Temps de balanç

De nou els alumnes ja han abandonat l'escola. L'escola resta buida de la seva presència. Un curs més i si no m'he descomptat, ja en són 33! Els alumnes de 6è s'han acomiadat emocionats: en una vida de només 12 anys, 9 anys junts en aquest espai és una part molt i molt important de les seves vides. Ben aviat s'enfrontaran a un nou món i se'ls obriran noves perspectives.

Les aules, els passadissos, els discos durs dels ordinadors acumulen restes del que han estat 10 mesos de treball i aprenentatge. Ara comença el temps per fer memòria i neteja, i a l'hora, pensar en el que després de l'estiu serà el nou curs. Fer neteja i posar ordre en els espais de l'escola és una tasca que m'agrada: remenar papers, materials, llibres i altres andròmines, endreçar-les i llençar el que ja no resulta útil.

Cansat el que es diu cansat no em trobo, però sí que tinc ganes de tancar el curs de manera definitiva i començar a pensar en el següent després d'un temps de descans.

Segur que ho hauríem pogut fer diferent, però ara ja està fet i no podem tornar enrere. Toca fer balanç, analitzar els resultats i les avaluacions, i cercar estratègies que ens permetin millorar la nostra pràctica docent el proper curs, tant individualment com col·lectivament com equip. Soc de mena inconformista i crític amb mi mateix i acostumo a pensar que sempre em resta un marge per canviar. Ho fem el millor possible, però de ben segur que sempre és millorable. La reflexió sobre la nostra tasca educativa ens genera dubtes, i cal aprofitar aquests dubtes i aquestes inseguretats per plantejar canvis en la nostra acció diària a l'aula. De fet a hores d'ara dins del meu cap bullen algunes idees que encara han de prendre forma. De cada curs, de cada grup i cada alumne s'aprèn i es va fent un pòsit que acaba resultant útil en el moment tant de pensar el proper curs, així com per superar algunes de les dificultats del dia a dia escolar.

Com gairebé cada any en aquest temps, sense gairebé haver acabat el curs, ja vaig prenent notes d'algunes idees. No totes serà possible portar-les a l'aula. Cal deixar temps per tal que madurin, valorar-les i sospesar-les i veure si seran possibles. De fet, primer cal tancar el curs i esperar l'assignació de recursos pel proper i saber quines classes i a quins cursos les impartiré. Aquest serà el veritable punt de partida per posar en marxa alguna d'aquestes noves idees.

Alumnes que dormen amb els seus progenitors

Cada cop és més freqüent que pares o mares d'alumnes de Cicle Superior en els entrevistes que tenen amb els seus tutors manifestin que els seus fills o filles encara dormen amb ells. Es fa difícil d'entendre que a principis del segle XXI ens trobem cada cop amb més casos d'aquests. Sense ànims de fer estadística fàcilment ens podem trobar un parell de famílies per cada grup-classe. I això és tan sols la punta de l'iceberg de les mares que s'atreveixen a comentar aquest fet amb els tutors. I dic mares perquè són les que normalment ho expliquen. Estic segur que sempre hi ha qui no ho explica.

Fa un segle dormir a l'habitació amb els pares era el més normal, ja que moltes famílies vivien en estatges d'una sola habitació. Però des de que l'habitatge ha evolucionat, la situació més normalitzada és disposar d'habitacions pels fills i per tant, aquests ja fa temps que des de ben petits acostumen a dormir sols, o amb algun germà.

Alguna cosa no acaba de funcionar en l'educació dels fills, quan a edats ja pre-adolescents encara els fills o filles dormen amb els pares o les mares. No és una situació de normalitat en la vida actual i de ben segur que genera més problemes que cap altra cosa.

Moltes d'aquestes confessions familiars als tutors es produeixen poc abans de la marxa de colònies, ja que aquests alumnes no hi volen anar. Cada família és una història particular i el seu argumentari per justificar aquesta pràctica de la que a vegades són conscients que haurien de canviar és ben divers. És clar que perjudica l'assoliment de l'autonomia del pre-adolescent i que pot afectar de manera directa el desenvolupament de la seva personalitat.

Tot infant des del moment del naixement, fins a convertir-se en adult amb plena autonomia recorre un camí que l'ha d'anar deslliurant dels lligams físics, mentals i emocionals que té amb els seus pares. Els pares han d'ajudar en aquest camí ja de per si prou difícil, creant entorns de confiança, i facilitant espais on es pugui desenvolupar amb seguretat. Embolcallar-lo i sobreprotegir-lo no suposa cap ajuda. Els infants han d'emprendre el seu camí, prendre les seves decisions, equivocar-se i anar trobant el seu lloc a la vida  Dormir sol forma part d'aquest procés i allargar desmesuradament el període en que els fills dormen amb els pares no ajuda gens a aquesta necessària autonomia i creixement personal del infant.

Són multitasques els nostres alumnes ?

Actualment és fàcil llegir i escoltar opinions donant per segur que els alumnes que avui en dia tenim a les nostres aules són multitasques. Personalment no ho tinc pas tan clar. Hi ha algun alumne que potser si que ho és, però en la majoria de casos no és certa aquesta afirmació.

Fan més d'una activitat en el mateix moment, o al menys ho intenten, però els resultats no són bons. Fer qualsevol tasca d'aprenentatge requereix un mínim de concentració, i quan aquesta està absent  l'aprenentatge no es produeix.

El que segurament és cert és que estem davant d'una majoria d'alumnes que són incapaços de centrar-se en una sola tasca. I això no és positiu i possiblement té una relació directe amb l'augment exponencial de diagnòstics de dèficit d'atenció.

Convertir-se en multitasca és entrenable i millorable amb la pràctica, com gairebé tot, però té un límit i a més a més dependrà de les qualitats personals, així com de la complexitat de la tasca a realitzar. No totes les activitats exigeixen el mateix grau de concentració per la seva realització.

Es poden fer diferents feines al mateix temps, sobre tot, si alguna d'elles està molt automatitzada, però quan la feina que s'ha de fer no és automàtica, forçosament hem d'aplicar-hi tota la nostra atenció si volem reeixir en la mateixa. La majoria dels alumnes apliquen la llei del mínim esforç i per aquest motiu s'abonen a la multitasca, ja que no volen renunciar al que els agrada per l'estudi. De ben segur, que el resultat no és el mateix quan apliquem tota l'atenció en una sola activitat que quan repartim la nostra atenció entre diferents activitats.

Abonar-se a la multitasca vol dir accés fragmentat a tot el que s'està intentant realitzar, i res s'acaba fent realment bé. Es poden fer diferents tasques a l'hora, però centrant l'atenció ara en una, ara en l'altra. Fer-ho així significa no tenir l'atenció al cent per cent en cap d'elles, i propiciar la realització de treballs molt superficials i poc aprofundits i en el que prima és simplement presentar la feina encomanda més que aprendre d'aquesta feina. Si el que realment es desitja és aprendre, aquesta no és de ben segur la millor opció. Potser el que cal és ensenyar als alumnes a no ser multitasca.

  

Imatge del bloc del Casal del Mestre de Granollers: https://casaldelmestregranollers.wordpress.com

Religió i escola: anem a pams

Aquesta setmana s'ha publicat al BOE el currículum de la religió catòlica i m'agradaria fer algunes consideracions sobre la qüestió:

1.- Encara que pertànyer a una o altre religió és en part un fenomen social, les creences religioses de cadascú són una qüestió estrictament personal.

2.- Considero molt important tenir coneixements de cultura religiosa i m'agradaria que aquests coneixements entrin a formar part de la educació bàsica, com també en formen part coneixements de geografia, història, medi natural, valors, ....

3.- Amb els anys que han passat des del final de la dictadura franquista nacionalcatòlica, un sistema polític imbuït de les més ràncies creences religioses, em faig creus que encara no s'hagi trobat la manera de tancar de forma definitiva el debat entre educació i religió.

4.- La religió de cap de les confessions existents no ha d'entrar dins de l'escola pública. Ara bé si hi entra una religió també tenen dret a entrar-hi totes les altres. Per què una sí, i altres no ?

5.- La religió s'ha d'ensenyar fora de les escoles, ja sigui en la pròpia família o en els temples respectius. Com a molt es pot ensenyar en les escoles privades que pertanyen a ordres religiosos. Quan una família hi porta al seu fill ja sap el que s'hi trobarà.

6.- Segons el currículum publicat al BOE per ser feliç cal creure en Déu. No ho entenc. Fa molts anys que no crec en Déu, i em considero feliç.

7.- Fins i tot, aquest currículum publicat en el BOE ha estat criticat per membres de les pròpies escoles cristianes. Mira que ho arriben a fer malament que ni els que pensen igual que ells mateixos no ho veu bé.

 

 Imatge de la web http://locampusdiari.com/

 

El WhatsApp a l'escola

Com moltes de les aplicacions de les ja no tan noves tecnologies el WhatsApp ha irromput amb força en la nostra vida. A l'escola que no deixa de ser un reflex de la societat en la que vivim també ha penetrat encara que en algunes ocasions els mestres no en siguem plenament conscients.

A partir de Cicle Superior els alumnes ja l'utilitzen per comunicar-se i en ocasions els missatges enviats per WhatsApp s'acaben convertint en font de conflictes que requereixen la intervenció de l'escola per trobar solucions a conductes no desitjables. Com tota nova eina tecnològica té la seva part positiva, però també les seus inconvenients.

Les famílies també es comuniquen per aquest mitjà. Es creen grups de famílies que d'aquesta manera estan en contacte. En aquests grups es repeteixen les interaccions que abans només es realitzaven a la porta del centre. Ara va més enllà i poden estar tot el dia en contacte, per lo bo i per lo dolent.

Alguns mestres l'utilitzen per comunicar-se amb alguna família, però no és pas quelcom massa habitual, i també per comunicar-se entre ells.

En realitat, el WhatsApp s'està utilitzant més per l'entorn educatiu que per la pròpia escola. No sé si en algun moment acabarà tenint alguna utilitat educativa. De moment no ho sembla. Potser amb el temps es pot acabar convertint en una eina més de comunicació entre les famílies i l'escola. De moment no sembla que sigui així. Es tracta de quelcom que tenim al nostra voltant, que ens afecta de forma col·lateral, però sense una incidència directa en la nostra pràctica educativa quotidiana.

La lectura d'aquest apunt d'una mare que es nega a ser l'agenda de la seva filla és la que m'ha inspirat a escriure aquest apunt. Com tota nova eina de comunicació les seves bondats i les seves perversions depenen directament de la forma com siguin utilitzades pels propis usuaris que en definitiva som els que donem sentit a aquests mitjans. No matem al missatger que no té cap culpa dels missatges que ens porta i cerquem en que ens pot ser d'utilitat per la nostra tasca educativa diària amb els alumnes i amb les famílies.

 

Imatge de http://www.elcorreo.com/

 

La LOMCE, o la llei infumable

Realment s'han de posar-hi moltes ganes per llegir la LOMCE. És un llei escrita amb un llenguatge que fa olor a ranci i molt allunyada del que són les pràctiques educatives actuals.

En el preàmbul parla molt de lluitar contra els mals resultats que situen el nostre sistema educatiu molt lluny del que seria desitjable per penjar-se medalles. Des que les proves PISA s'han posat de moda aquestes centren les preocupacions dels nostres polítics entorn al món educatiu. Tots els polítics s'emmirallen en Finlàndia i els seus excel·lents resultats, sense prendre massa exemple de que allà tenen una llei general educativa de consens entre els diferents grups polítics i educadors que no ha canviat en els darrers anys.

La LOMCE, en canvi,  ha estat una llei elaborada amb molt poc de temps, per uns suposats tècnics tancats en algun despatx ministerial en aquells edificis imperials i neoclàssics que emplenen el centre de Madrid. I un cop l'han tingut elaborada i el ministre ha donat el seu vist-i-plau tot va estar llest per sentència i res a dir. La amenaça de l'oposició de que la derogarà en el moment en que guanyi les eleccions ha servit de ben poc. Esperem tenir sort i que ho compleixin: en pocs mesos pot ja no estar en vigor. Quina pèrdua de temps per tothom!

Afirma en el preàmbul "es necesaria una reforma sensata y pràctica que permita desarrollar el máximo potencial de cada alumno/a" Si amb el que han escrit i que fa un trimestre que en teoria estem aplicant ho pretenen assolir estem arreglats.

Costa de veure reflectit en el seu articulat molt complex ja que en tot moment s'està referint a l'anterior Llei General d'Educació (LOE 2006), alguns dels principis en els que diu que pivota i alguns dels àmbits en els que afirma fer més incidència.

Parla d'augmentar l'autonomia als centres, però sura centralització per tots els costats, augmentant les avaluacions externes i deixant molt poc marge d'actuació als centres. Recorda allò "de todo atado y bien atado"

3 mesos d'aplicació de la LOMCE

Portem tres mesos d'aplicació de la LOMCE als cursos de 1r., 3r. i 5è, precisament en els que imparteixo docència. I en que s'ha notat ? En el meu cas particular que sóc especialista d'anglès en res. Però, i la resta de l'escola ?

En ben poca cosa.

Ara que ens toca avaluar en lloc de posar una única nota de Coneixement del Medi, aquesta quedarà desglossada en Medi Natural i Medi Social, dues notes en lloc d'una, però cap canvi en el que s'ensenya i en el com s'ensenya, i tampoc en els llibres de text que són els mateixos.

L'altra novetat és l'aparició de l'educació en valors de la que també haurem de posar nota. No sabem massa com es poden avaluar els valors, però ho intentarem. En l'horari, aquesta suposada nova matèria ha ocupat el que abans era la tutoria i poc més.

La resta tot segueix igual. Penso que el canvi de lleis cada cop influeix menys en la forma de treballar dels centres. La història i tradició del propi centre s'imposa a aquest intent de modificar-ho des de fora a cop de llei, sobre tot, quan la llei és com la LOMCE que en realitat poques aportacions "reals" fa, ja que tan sols introdueix canvis formals, als que els mestres cansats de tantes i tantes lleis d'educació cada cop fem menys cas.

La nostra preocupació és que l'alumne aprengui a desenvolupar-se en aquest món tan complex que ens ha tocat en sort i que adquireixi els coneixements i les eines necessàries per poder-se adaptar al futur que li correspondrà viure. I les lleis amb les que es vol vestir tot això no ens afecten massa.

 

Imatge manllevada de la web de l'AMPA del CEIP Mario Benedetti de la comunitat de Madrid