dimecres, 1 de juliol de 2009

Inici progressiu del descans.

Com aquell que no vol el curs ha arribat a la seva fi. És un final progressiu amb alguns moments de treball frenètic amb molt a fer i poc de temps per fer-ho. És una mena de contrarellotge. Malgrat treballar moltes hores les feines s'acumulen. Les llistes de tasques a realitzar són interminables.

Tot comença a finals del mes de maig amb el viatge de fi de curs dels alumnes de sisè. A la tornada i amb l'inici de la jornada continuada tot es precipita: reunions d'avaluació, informes, memòries, valoracions, preparació festa final de curs, comiat dels de sisè, ...

El darrer dia de curs amb els alumnes tot està fet, i només resten algunes activitats de tancament de curs, endreçar les aules, fer neteja dels papers acumulats i també començar a preparar el proper curs. Sobre tot, una de les tasques més feixugues: els horaris. Uff els horaris! Han de quadrar totes les peces i cal aprofitar al màxim els recursos personals i a vegades no és tan senzill, però sempre s'acaba aconseguint.

I el mes de juliol, malgrat que molta gent creu que ja fa dies que estem de vacances, encara hi ha un grup important de mestres que treballem. Alguns fan cursos de formació, d'altres encara ens passem alguns matins per l'escola per anar enllestint el que necessitem que estigui a punt pel començament del proper curs. En concret aquest curs estem treballant en la intranet del centre que volem posar en marxa al setembre. Un nou munt de possibilitats s'obriran amb aquesta nova eina, però caldrà explorar-la bé aquests dies.

Hem iniciat una lenta progressió cap el descans amb la notícia de l'aprovació de la LEC al Parlament acompanyada de la sorollosa protesta dels sindicats a l'entrada dels polítics a l'hemicicle. Ara que ja està aprovada caldrà estar atents al seu desenvolupament.

 

 

Amb l'escola no és suficient

Portem unes quantes setmanes en que són freqüents les notícies educatives als mitjans. La primera que va saltar va ser el poc ús del català ...