Potser ha canviat la meva sensibilitat però darrerament des de que surto de casa camí de l’escola observo amb una certa regularitat unes escenes que em fan pensar en com deuen arribar aquest infants a les seves respectives aules.
En la meva pròpia escala aquest curs hi ha uns veïns nous, una parella jove. Algunes vegades coincideixo amb la mare i la seva filla petita, gairebé sempre amb plors i rebent crits. Ja camí de l’escola una mare porta els seus fills a l’escola corrent i també cridant. No sé a quina escola porten els fills, però no pot ser massa lluny i tampoc és tan tard quan els trobo per tenir tanta pressa. Ja més a prop de la meva pròpia escola també puc observar alguna escena semblant.
Segur que aquesta no és la millor manera de portar un infant a l’escola. A tots ens pot passar algun dia que ens adormint o se’ns faci tard, però quan això es converteix en la normalitat no estem donant un bon exemple i no ajudem gens a que arribin a l’escola en les millors condicions possible. Em fico en la pell d’aquest nen o nena i m’imagino en quin estat mental arriba a l’escola. No és la millor manera de començar el dia i d’enfrontar-se amb ganes al repte de l’aprenentatge.
Tan costa planificar-se millor i tenir temps per fer-ho tot sense aquest neguit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada