A voltes amb el 14-F: dimiteixi senyor Maragall

Després de la vaga del 14 cal esperar la gestió que es farà de tot plegat. De moment no estem en el bon camí.

Les bases per a la Llei d’Educació de Catalunya és un document incomplert, deixa aspectes importants fora (integració de professionals no docents en els centres, escola inclusiva, ....). Malgrat que apunta elements interessants, hi ha una manca important de concrecions, a l’espera del redactat final de la llei.

Des de l’aparició d’aquestes bases el mes de novembre, el Conseller s’ha omplert la boca afirmant que està obert al diàleg i al debat, però en cap moment s’ha produït aquest. La única via oberta és una bústia de suggeriments i aportacions a la pàgina web. Una via de participació massa pobra per creure en les seves paraules.

Per altra banda els sindicats després de fer un anàlisi parcial esbiaixat i una mica particular del document de les bases no son capaços d’articular una altra forma de pressió que convocar una vaga. Quina poca imaginació que tenen!.

Finalment els mestres molt cansats de tot plegat: del que diu el Departament, de les innumerables canvis de legislació dels darrers anys, sense massa explicació i sense que serveixin per res, dels propis sindicats, d’estar en el punt de mira dels mitjans de comunicació des de fa temps, dels informes que diuen que ho fem molt malament, han fet vaga. Servirà aquesta vaga per alguna cosa ?

L’educació necessita un canvi en profunditat. Això és una evidència en la que tots estem d’acord. Des de 1992 any en que es va aprovar la LOGSE, el darrer gran canvi, la societat s’ha tranformiat molt. Necessitem escoles amb una organització i funcionament diferent, capaces de donar resposta als reptes educatius de la societat actual i de formar als ciutadans de la societat del futur.

Fa temps que Administració, docents, i famílies es miren amb desconfiança. I així no anem enlloc. Tots hem d’anar en la mateixa direcció, però primer cal decidir quina ha de ser aquesta direcció. L’educació és un pilar bàsic del futur del país, encara que per les xifres d’inversió que s’hi dediquen no ho sembla pas.

El Conseller que tenim tant amb els seus gestos com amb les seves darreres declaracions no sembla capaç de liderar aquest canvi en profunditat tan necessari, ni tampoc capaç de conduir aquest diàleg i debat que ens ha de portar a aquesta nova Llei.

Potser ha arribat el moment de demanar la dimissió del Conseller. Ho sento però aquest senyor no m’agrada li falta tarannà, lideratge i coneixement del món educatiu per portar aquest canvi a bon port.

La vaga del 14-F i els blocs

Molts han estat els blocs que han expressat la seva opinió sobre la vaga de mestres del 14 de febrer. Aquí en teniu una mostra:
EL DRET DE VAGA DELS MESTRES; I ELS DRETS DELS PARES?...
Vaga
Bases d'educació i vaga preventiva
Vaga a l’ensenyament
14 F - Vaga en contra de la llei catalana de l'educació (I)
La vaga ha estat un èxit! Un dia memorable.
A VOLTES AMB LA VAGA DELS MESTRES
LA LEC NO ME LA CREC
HUELGA
14-F: sindicats contra Tete
Preocupacions personals
Jo no faig vaga, i m'he llegit el document de bases
Dret a rèplica
De jardiners a caçadors
Avui de vaga
Sóc mestre i faig vaga, i què? Tinc dret com a treballador
Reflexions (en fred ) després de la vaga
Vaga 14F

Portàtils a l’aula

Fa un parell de mesos que a l’escola hem comprat uns quants portàtils per poder treballar amb els alumnes a l’aula.

El fet de poder disposar d’ells facilita molt la utilització de les TIC de manera habitual a les classes. Ara són poques les sessions en les que d’una manera o una altra l’ordinador no intervingui. Aquesta setmana he realitzat tres activitats amb ells:

1.- Els alumnes de cinquè a l’acabar cada una de les unitats han d’escriure un petit text seguint un model que hem practicat a bastament i que d’alguna manera els obligui a cercar alguna informació. Fins ara aquest treball el podien presentar de diferents maneres, en paper per penjar al tauler de la classe o en portar-ho en un fitxer per penjar-ho a la web de l’escola. Aquesta vegada un cop recollida la informació necessària han elaborat el treball a classe i l’han penjat al bloc de l’aula.

2.- Els de sisè estan fent una webquest en la que han de cercar informació de com viatjarien a Londres i que voldrien visitar en aquest suposat viatge. Un cop recollida tota la informació han de presentar-ho en un Powerpoint.

3.- Fins ara quan fèiem audiovisuals amb els alumnes tot s’acabava amb gravacions de petites historietes. Mai era possible poder ensenyar a muntar les imatges. Ho acabàvem fent els profes. Ara amb els portàtils a l’aula poden muntar el que prèviament han gravat, i veuen segurament la part més interessant de l’elaboració de qualsevol audiovisual.

Sense els portàtils tot això era molt més difícil, per no dir pràcticament impossible ja que cada grup classe només comptava amb una sessió de mig grup a l’aula informàtica, en el millor dels casos quinzenal. Aquesta és massa petita per encabir tot el grup. Ara tota la classe pot treballar amb els ordinadors al mateix moment sense sortir de la classe. Només cal anar a buscar-los i amb un moment estan tots engrescats treballant.

Mil cretins

Mirar per la finestra, la visita a la família en un geriàtric, una trobada en una cantonada, un dissabte, les lloances a un escriptor, dos somnis,  un tall al coll, escriure un conte curt de trenta línies, un home que va al cinema, una festa i un llibre de moda, començar a ordenar un armari, l’enyorament de la infància, una trobada familiar, un noi que penja cartells pel carrer, una forquilla que cau al terra en un restaurant, un home en una taula d’un bar, ..... tot això són gestos quotidians que molts fem o veiem fer en la nostra vida diària. També són els contes de Quim Monzó.

 

En els seus contes darrera d’una acció quotidiana sempre succeeix algun fet extraordinari que la converteix en diferent que a vegades ens fa somriure, d’altres estremir per la crueltat que destil·la, però que sempre ens sorprèn. Alguns d’aquests contes, molts d’ells molt i molt curts (dos o tres pàgines) es poden llegir a classe. Als nois i noies els hi agraden, els troben divertits. Fa un parell d’anys quan feia català, en algunes classes els hi llegia algun conte i després en parlàvem. Quan en veien entrar a classe amb el llibre blanc de vuitanta-sis contes alguns alumnes ja preguntaven si els hi llegiria algun conte. Només cal escollir bé el conte a llegir, que aquest sigui comprensible per ells i no excessivament llarg.

La lectura de contes i també llegendes en les classes de llengua pot ser un bon exercici. Són curts s’entenen amb facilitat. Tot passa en poca estona i moltes vegades són sorprenents, donen un punt de vista diferent de la realitat. I en català tenim una bona colla de contistes que es poden utilitzar a les classes. No només Quim Monzó, penso en Sergi Pamies, Pere Calders i molt d’altres.

El dimoni dels nombres

Aquest era un llibre que feia temps que tenia a la llista per ser llegit, però com passa amb molts llibres que resten anys en aquesta llista, no acaben de trobar el moment oportú fins que hi ha casualitat o causalitat que fa que els acabem llegint.

I aquesta vegada va ser un post al blog de tot una mica del meu company d’escola Eloy, el que li va donar l’empenta decisiva. Quan vaig llegir el que havia escrit, vaig deixar un comentari al seu blog i a l’endemà ja tenia el llibre a l’escola.

Ha estat tot un plaer llegir-lo. En certa manera m’ha recordat “El món de Sofia” de Jostein Gaarder que vaig llegir ja fa molt de temps, una novel·la que t’endinsava de manera fàcil i planera pel món de la filosofia. En el seu moment va ser un gran èxit. No sé si ara és encara un llibre que es llegeixi molt.

Hans Magnus Enzensberger fa el mateix amb les matemàtiques. Les matemàtiques sempre han tingut mala fama a les escoles. Aquest llibre les fa fàcils, enigmàtiques entretingudes i divertides. Al mateix temps crec que dóna bones idees per utilitzar-les a les aules per convertir l’ensenyament de les matemàtiques en quelcom de diferent.

Si en algun moment tinc que tornar a ensenyar matemàtiques és molt possible que utilitzi algunes de les propostes d’aquest llibre. 

Són d’utilitat tants canvis en la lleis educatives ?

El darrer dia de treball dels mestres del curs passat, el Departament d’Educació publicava després de parlar-ne al llarg de molt de temps, el decret pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. El que aquest Decret deia s’havia d’aplicar a partir de l’1 de setembre al Cicle Inicial de les escoles. Excepte la seva publicació al DOGC i a Internet no s’ha fet cap altre divulgació del seu contingut. Els mestres que l’han d’aplicar pràcticament no el coneixen. Poc es pot aplicar quelcom que no es coneix.

Recordo que al 1992 quan es va publicar la darrera gran Reforma de l’Educació en van fer molta divulgació i moltíssims cursos de formació. Pràcticament no va quedar cap mestre que no assistís a la formació de la Reforma. I ara res. Resulta força incomprensible.

Fa pocs dies el Conseller va fer una conferència per presentar les bases de la que serà la Llei d’Educació de Catalunya, de la que excepte el que va dir a la conferència els mestres no en sabem res més.

Pel camí als mitjans de comunicació no paren de sortir dades i més dades negatives del nostre sistema educatiu. Les lleis no paren de canviar però continuem com el pitjor sistema del món mundial.

Finalment acaba d’aparèixer la resolució que aprova les instruccions per a formalitzar els documents d’avaluació de l’educació primària.

Hi ha una bona notícia, la desaparició, per fi, dels obsolets llibres d’escolaritat. Fa temps que em preguntava quina era la seva utilitat, a part de donar molta feina administrativa i burocràtica als centres. No sé si l’alternativa que donen serà millor, però al menys s’haurà acabat amb aquesta rèmora del passat.

I l’altra gran novetat és tornar a les notes d’abans. S’han acabat els PA (Progressa Adequadament) i NM (Necessita Millorar). Està clar que en aquests 15 anys des de l’inici de la Reforma mai s’han entès ni s’ha sabut aplicar aquests conceptes. Els mestres continuen posant números als exercicis dels seus alumnes. Quan algun mestre no ho fa aquest ho reclamen. Entenen millor els números que explicacions com: “has treballat i el teu resultat ha estat molt bo” “aquests exercicis no t’acaben de sortir. Serà necessari seguir treballant per millorar”, ...  Les famílies tampoc entenen aquests conceptes. A mi sempre m’han agradat, però cal fer cas de la majoria i si tothom se sent més còmode amb el insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent ho haurem de fer així a partir d’ara.

No sé que farà ara l’Antoni Bassas en els matins de Catalunya Radio a l’inici de la tertúlia. Continuarà amb els PA i NM o també canviarà ?

El bloc dels alumnes

El curs passat l’Eloy ja va treballar amb un bloc amb els alumnes de sisè. En aquell moment des de blocat. La idea era tornar-ho a fer aquest curs.

Al poc de començar el curs la xtec ha ofert aquesta possibilitat com una utilitat educativa més dins de tots els serveis que ja fa temps que ofereix a tota la comunitat educativa. Immediatament varem tenir el bloc, aquest curs de cinquè, en marxa. Ha resultat un bloc molt viu i amb una alta participació dels alumnes tan escrivint comentaris com elaborant els seus propis escrits. El més sorprenent, però, ha estat què una bona colla dels alumnes també han fet el seu bloc.

En el bloc he fet alguns propostes de treball d’anglès tot aprofitant alguns dels vídeos que ofereix el youtube on he trobat vídeos molts senzills fets expressament per mostrar o treballar una estructura gramatical concreta. A proposta de Joel també l’aprofitaré per continuar amb el treball iniciat que vaig explicar en un anterior post: cartellera en xarxa.

Des de fa poc més d’una setmana també tenim un bloc a P3, d’una altra de les mestres tecnològiques de l’escola. Volem impulsar que cada nivell de l’escola tingui el seu bloc. Es tracta de que els mestres s’engresquin.