Ja tenim pintades dues aules i un tros de passadís i ja s’escolten les primeres veus sobre quin color més lleig han triat. La pregunta és qui ha triat el color ? Sembla que ningú recordi quin color va escollir de les mostres que ens van presentar! La votació va ser ajustada però aquest va ser el color que va guanyar. Una cosa és veure una petita mostra i l’altre es veure tota una aula pintada. La veritat és que no està tan malament, però ja se sap no estem mai contents. De fet segurament el menys important és el color i l’important es que pintin l’escola de nou després de 12 d’anys de no fer-ho.
Després de la pintura de les dues primeres aules sembla que van una mica més de presa, i cada 3 o 4 dies hi ha moviments de classes. Grups d’alumnes que van d’aquí cap allà amb tot el que necessiten. Fins i tot, en alguns moments es fa difícil saber on estar cada grup d’alumnes.
He passat de fer la major part de les classes d’anglès a l’aula d’idiomes, a fer-ho a les aules dels alumnes, ja que l’aula d’anglès està permanentment ocupada per grups als que estan pintat la seva aula. Em sento exiliat, tinc l’aula ocupada. Em passo el dia portant el material que necessito d’aula a aula. A vegades em costa saber on he deixat les meves coses. He passat tres dies buscant un material que creia que s’havia quedat dins d’una de les aules que estaven pintant i un cop el grup classe va retornar-hi vaig continuar sense trobar. Finalment quan ja no ho buscava el vaig trobar a l’aula d’anglès. On havia d’estar? Està clar que en algun moment ho havia deixat allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada