Hi ha qui diu que Internet converteix el nostre pensament en immediat, superficial i simple, en canvi hi ha qui defensa que ens fa més intel·ligents, més ben informats, més actius i col·laboratius. De ben segur que com tot té parts positives i parts negatives.
Abans la preparació de les classes era més lineal, només hi havia una font, el llibre de text, ara tot és més complex, Internet està ple de recursos, de massa recursos que cal seleccionar amb cura. El mateix passa amb l'alumne, abans els seus aprenentatges eren lineals tot estava en el llibre de text i si anem una mica més enrere, i tampoc fa tants anys, en la Enciclopèdia Escolar, l'únic llibre de text que teníem els alumnes. Poques més informacions de la realitat rebien els alumnes. Va aparèixer la televisió i molt més tard, de fet no fa gaire, les cases han estat envaïdes per la pantalla dels ordinadors i altres pantalles de tamany divers. I tenen a l'abast molta més informació que han d'aprendre a destriar.
Abans vivíem una vida poc estimulada, amb pocs focus d'interès, ara estem dins d'un món hiperestimulant amb molts focus d'interès que ens obliguen a escollir. Algú ha definit com infoxicació aquest fenomen de rebre una carga excessiva d'informació que cada cop és més difícil de gestionar de forma intel·ligent. Segurament el primer que cal aprendre és a decidir, a no deixar-nos arrossegar per tots els estímuls que des de tot arreu ens bombardegen a cada moment.
Aquest és un dels grans objectius que té plantejada l'educació a hores d'ara, una nova competència a aprendre cada cop més complexe: ensenyar a cercar, destriar i seleccionar la informació important i saber-la utilitzar-la per aprendre i millorar el nostre coneixement. Aprendre a navegar i sobreviure en aquest mar infinit d'informacions i no ofegar-se no és gens fàcil. Aprendre a ensenyar-ho als nostres alumnes és un dels grans reptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada