dissabte, 29 d’abril de 2006

Dimarts complert

Dimarts va estar un dia complert. El matí abans d’anar a treballar un entrenament d’una hora de rodatge suau. Les dues primeres hores de classe d’anglès normals. Però després de l’hora d’esbarjo tenia classe d’educació física amb un grup de sisè.

Estem preparant una jornada esportiva en la que participen altres grups de sisè d’escoles de Sabadell. Una de les proves d’aquesta jornada és un cros d’uns 500 metres. Malgrat que la participació en el cros és voluntària m’agrada que hi participin tots els alumnes de la classe i que cadascú es marqui uns objectius realistes en la cursa. Ja fa dies que ho estem treballant, però els hi costa molt agafar el ritme adient. Acostumen a sortir molt ràpid i després tenen problemes per acabar en condicions i sense tenir que posar-se a caminar.

Vaig decidir córrer amb ells, però no tots a l’hora sinó amb tres grups diferents segons els seus objectius i els seus possibles ritmes de curses. Primer varem fer un bon escalfament per posar el cos a punt per l’esforç al que l’havíem de sotmetre. El primer grup amb el que vaig córrer era el dels lents, l’objectiu era fer-ho en tres minuts, i així va estar. Vaig entrar amb les dues darreres amb 3-05 i sense aturar-se en cap moment. Fins i tot, alguns d’aquest grup van poder apropar-se als 2-30.

L’objectiu del segon grup, un grup força nombrós era 2-30. En aquest grup els primers van arribar en 2-10 i els darrers ho varem fer en 2-25.

I per fi el darrer grup, ens posàvem com objectiu baixar dels 2 minuts. Només eren 4 nois, els més ràpids. I així va ser el primer va fer 1-55 i els dos darrers que van entrar amb mi ho van fer amb 1-59.

Al final, tots estaven molt contents amb els seus temps, molt millors que els de la setmana passada i demanant que el proper dimarts ho tornem a repetir. D’alguna manera havia fet un 3 x 500 metres.

Però aquí encara no s’havia acabat la meva jornada esportiva. Per la tarda tenia educació física amb un grup de cinquè. Estem fent una unitat de programació d’atletisme i em tocava introduir el salt d’alçada. En aquesta sessió introductòria faig un mica de repàs de les diferents formes de saltar alçada fins arribar a l’estil Fosbury, l’estil actual. També és una activitat de molt èxit, però que en molts moments em suposa fer molts salts de demostració.

Finalment vaig arribar a casa francament cansat, després de tanta activitat física al llarg de tot el dia.

Amb l'escola no és suficient

Portem unes quantes setmanes en que són freqüents les notícies educatives als mitjans. La primera que va saltar va ser el poc ús del català ...