Poc ha durat la tranquil·litat. Aquesta setmana el Conseller ha tornat a esvalotar el galliner amb la seva proposta de canvi del calendari escolar. Com sempre una proposta poc meditada i sense consultar i consensuar amb ningú. Aquest home està de gust al mig de la polèmica.
Personalment m'és igual un calendari o un altre. Però treure una setmana de classe del mes de febrer per tal de començar una setmana abans el mes de setembre no crec que solucioni cap dels problemes dels que suposa l'actual calendari. Si és necessari reformar-lo cal fer-ho amb cap i peus, i segurament cal un planteig més radical
S'ha de reconèixer que el calendari escolar que fa molts i molts anys que no ha sofert variacions necessita d'una profunda reforma. Ara bé la proposta del Conseller no deixa de ser un simple retoc.
El tema del canvi en el calendari escolar era una qüestió ja anunciada a l'inici del curs en el que com mai s'havien omplert els mitjans d'escrits parlant amb indignació dels tres mesos de vacances de l'alumnat.
Estem encaparrats en comparar-nos en tot amb Europa i allunyar-nos dels nostres veïns mediterranis històrics (Portugal, Itàlia, i Grècia). Però per sort al nostre país gaudim d'un clima completament diferent a la resta d'Europa i això també s'ha de tenir en compte en els canvis que es vulguin introduir. No és el mateix donar classe en les aules europees en els mesos estiuencs que en les aules catalanes. Si es vol fer així caldrà plantejar uns canvis profunds en els edificis escolars i això costa diners. Cada cop a més llocs de treball hi ha aire condicionat, i en canvi sembla que estem disposats que els nostres petits passin sis hores diàries a temperatures per sobre dels 30 graus.
A punt d'iniciar la discussió parlamentària de la LEC que és on cal centrar tots els esforços, no crec que ara sigui el moment més oportú per encetar aquest polèmic debat sobre l'horari.
Si volem posar l'interès de l'alumne al mig de la polèmica i cercar quin seria el millor calendari i horari possible, el canvi hauria de ser molt més profund i anar més enllà d'aquesta maragallada. L'aprenentatge en aquestes edats s'assoleix per un treball continuat. Segurament fora millor pensar en més dies de classe al llarg de l'any però amb menys hores diàries de classe. Potser quatre hores diàries foren suficients i amb petits períodes de descans. Alguns pedagogs parlen de 45 dies de classe i una setmana de descans com a periodicitat treball-descans ideal per l'òptim rendiment de l'alumnat. Això és clar que tampoc ajuda a la famosa conciliació laboral familiar que a vegades crec que es posa per sobre dels interessos de l'aprenentatge de l'alumne. Però què és el que realment volem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada