Ahir el Departament d'Educació presentava el Pla d'acció de l'educació inclusiva (2008-2015) “Aprendre junts per viure junts” amb l'objectiu de passar del 55 % de l'alumnat amb discapacitat escolaritzat en centres ordinaris al 70 %. O sigui augmentar aquesta inclusió d'alumnes amb un 15 % en 7 anys, una mica més del 2% anual.
M'agrada, però ho sento molt, no m'ho crec. Fa massa anys que escolto promeses d'aquest tipus. Fa més de 20 anys en el transcurs d'unes jornades organitzades pel Servei d'Educació Especial del Departament d'Ensenyament l'assessor i un dels caps visibles d'aquest servei va anunciar l'imminent tancament de les escoles d'Educació Especial. Amb aquests anys, algunes han tancat, però la majoria continuen funcionant.
En aquells moments es parlava de normalització i de PDI (Programa de Desenvolupament Individual). Amb els els anys s'han canviat els noms moltes vegades: integració i ACI (Adequació Curricular Individualitzada) i ara inclusió i PI (Programa Individualitzat), i d'altres noms i sigles que s'han quedat pel camí.
Les USEE i els programes interdepartamentals que semblen la gran solució, tampoc són grans novetats. Ja es parlava d'aquests recursos i en alguns llocs es van posar en marxa a principis d'aquesta dècada.
I no diguem de la gran panacea: utilitzar els centres d'educació especial com a centres de referència o “centres de recursos”. Una altra idea vella de la que s'ha parlat i escrit molt, i sobre la que hi ha bones pràctiques però que mai s'ha volgut generalitzar, malgrat que és una afirmació que s'ha repetit moltes vegades al llarg dels anys, amb defensors i detractors de la idea. Torna a sortir com un dels eixos del nou pla.
Avançar cap a l'escola inclusiva és un problema de presa de decisió política i la posterior organització del que calgui per tal que sigui possible. Una de les excuses és la manca de diners i de recursos. ¿I tots els recursos i diners que s'esmercen en les escoles d'educació especial no serien suficients per la inclusió del alumnat amb discapacitat en les escoles ordinàries? Sempre he cregut que si, que l'únic que mancava era la voluntat de fer-ho.
Ara bé tampoc anem enlloc si integrem a un ciutadà a l'escola per després portar-lo a treballar a un centre de treball especial. Hem de saber amb claredat que volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada