Primer dilluns atípic

Avui s’iniciava el que ha de ser la primera setmana complerta d’escola, però ha estat un dilluns ben diferent al que és habitual. A mig matí tenia reunió al Departament d’Educació per valorar l’activitat de formació d’aquest estiu.

Ha estat un matí tranquil. Per començar he sortit de casa una mica més tard del que acostumo. Tenia temps. He pogut aprofitar el viatge a Barcelona per gaudir de la lectura. Un cop a la capital encara he tingut temps per prendre un cafè amb llet.

Al Departament ens hem retrobat tot el grup de Broadstairs d’aquest estiu. En algun moment al llarg de la valoració amb la persona que representava el British Council he tingut la sensació de tornar a estar en les classes d’aquest estiu. Tal com ja vaig comprovar al llarg del viatge d’anada i tornada, avui m’era molt més senzill seguir tota l’explicació que no a finals de juny quan ens van presentar el curs. Per poc que pugui penso repetir d’aquí a tres anys, temps que el Departament obliga a que passi abans de permetre demanar un altre d’aquestes activitats a l’estranger.

Un cop acabada la reunió i de petar la xerrada una estona, cap a casa de nou. He arribat al migdia i a la tarda a l’escola hem començat el taller d’audiovisuals, una activitat en la que ens ho passem d’allò més bé.

Acabo el dia amb la sensació de no haver treballat. Quina sort!

La primera setmana.

Ja ha arrancat el nou curs. Els tres dies d’aquesta setmana han servir per retrobar-se amb els alumnes ja coneguts i per conèixer als nous i poca cosa més.

Amb les pocs dies que s’han tingut per preparar l’inici de curs encara estem acabant d’ultimar els horaris definitius: repartiment de les hores de reforç i atenció a la diversitat i els horaris de les aules d’ús comú: laboratori, biblioteca, informàtica... Suposo que la propera setmana quedarà del tot enllestit.

Com gairebé sempre, encara que crec que aquesta any de forma més acusada, vaig començar el curs amb una estranya sensació de tenir moltes qüestions pendents per organitzar. A mesura que treballo amb els alumnes aquesta sensació disminueix i la propera setmana, la primera complerta espero que ja començarem a agafar el ritme de treball del curs.

Arrancada

Com gairebé per tothom, o la menys, per molta gent avui ha estat el dia d’arrencar de nou, de torna a posar en marxa tota la maquinària de l’escola. Aquest any amb el nou calendari escolar només disposem de 5 dies (4 si descomptem avui) per posar l’escola a punt per rebre els alumnes el proper 12. És poc temps per posar ordre en el caos que sempre sembla regnar a l’escola abans de començar.

Aquest dia sempre hi ha una primera estona pel retrobament amb els mestres ja coneguts i la salutació a les cares noves que cada any s’incorporen. Es formen uns grupets, gairebé sempre els mateixos. És una escena ja viscuda que es repeteix on els mestres nous resten a l’expectativa de conèixer que se’ls assignarà en concret.

A part d’aquests moments inicials i d’un Claustre de presentació hem dedicat la resta del matí al que podríem anomenar treballs manuals. No teníem massa ganes de posar-nos a pensar i ens ha anat molt bé passar el matí buidant el material d’uns armaris vells per procedir a substituir-los per armaris nous. De pas aprofitem per fer neteja de rampoines que sempre s’acaben acumulant i que moltes vegades no s’utilitzen per res. Demà acabarem i un cop fetes les assignacions de tasques dels nous ens posarem a enllestir les feines més organitzatives.

De nou a toc de rellotge

Són les darreres hores en que el rellotge restarà dins d’un calaix. Segurament aquest és el senyal més inequívoc de que acaben les vacances. En els dies de treball el rellotge marca el ritme de tot el dia i s’acaba convertint en una peça cabdal, marcant que toca fer a cada una de les hores del dia.

El ritme dels dies de vacances i dels dies de festa és ben diferent, malgrat que el temps també s’escola a vegades sense que en tinguem massa consciència, el rellotge ja no ens marca amb tanta claredat el que hem de fer en cada moment. En els dies de treball la tirania del rellotge ens té atrapats encara que no vulguem.

Bé, en els que ens agraden les curses, el rellotge també ens tiranitza quan entrenem i, sobre tot, en les competicions, però ho fa d’una altra manera. El que volem és arrancar-li uns segons per millorar, o per orgull personal, o simplement com un petit repte amb nosaltres mateixos.

Malgrat tot encara resta el cap de setmana per endavant, dos dies que seran de ben aprofitar abans de que el dilluns comencem a preparar l’escola per rebre als alumnes amb un nou curs per endavant.

Aquests darrers dies, els diaris i els telenotícies, ja van plens de notícies en referència a aquest imminent inici de curs:

• serà un curs amb més barracons malgrat l’esforç inversor en noves construccions escolars
• els nomenaments dels mestres interins.
• les vacances són massa llargues i moltes famílies, sobre tot al mes de setembre, no saben què fer amb els seus fills.
• el cost dels llibres i la despesa mitjana per fill que suposa a les famílies.

Tot plegat és símptoma inequívoc del que curs comença i que les vacances toquen al seu fi.

Balance

Només arribar sóc conscient de les meves dificultats amb l’idioma tant a nivell comprensiu com expressiu. De fet ja ho era abans del viatge. No es pot pretendre que un aprenentatge consolidat de jove, passat els anys es mantingui tot sol. Aquest dies han servit per notar una millora evident tant en la fluïdesa al parlar, com en la comprensió. En això hi ha una prova  evident: a l’anada pràcticament no vaig entendre res de les instruccions sobre seguretat en el vol, en canvi a la tornada em va resultar fàcil entendre el que explicaven.

Tinc anotat el vocabulari nou, sobre tot, el que em pot ser útil en el meu treball diari a l’aula. Ara es tracta de repassar-lo i incorporar-lo. He pensat en tenir-lo sempre a mà en un full plastificat. 

Aquests dies també han estat útils per tenir més clar quines són les meves mancances i també les possibles estratègies que em poden ajudar a encarar-les. Ara em correspondrà cercar estones per poder-les treballar, bàsicament tres aspectes: escoltar i llegir anglès i estudiar els apartats gramaticals que he detectat que són els més fluixos a l’hora que tracto d’incorporar el nou vocabulari de forma més activa. A veure si sóc capaç d’organitzar-me i fer una mica de tot de manera constant, i no com passa la majoria de vegades en que s’obliden aviat els bons propòsits. 

L’anglès, quan s’ha de començar el seu aprenentatge?

Fa temps que en el si del Departament d’Educació hi ha una corrent d’opinió a favor de que com més aviat s’inicia l’aprenentatge d’una llengua estrangera molt millor per la seva assimilació. També ja fa temps que com a mestre d’anglès, idea que comparteixo amb d’altres companys de professió, crec que això no és exactament així. L’aprenentatge d’un idioma depèn de factors molt diferents a l’edat.

Ahir a directe.cat van publicar una notícia referent als resultats d’una investigació que s’ha presentat al Parlament que està en la línia de pensament que fa temps que defenso. Espero que els que han de prendre les decisions sobre la política educativa del nostre país els escoltin o al menys els tinguin en compte i deixin de fer demagògia amb l’ensenyament de l’anglès. Ja està bé que vulguin que aquest millori, però potser abans cal millorar altres aprenentatges més bàsics. 

Temps de vacances

Avui ha estat el meu darrer dia a l’escola d’aquest curs. Bàsicament avui ha estat per una reunió de l’equip de coordinació per posar en comú algunes reflexions útils fruit de les diferents memòries per encarar el proper curs amb ànim de millora. També hem rebut bones notícies: el Departament ens ha donat els dos plans d’innovació que havíem demanat (llengües estrangeres i comunicació audiovisual).

Aquesta setmana he anat alguns matins per posar ordre en tota la paperassa acumulada a l’aula d’anglès. Ja tocava! Al llarg dels anys i del pas de diferents professors per l’aula s’acumulen papers i papers i es necessita molt de temps per cercar la manera que la feina de tants anys no caigui en el buit o simplement en la paperera.  

Fa poques hores que gaudeixo del temps de vacances. Tinc temps per endavant que ompliré amb activitats d’aquelles que sempre queden al tinter per fer: llegir un bon munt de llibres, escriure alguna cosa, anar sovint a la muntanya, dues setmanes a Anglaterra a fer un curs dels que organitza el Departament pels professors d’anglès, i també, com no, pensar i preparar algunes coses pel proper curs, algunes d’anglès i d’altres de TIC. En aquest apartat sempre acabo el curs amb moltes idees que m’agradaria dur a la pràctica anotades en paperets que circulen per sobre la taula de treball. I quan acaben les vacances, tan sols, algunes les he portat a la pràctica, les altres quedaran pendents per un altre moment, o potser, al llarg del curs trobaré algun lloc on encabir-les.