Les famílies crien als seus fills i filles, però els eduquen ?
Educar és quelcom més que procurar menjar, escalfor, protecció i benestar material. Educar significa dotar-los de valors i normes. Ensenyar que a la vida no es pot fer tot el que hom vol sinó que hi ha uns límits. En definitiva, educar vol dir ajudar al procés de socialització d'aquest petit individu que per força haurà d'entrar a formar part d'una societat i haurà de conviure amb altres individus. Aquest aprenentatge és lent i necessita temps per produir-se. Per anar bé és necessari començar-lo de ben petits, d'altra manera es succeiran les dificultats en el seu procés d'adaptació a aquesta societat a vegades tan exigent i competitiva, encara que en altres moments molt tolerant. Per educar cal no tenir pressa i armar-se de paciència i a vegades no és gens fàcil en el món en que ara vivim en que tot està accelerat i en el que sempre volem resultats immediats.
Avui en dia en moltes ocasions es contraposen dos enfocaments d'abordar l'educació dels infants.
La família bàsicament s'ocupa de criar al seu fill o filla i incentiva el seu procés d'individualització cobrint tots els desitjos, siguin aquests necessaris o no. A l'infant des de ben petit se li deixa escollir el que vol menjar, el que vol vestir, així com el seu horari. El desig i el plaer es converteix en el centre de la seva criança. A l'escola li correspon el procés de socialització, que comporta en molts moments negacions a poder complir alguns dels seus desitjos.
Aleshores aquests dos mons entren en conflicte i sorgeixen les frustracions. Assolir el que es desitja no sempre és possible. El procés de socialització de l'infant i l'aprenentatge no sempre és divertit ni plaent. Necessita d'esforç, treball, temps i paciència i és tasca de tots els adults que envolten al nen facilitar aquest camí remant tots en la mateixa direcció.
