diumenge, 21 de novembre de 2021

Amb l'escola no és suficient

Portem unes quantes setmanes en que són freqüents les notícies educatives als mitjans. La primera que va saltar va ser el poc ús del català per part de l’alumnat. Però, oh sorpresa!, també per part del professorat. No sé com poden dir que no ho sabien. Ja fa més de 4 anys que no trepitjo una aula i aleshores ja feia temps que aquest fenomen es donava. 

Manifestació de Som Escola juny del 2014
 

L’ús del català als centres educatives, tant per part de l’alumnat com del professorat, no ha estat mai tan optimista com les xifres del departament volien fer veure. Després del canvi que es produeix al llarg de les dues darreres dècades del segle passat, es va estancar i va començar una franca davallada en part impulsada pel discurs d’odi en contra del català de Ciutadans. Aquest discurs ha fet molt de mal.

En els anys que ha durat el procés el govern català no va voler fer res que pogués emprenyar a la gent que es podia sentir perseguida per l’exigència de la utilització del català. Portem al menys una dècada en que no hi ha accions d’impuls de l’ús del català, no sigui que siguem considerats els dolents i els racistes, ... Mentrestant des del Gobierno d’España i des de la seva “injustícia” han seguit impulsant normes i sentències contràries a l’ús del català i posant més i més entrebancs a la nostra llengua. La seva estratègia és clara: convertir el català en una llengua residual només utilitzada en privat, i la pràctica desaparició del català en la vida pública. I no cal ser massa llest per veure que a poc a poc ho van aconseguint i que des d’aquí, entre tots, els hi estem posant molt fàcil

I ara, després d’escoltar repetides vegades que no anem bé i no fer cas, ens estripem les vestidures, ens escandalitzem i diem que posarem mans a l’obra per revertir la situació a l’educació. No haurem fet tard?

S’ha establert un pla d’actuació a les escoles. Però molt em temo que només quedarà en normes i paraules esperant que sorgeixi el miracle de la resurrecció del català. Com a societat tenim la mania que quan sorgeix un problema del tipus que sigui mirem cap a l’escola i pensem que allà s’arreglarà. Està bé que es realitzin polítiques per promocionar l’ús del català en el medi educatiu, però amb això sol no hi ha prou. Fa temps que el govern disposa d’eines legals per exigir l’ús del català en diferents àmbits, però aquestes lleis arribat el moment no es posen en pràctica i estem gairebé sense pel·lícules en català al cinema, en l’àmbit de la justícia gairebé tampoc s’utilitza, molts metges tampoc l’entenen, molts cambrers i molts treballadors dels comerços, ... Als àmbits i als barris dels nostres pobles i ciutats com més va, més s’escolta castellà.

D’aquesta manera és cada vegada més difícil viure en català en el nostre propi país. I això no només s’arregla posant en marxa programes d’incentivació i de control de l’ús del català a l’escola. Com diuen alguns experts el català està travessant una situació d’emergència i cal un pla de xoc ambiciós per revertir la situació que de moment no es veu per enlloc. El català només ens té a nosaltres i ens hi hem de posar amb urgència o farem tard.

Amb l'escola no és suficient

Portem unes quantes setmanes en que són freqüents les notícies educatives als mitjans. La primera que va saltar va ser el poc ús del català ...