diumenge, 25 d’abril del 2010

Sant Jordi a l'escola

Sant Jordi és sempre una festa especial a l'escola. De totes les activitats festives que celebrem és la que més m'agrada i a la que trobo més sentit pedagògic.

Els dies previs recollim els llibres que vendrem el dia de Sant Jordi per la tarda. Els alumnes i també els professors aportem llibres que tenim a casa i que vendrem a preus que van de 1 a 3 €. Posteriorment el total de diners recollits els donarem a una ONG.

Cada cicle posa el preu als seus llibres i prepara la seva parada amb l'ajuda dels alumnes més grans. Un cop tenim les parades a punt van baixant els alumnes i remenen les piles de llibres a la cerca d'allò que més els hi pot interessar. Alguns demanen consell.

Parlem de llibres, d'aquelles històries que les hi agraden i fan volar la seva imaginació. Tots ens emportem a casa algun petit tresor.

Esperem amb aquests petits detalls anar sembrant la llavor del gust per la lectura. S'han donat moltes receptes i consells però encara ningú ha trobat el veritable desllorigador que acaba convertint al futur adult en un entusiasta de la lectura. De ben segur que com en qualsevol conducta complexa hi acaben intervenint moltes variables.

 

 

dijous, 15 d’abril del 2010

Infoxicació

Hi ha qui diu que Internet converteix el nostre pensament en immediat, superficial i simple, en canvi hi ha qui defensa que ens fa més intel·ligents, més ben informats, més actius i col·laboratius. De ben segur que com tot té parts positives i parts negatives.

Abans la preparació de les classes era més lineal, només hi havia una font, el llibre de text, ara tot és més complex, Internet està ple de recursos, de massa recursos que cal seleccionar amb cura. El mateix passa amb l'alumne, abans els seus aprenentatges eren lineals tot estava en el llibre de text i si anem una mica més enrere, i tampoc fa tants anys, en la Enciclopèdia Escolar, l'únic llibre de text que teníem els alumnes. Poques més informacions de la realitat rebien els alumnes. Va aparèixer la televisió i molt més tard, de fet no fa gaire, les cases han estat envaïdes per la pantalla dels ordinadors i altres pantalles de tamany divers. I tenen a l'abast molta més informació que han d'aprendre a destriar.

Abans vivíem una vida poc estimulada, amb pocs focus d'interès, ara estem dins d'un món hiperestimulant amb molts focus d'interès que ens obliguen a escollir. Algú ha definit com infoxicació aquest fenomen de rebre una carga excessiva d'informació que cada cop és més difícil de gestionar de forma intel·ligent. Segurament el primer que cal aprendre és a decidir, a no deixar-nos arrossegar per tots els estímuls que des de tot arreu ens bombardegen a cada moment.

Aquest és un dels grans objectius que té plantejada l'educació a hores d'ara, una nova competència a aprendre cada cop més complexe: ensenyar a cercar, destriar i seleccionar la informació important i saber-la utilitzar-la per aprendre i millorar el nostre coneixement. Aprendre a navegar i sobreviure en aquest mar infinit d'informacions i no ofegar-se no és gens fàcil. Aprendre a ensenyar-ho als nostres alumnes és un dels grans reptes.

 

 

dimecres, 7 d’abril del 2010

Els llibres i les TIC, les TIC i els llibres.

Sempre hem cregut en la importància del llibre com a font del saber i de plaer, però les TIC estant canviant aquest paradigma. Fins no fa massa anys els llibres i les biblioteques eren els grans i únics magatzems on s'acumulava el
saber. Ja no és així.

Els llibres continuen sent importants i malgrat la invasió de les TIC amb tots els seus nous formats continuaran essent una part important del saber. Però també de ben segur que les TIC comporten un canvi en la nostra forma de pensar i de treballar.

El paper i el bolígraf ja fa temps que l'estem arraconant. Ben poc els fem servir. Amb poc temps han deixat de ser les eines més utilitzades. Els llibres encara estan a sobre de la meva taula de treball i també formen part dels meus moments de lleure. Però la taula de treball ha passat a estar presidida per la pantalla de l'ordinador i el teclat. Aquests s'han convertit en l'element més important en la preparació i també en la realització de les classes.

Un dels objectius de l'educació és que els alumnes trobin plaer en la lectura silenciosa en un racó de casa on puguin viure aventures plenes d'imaginació, i on també siguin capaços de trobar i descobrir nous coneixements, però cada cop més aquests coneixements i aquestes aventures les troben a la xarxa i per tant a les pantalles.

El model del llibre com a eina del coneixement està desapareixent i d'alguna manera els que hem crescut passant fulls de papers a la recerca d'emocions ens angoixem, ja que aquest és el nostre món i pensem que en les pantalles no es podrà trobar el mateix.

No ens enganyem aquests canvis són irreversibles i no hi podem pas anar en contra. Quan els alumnes quan han de fer una cerca ja no van a la enciclopèdia, ni al diccionari de paper, ni a la biblioteca, van directament de cap al teclat i a la pantalla, al google i a la wikipedia. Però no tan sols ells, nosaltres també ho fem. O encara feu servir la enciclopèdia per buscar informació de quelcom ?

Hi ha qui pensa que Internet és una font d'informació en la que no podem confiar, però també s'ha de dir que tampoc podem pas confiar en tots els llibres ni en els diaris. De fet, sempre podem tenir dubtes que el que llegim sigui cert. De la mateixa manera que podem dubtar de que el que trobem a la xarxa o sigui.

Ens cal educar tant la utilització del llibre com en la utilització de les pantalles. Son materials complementaris i ambdós molt útils per ajudar-nos a adquirir coneixements i desenvolupar totes les nostres habilitats i competències com a persones.

 

 
El Bages des de les Roques de la Coca

 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...