dimarts, 26 de juny del 2007

Les TIC a l'escola

Ahir el professor Manel Castells, conjuntament amb la rectora de la UOC Imma Tubella presentaven l’informe Projecte Internet Catalunya

Lluny queda l’arribada dels primers ordinadors a les escoles a principis dels 90. Aquell primer 286 prehistòric ens feia molt de respecte (encara més lluny queden els Amstrad i els Commodore). Gairebé no ens atrevíem a tocar-los. Funcionaven amb el sistema operatiu MS-dos, un programa de tractament de textos ben estrany, el Framework, conegut per alguns com el Franfurt, i el D-Paint com a eina de dibuix. Aquests eren els seus elements bàsics. El Windows encara trigaria a arribar i internet encara no sabíem que era i tampoc ens podíem imaginar les possibilitats que ens obriria. A més els ordinadors podien tenir virus com els humans i es podien infectar. Fins i tot, hi havia qui es preguntava si aquest virus no es podien encomanar a les persones!

L’arribada dels 486, el sistema windows 3.1. i les primeres connexions a Internet van suposar el primer gran canvi. Els professors ens anàvem formant lentament i alguns agosarats ja començaven a utilitzar-ho amb els alumnes.

En la presentació d’aquest estudi sobre la utilització de les TIC en la nostra societat s’afirmava que totes les escoles del país tenen connexió a Internet, molts alumnes i molts professors utilitzen internet a casa seva, però en fan molt poca utilització conjunta amb finalitats pedagògiques dins de l’escola; només el 3 % dels ordinadors estan a l’aula; la major part dels ordinadors estan a l’aula d’informàtica. Potser és que encara no sabem ensenyar amb les TIC. Les sabem utilitzar, però ens costa utilitzar-les com a eina pedagògica.

De fet l’element central de l’ensenyament continua sent el llibre de text. Amb el llibre de text ens sentim còmodes i encara tenim serioses dificultats d’integrar plenament les TIC en el procés d’aprenentatge de l’alumne. Algunes aules ja tenen pissarres digitals i alguns ordinadors a les aules ordinàries. Possiblement el següent canvi serà la desaparició de les aules d’informàtica i tenir els ordinadors a totes les aules. Aleshores ja no tindrem excusa per no utilitzar-los, tret dels problemes tècnics que a vegades donen aquests aparells. Els mestres encara hem de canviar més, però possiblement les editorials són les que també han de fer el gran canvi i deixar d’editar llibres i començar a  convertir-se en constructors d’entorns TIC per l’aprenentatge.

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...