dijous, 23 de febrer del 2006

Hem fet el cim!

Aquesta setmana és una setmana especial a l’escola. Malgrat que aquest curs hem reduït la celebració del Carnestoltes a la mínima expressió degut a que ens prenia molt temps de classe, la setmana de classes ha quedat només en tres dies efectius.

Avui per celebrar el Dijous Gras hem anat tot el dia d’excursió amb els alumnes de cinquè i sisè. És una excursió pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obach.

Al voltant d’aquesta sortida treballem un dossier. Comencem des de l’àrea de català amb la lectura de la llegenda del drac de Sant Llorenç. Cada alumne disposa d’un mapa escala 1/25000 de la zona amb corbes de nivell amb una equidistància de 100 metres. Amb aquest mapa a cinquè han elaborat una maqueta. Marquem els rius, les carreteres, els cims més importants i el recorregut que farem. Cerquen les distàncies que hi ha entre les diferents parades que farem, així com les alçades. Això els serveix per elaborar un perfil de la sortida. Tot aquest treball el fan en grups de 4 alumnes amb nois i noies de les diferents classes.

Al llarg del recorregut a més de caminar, queixar-se perquè estan molt cansats, gaudir del paisatge, cada grup ha de recollir algunes dades i fer algunes observacions que demà al matí posarem en comú.

Alguns anys ens hem vist obligats a ajornar el dia de la sortida, però avui ens ha fet molt bon temps, ni fred, ni calor, i malgrat portar al voltant de 90 alumnes hem pogut anar a un ritme força bo sense tenir que fer aturades excessives per esperar als alumnes més lents.

Estem satisfets de com ha anat i els nois i noies han pogut conèixer en directe i de ben a prop la muntanya més emblemàtica del nostre entorn, coneguda popularment com La Mola. Heu de pensar que tenim la sort de poder gaudir cada dia de la visió de la mateixa des de les finestres de les classes.

Ara ja podran dir que ha estat, allà dalt. Per a molts ha estat el seu primer cim.

dimecres, 15 de febrer del 2006

Els deures del mestre

"Las bolsas y carteras que llevan los maestros, los motones de trabajo que llevan a casa, en el caso de que puedan disponer de algún momento para corregir algunos ejercicios o preparar algunas pruebas, sólo para regresar a la escuela con la mayor parte de ellos sin corregir, llevándolos otra vez a casa la tarde siguiente y la otra y la de más allá (como carga del peregrino, éstas son las cargas simbólicas de la culpabilidad que los docentes llevan consigo). Cuanto mayor es la bolsa, ¡mayor es la culpa! ... Dejar atrás el trabajo es dejar atrás la atención a las personas y, con ello, las necesidades e intereses de los niños. Y esto resulta muy duro para los profesores."

ANDY HARGREAVES (1994)

dilluns, 13 de febrer del 2006

Dia de l'Educació Física

Aquest migdia ens trobat una bona colla de professors d’Educació Física per tal d’organitzar el sisè dia de l’Educació Física. Avui ha estat la segona reunió preparatòria. Encara en resta una altra.

El 5 de maig ens trobarem els alumnes i professors de sisè de 13 escoles de primària pública per gaudir d’una jornada esportiva. La reunió d’avui era per confirmar el nombre d’assistents i les formes en que ens organitzarem. Serem uns 475 alumnes, organitzats en 50 equips i 37 mestres. Tots els alumnes participaran en un cros i cinc modalitats esportives o jocs diferents segons una rotació prèviament establerta i on sempre es trobaran amb companys d’altres escoles amb qui hauran de compartir l’activitat. És una trobada on no hi mai cap guanyador ja que l’objectiu bàsic és gaudir de la pràctica dels diferents esports i jocs. Cada alumne rebrà una gorra de record de la seva participació, amb el dibuix d’una mascota escollida d’entre les que ells mateixos han presentat a concurs.

Les reunions són per decidir quines activitats organitzem i qui es fa càrrec de cada una d’elles. La propera reunió la farem dos setmanes abans de la trobada, amb l’objectiu d’ultimar els darrers detalls.

Des del curs passat i degut a la gran quantitat de centres que volien participar el mateix dia s’organitza una altra jornada esportiva però en unes altres instal·lacions ja que les que utilitzem s’han fet petites per tants “esportistes” interessats. En aquesta sub-seu l’any passat hi van participar 9 centres més.


dissabte, 11 de febrer del 2006

Coordinació per correu electrònic

Aquest curs a part de l’anglès i l’educació física també faig català en el grup de sisè en el que sóc tutor, amb l’objectiu d’impartir més hores de classe en els que podem dir que són “els meus alumnes”.

Això m’obliga a coordinar-me amb l’altra mestra que fa català en l’altre grup de sisè: decidir què fem, quin ritme de treball seguim, què ens dóna resultat, quins continguts plantegen més dificultat als alumnes ... Trobar temps per fer aquesta coordinació en horari escolar ens resulta difícil, i a mesura que avança el curs sembla cada cop més complicat. L’escola genera un ritme de treball trepidant, amb múltiples reunions, entrevistes amb famílies, ....

Finalment hem optat per comunicar-nos per correu electrònic. A l’escola ens veiem i parlem d’algunes coses, però el seguiment continuat de la feina a cada una de les classes ens el passem per correu. Un cop arribats a casa quan ens posem a pensar sobre el què hem fet a classe, com ha resultat i ens plategem el que continuarem fent i elaborem fitxes o activitats i tot això ens ho enviem per correu. Aleshores obrim el correu en el moment que ens va bé i sabem que fa l’altre a la classe paral·lela i que està preparant i amb tota aquesta informació a la mà prenen les decisions per on seguir treballant amb els alumnes.

dilluns, 6 de febrer del 2006

Sessions de classe repetides

Prepares una classe de qualsevol de les assignatures (anglès, educació física, català, ...) i la poses en pràctica en un grup i és un èxit: els alumnes i tu gaudiu de la mateixa, els hi agrada, aprenen i assoleixen els objectius que inicialment t’havies marcat. Estàs content.

Aquell mateix dia o un altre dia repeteixes aquella classe que tan bons resultats t’ha donat en el grup paral·lel. A vegades, aquest grup paral·lel és molt diferent, però moltes vegades no és necessàriament així. En principi esperes uns bons resultats amb consonància amb l’experiència prèvia, però per sorpresa teva no és així: el grup s’avorreix, no ho entenen, no aprenen. No sempre és així, però si moltes vegades. I es produeix la decepció i aleshores la pregunta què et fas és per què.

Tot hi saben que les circumstàncies (grup, dia, hora del dia, tu mateix) no són sempre les mateixes els mestres ens estranyem que això passi i poques vegades hi trobem una explicació raonable. Està clar, que per ensenyar no hi ha receptes màgiques, i que l’acte d’ensenyar és sempre un acte únic i irrepetible.

divendres, 3 de febrer del 2006

Sensacions

No acabo de trobar el ritme de treball des de les vacances de Nadal. Vaig fent, però tinc la sensació de no estar centrat i d’anar una mica “a salto de mata” i és una sensació que no m’agrada. Cerco excuses en això o en allò. Tinc moltes coses al cap i no acabo d’organitzar-me. No tan sols em passa amb les tasques de l’escola, sinó també en les tasques de casa: organització, neteja, cuinar, ... De fet el Bloc també és un exemple, gairebé no he escrit cap post des de la tornada a la feina el 9 de gener.

De fet, no és una sensació nova. All llarg del curs sempre hi ha moments en les que tinc la sensació de tenir-ho tot dominat, amb els objectius, les classes i les activitats clares i moments en que passa tot el contrari. Tracto de posar ordre en el caos, però sembla que no me’n surto del tot. I a més ara ja fa massa dies que dura.

He decidit que d’aquest cap de setmana no passa. M’hi posaré a fons per tal de canviar aquestes males vibracions. Tinc un sol objectiu de cap de setmana: ORGANITZAR-ME.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...