un bar, ..... tot això són gestos quotidians que molts fem o veiem fer en la nostra vida diària. També són els contes de Quim Monzó.
En els seus contes darrera d’una acció quotidiana sempre succeeix algun fet extraordinari que la converteix en diferent que a vegades ens fa somriure, d’altres estremir per la crueltat que destil·la, però que sempre ens sorprèn. Alguns d’aquests contes, molts d’ells molt i molt curts (dos o tres pàgines) es poden llegir a classe. Als nois i noies els hi agraden, els troben divertits. Fa un parell d’anys quan feia català, en algunes classes els hi llegia algun conte i després en parlàvem. Quan en veien entrar a classe amb el llibre blanc de vuitanta-sis contes alguns alumnes ja preguntaven si els hi llegiria algun conte. Només cal escollir bé el conte a llegir, que aquest sigui comprensible per ells i no excessivament llarg.
La lectura de contes i també llegendes en les classes de llengua pot ser un bon exercici. Són curts s’entenen amb facilitat. Tot passa en poca estona i moltes vegades són sorprenents, donen un punt de vista diferent de la realitat. I en català tenim una bona colla de contistes que es poden utilitzar a les classes. No només Quim Monzó, penso en Sergi Pamies, Pere Calders i molt d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada