dilluns, 25 de juny del 2007

Els temps estan canviant

Els temps estan canviant és el títol d’una cançó dels anys 60 del mestre Bod Dylan, i té raó encara estan canviant, no sé massa si per bé o per mal.

Tots estem d’acord en que el treball dels mestres ha canviat, encara que segurament no estarem d’acord en quins han estat els canvis. També és cert que la resta de les professions també han canviat i de fet, tota la societat ha canviat i segueix canviat de forma molt accelerada.  

D’alguna manera som animals de costums i aquests canvis constants ens desagraden i sovint ens consta adaptar-nos als mateixos. A l’escola s’escolten queixes constants de que ja no és com abans. Sembla que d’alguna manera enyorem els vells temps, un temps indefinits, com si allò fos el paradís perdut. De fet eren uns temps en que el que s’havia fet per una any servia pels següents sense canvis. Tot era més permanent. Ara estem instal·lats en el canvi permanent.

Quan ens aturem i pensem ens costa definir quins han estat aquests canvis, però reclamem més prestigi i més autoritat del mestre. Un altre reclamació constant és temps, sempre ens falta temps: per preparar classes, per parlar dels alumnes, per una atenció més individualitzada, .... També ha canviat el rol de mestre, ara ja no només fem de mestre, fem una mica de tot, i segurament no està clar quin és el paper que la societat reclama que juguem en l’educació dels nostres alumnes. Segurament cada família té una perspectiva ben diferent de quin és el paper que hem de jugar, i donar resposta a tot no és possible. Hauríem d’estar clares quines són les nostres funcions. Hem d’aprendre a marcar els nostres propis límits, de la mateixa manera que hem de marcar els límits als alumnes i a les famílies en la seva relació amb nosaltres.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...