Assaig de plagi a la sala de profes
Oh! que cansat estic d'aquesta
covarda, vella, tan salvatge feina,
i com m'agradaria allunyar-me'n nord enllà,
on diuen que la vida d'un profe pot ser neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la Delegació, els psicopedagogs dirien,
desaprovant: "Com l'ocellot que deixa el niu,
així el profe poc reciclat i carca abandona l'institut",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i l'antiga bestiesa
d'aquest seu caòtic sistema.
Però no he de complir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la jubilació.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un desesperat dolor
aquesta pobra, bruta, trista, dissortada feina.
Així acaba Antoni Dalmases el seu llibre sobre l'ensenyament públic. És un llibre farcit d'opinions personals amb un punt àcid i irònic. Està molt centrat en el món de la secundària. Explica moltes anècdotes viscudes al llarg de tota una vida dedicada a l'ensenyament. De fet fa pocs dies que s'acaba de jubilar.
El títol m'agrada ja que des de fa temps que penso que una de les tasques principals del mestre a les escoles es tractar, gairebé sempre sense èxit, de posar ordre al caos que suposa impartir classe a un grup d'alumnes, on en qualsevol moment pot donar-se el que menys s'espera, i aleshores cal modificar tot el que amb tanta cura s'havia planificat.
Va arribar a les mans a través d'un company d'escola que l'havia llegit. No estic pas plenament d'acord amb totes les seves opinions. Però si els canvis en els centres educatius i en tot el sistema són necessaris per resoldre preguntes que ens hem formulat moltes vegades sense trobar-hi les solucions:
- Què poden fer els professors amb els alumnes que no volen aprendre ?
- Com actuar davant dels alumnes mal educats ?
- Com canviar l'actitud de les famílies protectores dels seus fills ?
- Quant ens deixaran de canviar les lleis i normes cada dos per tres ?
Segurament que hi ha molts més interrogants, però si poguéssim tenir aquests ben resolts a les escoles es deixaria de tenir la sensació de perdre molt el temps i avançaríem amb pas molt més ferm i segur en la nostra feina de cada dia.
La xarxa també opina:
- Punt de llibre: entrevista a Antoni Dalmases
- Ensenyament un caos ben organitzat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada