dilluns, 20 de juliol del 2009

Mini-PC

Després de força temps ( des del novembre) amb la temptació de comprar un mini-pc amb la intenció d'utilitzar-lo com a eina de treball a l'escola, el vaig comprar allà pel mes de març. Vaig trigar perquè dubtava de la seva possible utilitat. Igual era un simple caprici d'un gadget tecnològic més que acabaria arraconat.

Bàsicament la meva idea és deixar de banda la utilització de papers i tenir en aquest petit aparell tot el que necessito pel meu dia a dia a l'escola.

Finalment em vaig comprar un Acer amb Linux. Vaig escollir Linux ja que aquesta serà la única manera d'acostumar-me a ell. Mentre tingui màquines amb Windows no treballaré amb Linux i fa temps que tinc ganes de conèixer aquest sistema operatiu. De moment no m'està resultant gens fàcil. En el Windows ja sé tot el que m'interessa on està però en el Linux em tinc que buscar la vida, i sobre tot, el tema d'instal·lacions i d'actualitzacions m'està resultant una mica feixuc. Però ja se sap, paciència i a poc a poc. Tot es farà de mica en mica.

De moment, l'he fet servir poc a l'escola, fonamentalment en algunes reunions i també l'he provat en algunes classes. La meva intenció era familiaritzar-me en el seu funcionament al llarg de l'estiu i ves per on fa un parell de dies que tinc l'ordinador de sobretaula a la UVI i ha estat un molt bon recurs disposar d'aquest mini.

¡Quan pensava que igual m'havia gastat els diners per res, l'obligació de començar a utilitzar-lo m'està fent replantejar que igual, fins i tot, he fet una bona compra!


 

 


 

 

 

divendres, 17 de juliol del 2009

Escola inclusiva per a tots, quan ?

 Ahir el Departament d'Educació presentava el Pla d'acció de l'educació inclusiva (2008-2015) “Aprendre junts per viure junts” amb l'objectiu de passar del 55 % de l'alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres ordinaris al 70 %. O sigui augmentar aquesta inclusió d'alumnes amb un 15 % en 7 anys, una mica més del 2% anual.

M'agrada, però ho sento molt, no m'ho crec. Fa massa anys que escolto promeses d'aquest tipus. Fa més de 20 anys en el transcurs d'unes jornades organitzades pel Servei d'Educació Especial del Departament d'Ensenyament l'assessor i un dels caps visibles d'aquest servei va anunciar l'imminent tancament de les escoles d'Educació Especial. Amb aquests anys, algunes han tancat, però la majoria continuen funcionant.

En aquells moments es parlava de normalització i de PDI (Programa de Desenvolupament Individual). Amb els els anys s'han canviat els noms moltes vegades: integració i ACI (Adequació Curricular Individualitzada) i ara inclusió i PI (Programa Individualitzat), i d'altres noms i sigles que s'han quedat pel camí.

Les USEE i els programes interdepartamentals que semblen la gran solució, tampoc són grans novetats. Ja es parlava d'aquests recursos i en alguns llocs es van posar en marxa a principis d'aquesta dècada.

I no diguem de la gran panacea: utilitzar els centres d'educació especial com a centres de referència o “centres de recursos”. Una altra idea vella de la que s'ha parlat i escrit molt, i sobre la que hi ha bones pràctiques però que mai s'ha volgut generalitzar, malgrat que és una afirmació que s'ha repetit moltes vegades al llarg dels anys, amb defensors i detractors de la idea. Torna a sortir com un dels eixos del nou pla.

Avançar cap a l'escola inclusiva és un problema de presa de decisió política i la posterior organització del que calgui per tal que sigui possible. Una de les excuses és la manca de diners i de recursos. ¿I tots els recursos i diners que s'esmercen en les escoles d'educació especial no serien suficients per la inclusió del alumnat amb discapacitat en les escoles ordinàries? Sempre he cregut que si, que l'únic que mancava era la voluntat de fer-ho.

Ara bé tampoc anem enlloc si integrem a un ciutadà a l'escola per després portar-lo a treballar a un centre de treball especial. Hem de saber amb claredat que volem.


 

dimecres, 1 de juliol del 2009

Inici progressiu del descans.

Com aquell que no vol el curs ha arribat a la seva fi. És un final progressiu amb alguns moments de treball frenètic amb molt a fer i poc de temps per fer-ho. És una mena de contrarellotge. Malgrat treballar moltes hores les feines s'acumulen. Les llistes de tasques a realitzar són interminables.

Tot comença a finals del mes de maig amb el viatge de fi de curs dels alumnes de sisè. A la tornada i amb l'inici de la jornada continuada tot es precipita: reunions d'avaluació, informes, memòries, valoracions, preparació festa final de curs, comiat dels de sisè, ...

El darrer dia de curs amb els alumnes tot està fet, i només resten algunes activitats de tancament de curs, endreçar les aules, fer neteja dels papers acumulats i també començar a preparar el proper curs. Sobre tot, una de les tasques més feixugues: els horaris. Uff els horaris! Han de quadrar totes les peces i cal aprofitar al màxim els recursos personals i a vegades no és tan senzill, però sempre s'acaba aconseguint.

I el mes de juliol, malgrat que molta gent creu que ja fa dies que estem de vacances, encara hi ha un grup important de mestres que treballem. Alguns fan cursos de formació, d'altres encara ens passem alguns matins per l'escola per anar enllestint el que necessitem que estigui a punt pel començament del proper curs. En concret aquest curs estem treballant en la intranet del centre que volem posar en marxa al setembre. Un nou munt de possibilitats s'obriran amb aquesta nova eina, però caldrà explorar-la bé aquests dies.

Hem iniciat una lenta progressió cap el descans amb la notícia de l'aprovació de la LEC al Parlament acompanyada de la sorollosa protesta dels sindicats a l'entrada dels polítics a l'hemicicle. Ara que ja està aprovada caldrà estar atents al seu desenvolupament.

 

 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...