Prepares una classe de qualsevol de les assignatures (anglès, educació física, català, ...) i la poses en pràctica en un grup i és un èxit: els alumnes i tu gaudiu de la mateixa, els hi agrada, aprenen i assoleixen els objectius que inicialment t’havies marcat. Estàs content.
Aquell mateix dia o un altre dia repeteixes aquella classe que tan bons resultats t’ha donat en el grup paral·lel. A vegades, aquest grup paral·lel és molt diferent, però moltes vegades no és necessàriament així. En principi esperes uns bons resultats amb consonància amb l’experiència prèvia, però per sorpresa teva no és així: el grup s’avorreix, no ho entenen, no aprenen. No sempre és així, però si moltes vegades. I es produeix la decepció i aleshores la pregunta què et fas és per què.
Tot hi saben que les circumstàncies (grup, dia, hora del dia, tu mateix) no són sempre les mateixes els mestres ens estranyem que això passi i poques vegades hi trobem una explicació raonable. Està clar, que per ensenyar no hi ha receptes màgiques, i que l’acte d’ensenyar és sempre un acte únic i irrepetible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada