diumenge, 1 de novembre del 2009

Aviat fins els 18 anys

Encara no s'ha tancat l'anterior, ja s'ha obert un altre front de debat en el món de l'educació,
augmentar la obligatorietat fins els 18 anys. Em pregunto si és necessari que tothom estudii obligatòriament fins aquesta edat, quan en alguns alumnes ja es fa molt difícil mantenir-los dins dels centres educatius fins els 16 i alguns d'ells simplement deixen d'assistir-hi quan s'afarten del món escolar que no respon als seus interessos.

Es pot obligar a estudiar a qui no ho vol fer ? I si és així algú m'hauria d'explicar com, ja que alumnes que no volen estudiar ni aprendre ja n'hi ha primària. I evidentment qui no vol estudiar, no estudia. Estudiar és un dret, però és molt discutible que sigui un deure.

És cert que és desitjable que tothom estudii com més millor, però estudiar no pot ser mai obligatori, qui no vol estudiar no estudiarà i si se l'obliga a escalfar la cadira d'un aula a la força l'únic que provocarem és que generi problemes i conflictes.

Encara no hem resolt que els alumnes de l'ensenyament primari acabin la primària havent assolit les competències més bàsiques i ens estem plantejant allargar l'escolaritat obligatòria fins els 18 amb l'augment de pressupost que això representarà. No és millor cercar solucions per parts i per tant, començar centrant els esforços i les despeses a assolir uns òptims resultats a l'acabar la primària? I cop tinguem això resolt anar pas a pas.

Ja fa massa temps que l'Estat s'entesta en regular i mesurar tot el que pot, fins i tot, el que no és regulable i crea obligacions i interposa prohibicions arreu i en qüestions que moltes vegades són simples decisions personals de cadascú, amb la justificació d'estar-ho fent pel nostre bé. Cansa tanta regulació, ja som una mica grandets per poder decidir per nosaltres mateixos i els joves han poder decidir el que volen fer ajudats per la seva família però també tenen el dret a equivocar-se i a rectificar.

Deixem d'obligar, simplement posem les mesures suficients per incentivar la continuïtat en els estudis, però deixem en les seves pròpies mans la decisió del que volen fer. Prendre decisions també és aprenentatge i si mamà Estat les pren per ells no els deixem créixer i mai es faran grans, i trigaran massa a responsabilitzar-se del seus propis actes i decisions i viuran en els llimbs de la irresponsable adolescència que en molts casos s'allarga gairebé eternament.

 

 

Bye, bye Cambray.

  Ja fa uns dies de la notícia de la destitució de Josep González Cambray de la conselleria d’Educació. Ara ja estic jubilat, però he trebal...