Quin desgavell!

Ja tenim nova consellera i les primeres declaracions que fa, són sobre la setmana blanca i la possibilitat que les escoles que així ho decideixin no la facin aquest curs. Només faltava això en aquest calendari!

Aquest tema està sobre la taula des de fa temps.

L'anterior conseller el volia implantar pel curs 2009-2010, però al final ho va deixar per aquest 2010-2011. Ara bé, un cop presa la decisió no es va pas acabar la problemàtica: molt soroll, per fer canvis més aviat superficials, poc útils i poc consensuats amb una comunitat educativa que ja estava molt farta del Conseller.

A empentes i rodolons és possible iniciar el curs el 7 de setembre i encara amb moltes decisions dels centres al tinter, i, sobre tot, amb un tema calent: una part important de les escoles no organitzaran ni colònies, ni sortides fora de l'horari lectiu ja que les hores que els mestres fan de més en aquestes activitats no es veuen compensades amb la jornada continuada del mes de juny que havia desaparegut en el nou calendari imposat. No va estar una decisió fàcil. Va suposar moltes hores de reunió. Es va malgastar un temps molt valuós que és més útil emprar per preparar classes o per discussions pedagògiques.

De cop i volta, amb un calendari amb menys d'un any de vigència, el Conseller cedeix a la pressió de Claustres i AMPAS i admet que els centres que ho demanin i ho justifiquin podran fer jornada continuada.

Aleshores la major part dels centres fan marxa enrere i organitzaran colònies i sortides de tot el dia. Reconsiderar la decisió presa al setembre suposa més hores de reunió i discussió, així com realitzar les reserves i refer el calendari. De fet marxem de vacances de Nadal i encara hi ha detalls per ultimar.

Ja gairebé ningú parlava de la setmana blanca, i la nova Consellera només arribar al càrrec treu el tema.

El nou calendari es converteix en el calendari dels despropòsits, dels canvis i de les improvisacions. Alguns s'incorporaran a l'escola avui mateix i altres el proper dilluns, a menys de dos mesos de la setmana blanca i amb el més calent a l'aigüera. De nou haurem de malgastar hores en discussions que poc tenen a veure amb la nostra feina prioritària: educar.

Nevada al Parc de Catalunya, març 2009.

Aquesta va ser la setmana blanca del curs passat.

 

No ens accepten com som

Ja fa temps que a Catalunya ens toca suportar a l'Estat Espanyol imposant els seus criteris en el nostre territori. Malgrat parlar d'autonomia en tenim ben poca. Només podem decidir sobre el que ens deixen. Quan quelcom del que fem no els agrada només han de posar en marxa els seus múltiples tribunals.

A l'estiu el Constitucional ens va regalar unes bones vacances, i ara ha estat el Suprem, tot coincidint amb la grossa de Nadal. Està clar que estem en un règim de llibertat vigilada.

Com a resposta a tres recursos de pares d'alumnes que volen que els seus fills estudiïn en castellà i també volen rebre en castellà les comunicacions del centre escolar el Suprem declara "el dret a que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular, juntament amb el català... i el dret a que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació, tant oral com escrita, que li siguin remeses pel centre siguin també en castellà".

De ben segur que el millor és l'aprenentatge a l'escola en la pròpia llengua materna, però en una nació on conviuen dues llengües això és molt difícil d'articular si no es vol crear una doble xarxa escolar amb les conseqüències que aquesta decisió podria comportar. Per tant la decisió d'escolaritzar als alumnes en una situació d'immersió en la llengua més feble ha estat un encert força demostrat amb les comparatives de resultats en proves de comprensió efectuades en les diferents comunitats, tot tenint en compte que aquests anàlisi sempre poden ser subjectes a manipulació interessada.

Però el que si que és un fet, és que fruït d'aquest procés d'immersió lingüística a les escoles tothom entén i parla el castellà i tothom entén i parla, si vol, el català.

És cert que als centres educatius el català és la llengua vehicular oficial, però en molts d'ells la realitat és que el català és emprat per la majoria de mestres, no tots, a l'hora de fer les classes, però que molts alumnes entre ells parlen sempre en castellà. I això no tan sols és així a les hores d'esbarjo, sinó que també, passa sovint dins les mateixes classes de català. I també en moltes de les reunions dels mestres el castellà s'acaba convertint en moltes ocasions en la llengua majoritària, per no dir vehicular. No cal que pateixin els senyors del Suprem, ni els de “Ciudadanos”, ni els de PP, ja que un estudi sobre el tema demostraria fàcilment que a les escoles la utilització del castellà malgrat no ser oficial està al 50% respecte al català. Aquesta és la realitat, ningú es perseguit per parlar en català.

La família de Sabadell que ha guanyat aquest recurs és de la barriada de Can Puiggener, una barriada de població castellanoparlant i en la que vaig treballar a la dècada dels 80, en una escola pública on tot alumnat parlava castellà a tort i a dret, i segurament encara deu ser així. Però la seva filla va a una escola concertada del centre, una escola que al menys quan jo era adolescent era considerada una “escola de pijas”. Segur que ha escollit aquest centre pensant en oferir una millor educació a la seva filla, per tant, quin problema té què aquesta educació sigui en català ?

A l'escola la llengua vehicular oficial és el català però encara hi ha molts àmbits en els que el castellà és la llengua preferent i a vegades gairebé única: cinema, justícia, .... Per mostra un parell de botons, ahir vaig sortir a donar un tomb pel barri, en cap de les converses que vaig escoltar ningú parlava en català, aquesta tarda aniré al cinema, si vull anar al cinema en català, només podré escollir entre dos pel·lícules.

Cada cop és més clar que des d'Espanya ni ens entenen, ni ens volen entendre. Ara ho veig no ens poden entendre ja que parlem i escrivim en català. Això no és pas el final, hi haurà més sentències. Fins quan aguantarem ?

 

 

Ens vigilen atentament, no ho dubteu.

 

 

A la xarxa també es pot llegir:

 

Això és un cop d'Estat

A més sentència, més fermesa

La sentència

Els catalans (anomenats “nous”)
de Veu Pròpia defensen la immersió lingüística

La Nova Planta transgènica

Què cal saber, de Catalunya i de la
resta?

 

A voltes amb l'informe PISA

Fa uns anys quan es van fer públics els resultats de l'informe PISA es va crear un estat d'alarma sobre el nostre sistema educatiu. Ara en canvi s'ha creat un estat de satisfacció. Segurament ni en un cas ni en altre hi havia per tant.

És cert que l'informe PISA és un informe que genera molts interrogants en la forma que està fet, però ja que el tenim, el millor que podem fer és utilitzar-lo en allò que ens pot ser útil.

Es bo comptar amb avaluacions externes al sistema i que aquestes siguin útils per posar-lo en qüestió i cercar metodologies de millora, però tampoc cal sacralitzar aquests resultats, ja que en tres anys tampoc ha donat temps per fer tantes meravelles que puguin justificar aquests canvis que per altra banda tampoc han estat tan espectaculars.

Ens hem de posar contents i ser optimistes, sobre tot, pensant que als nostres centres educatius hi ha una bona colla de professionals que treballem molt i que procurem treure el millor dels nostres alumnes per tal que siguin capaços d'arribar al màxim de les seves potencialitats.

Assolir una bona capacitat en comprensió lectora és un dels aspectes més cabdals en l'aprenentatge dels joves, ja que exerceix una gran influència en el seu progrés en la major part de les àrees educatius, així com, en la comprensió del món que l'envolta i en la seva vida quotidiana futura.

A la nostra escola és un aspecte que ens preocupa, o potser he de dir millor que ens ocupa, i que en les reunions periòdiques de l'equip docent en parlem i posem sobre la taula els resultats i les nostres observacions a l'aula cercant estratègies i propostes d'activitats que ajudin als nostre alumnat a millorar-la.

Però les diferències de resultats segons l'origen de l'alumnat, així com en els baixos nivells en els alumnes repetidors és una data preocupant de l'informe PISA, així com en el dia a dia en les aules. Els alumnes de bon nivell moltes vegades progressen sols i no ens preocupen massa, però aquests altres s'estanquen i necessiten d'esforços addicionals i els retalls econòmics i de recursos deguts, en part, a la crisi econòmica, no ajudaran a superar aquestes diferències.

Una de les accions prioritàries del nou govern segons va afirmar Artur Mas en el seu discurs d'investidura i també al llarg de la campanya és reduir la xifra de fracàs escolar, però en cap moment ha explicat com. Esperarem a veure si ho explica aviat.

 

Podeu trobar a la xarxa més apunts sobre els resultats PISA 2009:

 

Els per quès de l'informe PISA

Informe PISA

Millorem, però això només és el
principi

PISA 2009: res de nou

La torre esbiaixada de PISA

Els resultats de l'informe PISA 2009

PISA: Oscil·lacions, sí; tendències
clares, no

Ara si, ara no, ara si, ara no, ...

Aquest és el curs del nou calendari escolar que com a grans novetats inclou:

1.- Inici una setmana abans

2.- La anomenada setmana blanca al mig del segon trimestre

3.- La supressió de la jornada continuada.

Els dos primers punts no es veuen massa clars a les escoles, però el que realment molesta és la supressió de la jornada continuada que provoca que un bon nombre de centres educatius prenguin la decisió de no organitzar sortides pedagògiques i colònies amb diferents matisos segons cada Claustre.

És una decisió difícil però són molts els centres que la tiren endavant. I ara als dos mesos de l'inici del curs el Departament en unes declaracions a la premsa, i sense informar oficialment als centres, com ja acostuma sent habitual, torna on estava i els centres podrem demanar de nou de la jornada intensiva.

A les escoles s'havien elaborat els plans anuals, programacions i pressupost amb la nova realitat i ara ens tocara refer-ho tot amb el curs començat. No tenim tota la informació del que se'ns demanarà per poder sol·licitar la jornada continuada però si és cert el que s'explica a la premsa haurem de córrer a refer tota la planificació de sortides, trucar i concretar dates a diferents llocs, explicar-ho a les famílies, ... Ja se sap fent i desfent aprenent l'aprenent.

Tot plegat és un desgavell. Qui ens pot assegurar que d'aquí uns mesos no es tornarà a canviar la decisió ? Quantes hores s'han perdut a les escoles darrera d'aquest tema ? Reunions de cicle, de claustre i de consell escolar. I ara hi haurem de tornar. Potser ja n'hi a prou de tants canvis i improvisacions. Només demanem al Departament que ens deixi treballar tranquils i no afegeix més dificultat a la nostra feina.

Darrerament quan encara no s'ha paït un canvi, ja en tenim un altre al damunt. Qui serà el proper ?

 

 

 

Simplement ens prenen el pèl

Anunci de la Vicepresidenta Segona del Govern de l'Estat Espanyol i responsable d'economia Elena Salgado que apujaran els impostos un 1 o un 2 % a les rentes més altres, i al mateix temps, explica que això suposarà 300 € anuals a aquests contribuents, 25 € al mes, a partir del 2011.

En canvi als funcionaris ens van retallar els nostres sous en un 5% i ja fa uns mesos que estem patint aquesta retallada que en el meu cas ha suposat uns 100 € al mes i tornar al nivell de sou que tenia el 2007.

A més continuen amb la congelació de les pensions, menys les més baixes que apujaran un irrisori 1%. I d'aquí uns dies ens apujaran la llum que ja van apujar a principis d'any.

Simplement tot plegat és una presa de pèl.

 

Començar el 7 ha estat possible

Queden lluny aquells cursos en els que tradicionalment començàvem el 15 de setembre i a més ho fèiem amb una setmana de treball de jornada continuada. El primer que vam perdre va ser la jornada continuada de setembre i ens van anar reduint la jornada continuada de juny a la mínima expressió. Després es va avançar l'inici de curs al 12 i aquest any ja hem començat el 7 de setembre.

Això ha reduït els dies de preparació prèvia per l'inici de curs. Quan començaven el 15 en teníem 9 o 10, després van ser 6 o 7 i aquest curs en el nostre cas han estat tan sols 3 dies, degut a la Festa Major del poble. Amb els anys hem passat d'una tornada a la feina progressiva a posar-nos a treballar a ple ritme d'una forma sobtada.

Començar el 7 de setembre ha estat possible però realment els dies de preparació han estat una mica justos per un bon inici. Vam iniciar les classes, malgrat el treball avançat a finals de juny i principis de juliol, amb la sensació de tenir moltes tasques encara per resoldre del tot,

De fet aquests tres dies aprofitats al màxim han donat per posar apunt els diferents espais i fer algunes reunions per arribar als acords mínims però tenim la sensació de tenir temes pendents que esperen resolució. Esperem que aquesta sensació no ens acompanyi massa temps. De fet ara ja estem treballant a ple ritme, però aquesta sensació encara persisteix.

Aquest inici ràpid no ha estat massa problema pels que ja portem molts anys a l'ensenyament, i encara menys si també portem força anys al mateix centre, però en canvi ha estat feixuc pel personal nou que acaba d'arribar a l'escola i encara desconeix totes les dinàmiques del seu funcionament i encara més si aquest personal té poca experiència en educació. Per ells no ha estat tan fàcil i una mica més de temps és útil per entrar en el complex engranatge de funcionament particular de cada centre. Tres dies i en alguns casos dos, per retards en el nomenament són molt pocs per assimilar totes les informacions sobre el funcionament del nou centre on et tocarà treballar tot un curs.

 

 

El mes de juliol a l'escola.

Els darrers dies de juny a l'escola quan els alumnes han iniciat el seu període de vacances restem a l'escola els mestres. És temps per valoracions i balanços, i per començar a preparar el proper curs que iniciarem el mes de setembre. Però també es temps de neteja i de posar ordre en tot el que s'ha acumulat al llarg dels intensos 10 mesos que ha durat el curs.

Normalment no aconsegueixo acabar aquesta neteja i els primers dies de juliol encara vaig alguns matins per l'escola.

Cada  any és igual, a mesura que s'apropa el final de curs el desordre va envaint tots els racons de l'aula i ara és el moment de treure tot el que hi ha dins de cada calaix i de cada armari, triar el que cal seguir guardant i llençar tot el que ja no serà útil. És la rutina necessària de cada final de curs.

Amb la classe buida d'alumnes i de crits i sorolls és el temps d'agafar un altre ritme. Ha desaparegut la pressa i el ritme frenètic, i hi ha temps, per anar recol·locant tot el que s'acumula al llarg del temps en un aula i prendre decisions sobre què fer amb algun material obsolet que fa temps ocupa un espai i ningú ja fa servir. Llibres de texts vells, fotocòpies d'activitats diverses que en algun moment es guarden per si poden fer servei, però que passats els anys no tenen ja cap sentit, papers i més papers.

A l'aula d'anglès encara hi ha un munt de cintes de cassets, en un altre temps útils, però que en l'època de les noves tecnologies ja han passat a millor vida. Probablement fa 3 o 4 anys que no en faig servir cap. Anirem al Punt Blau a llençar-les. I una altra andròmina que ocupa una part important d'un armari és un laboratori d'idiomes que en algun moment, el Departament va donar al centre per la realització d'un projecte. Qui no recorda aquests laboratoris ? Jo mateix els havia utilitzat com alumne, però amb tot el temps que porto a l'escola, ara fa 7 anys, només l'he vist muntat una vegada i no vam aconseguir fer-lo funcionar. Ara hem de pensar que en podem fer. Sap greu, però si no trobem cap altra solució el més probable és que també acabi en el Punt Blau. 

Encara tinc tot de coses pel mig i encara necessitaré alguns dies més per acabar d'endreçar-ho. Possiblement arribarà un dia de la propera setmana en que diré prou, malgrat que encara podria continuar anant a l'escola a fer una feina a la que mai es veu el final i començaré les meves vacances.