dimarts, 18 d’abril del 2006

Paradoxa de la llengua

Per Setmana Santa visitarem la comarca del Matarranya en terres de l’Aragó. Tot i sabent que pertany a la franja pensàvem que tindríem que parlar castellà.

Estic tant acostumat al català que sempre que arribo a terres de parla castellana, els primers moments en els que haig de parlar-lo a tot arreu i a tot hora em costa i d’alguna manera se’m fa difícil.

Però de seguida ens adonem que tothom parla en català, nens, adolescents i adults. D’entrada quedem del tot sobtats. De fet al llarg de tots els dies que hem estat per allà no ens ha estat necessari parlar castellà en cap moment. Pràcticament no hem escoltat parlar castellà en cap moment, molt el contrari del que passa en el nostre dia a dia a Catalunya.

Hem preguntat i ens han dit que l’ensenyament a la comarca és en castellà. Això si que és tota una sorpresa. Ens fa pensar en una gran paradoxa. A Catalunya l’ensenyament és en català i els alumnes entre ells es passen el dia parlant en castellà, a l’esbarjo, i per jugar. En canvi al Matarranya és a l’inrevés. Potser ens hem equivocat d’estratègia ?



Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...