"Cuando la cultura se dota de un lenguaje profesionalment racionalizado del déficit mental y las personas pasan a ser cada vez más comprendidas según este lenguaje, la población de "pacientes" se expande. Esta población, a su vez fuerza a la especialidad profesional a ampliar su vocabulario, y por consiguiente la gama de términos de déficit mental disponibles para su uso cultural. De este modo cuantos más problemas se construyen dentro de la cultura, más ayuda se busca, y el discurso del déficit de nuevo se hincha"
Kenneth J. Gergen
Realidades y relaciones
Als darrers temps a l'escola tenim la impressió que la proporció d'alumnes amb problemes va en augment. A vegades, et poses davant d'un grup i vas pensant en cada un dels alumnes i arribes a la conclusió que pràcticament cada un d'ells té algun tipus de problema. Potser amb tanta definició de síndromes i demés n'estem fent tots plegats un gra massa. Per una banda serveixen a les famílies per justificar uns resultats no massa bons dels seus fills, per altra banda, ajuden a omplir els consultoris de la diferent tipologia de professionals que envolten el fenomen educatiu i així els ajuden a guanyar uns calerons. Cal filar prim amb tot això de trobar nous diagnòstics no sigui que perdem de vista que no tot ho podem categoritzar i classificar i que hem de deixar un cert marge per la normalitat. Avui en dia gairebé sembla que els alumnes "normals" no existeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada