L'autonomia dels centres i les direccions, una reclamació de fa temps que ara no ens agrada.

Portem molts anys reclamant autonomia pels centres i també fa temps que el Departament ha anat progressant cap aquest camí. La LEC és un pas més en aquest camí. Que els centres tinguin autonomia té els seus inconvenients, ja no tots els centres serem iguals. En realitat mai ho hem estat. Volem la uniformitat dels centres, ser tot iguals ?

Les escoles amb projectes, amb ganes d'innovar tindran més recursos i diferents en funció dels objectius del seu projecte. Si els projectes es generen des dels propis equips docents que han de portar endavant els centres aquests s'adequaran a les diferents realitats de cada centre. Sembla que això no ha de ser dolent.

Ara bé la utilització que es farà d'aquests recursos extres serà avaluada. Això de ser avaluats no ens agrada. Tampoc entenc perquè. Atribuïm intencions malèvoles i sancionadores a l'avaluador. L'avaluació forma part de la nostra tasca i per tan nosaltres també hem de ser avaluats. Ser avaluat no és en si dolent, simplement ens ha de servir per millorar en la nostra tasca del dia a dia. Quin problema hi ha ? No avaluem també nosaltres als alumnes ?

També fa temps que reclamen unes direccions fortes i amb autoritat, sobre tot, pel que ens interessen. Quan la direcció es mostra autoritària en la línia del que pensem ja ens agrada i fins i tot li exigim que ho sigui: per tal que ens treguin de sobre aquell company que no compleix i ens molesta, per tal que ens defensi davant d'aquella família que ens crítica o ens vol denunciar, per tal que aquell company que fa bona feina al centre i no té la plaça definitiva a l'escola es pugui quedar a treballar a l'escola el proper curs, .... Això fa temps que es fa així, i a més demanem que sigui així. Volem les avantatges d'una direcció amb autoritat però rebutgen els seus inconvenients. Diem és perillós que tinguin massa poder. Realment sabem el que volem ? També hauríem de reflexionar per quina raó hi ha tan pocs mestres que vulguin accedir a la direcció dels centres.

La LEC ofereix un marc general i dependrà molt de com s'apliqui en cada cas concret. Com qualsevol llei la seva aplicació té diferents possibilitats d'aplicació. Caldria fer un esforç per no veure simplement el seu cantó fosc.

L'eterna polèmica pública-concertada: ja n'hi ha prou.

No hi ha mobilització de l'ensenyament públic que no estigui emmarcada dins d'aquesta gairebé eterna polèmica entre ensenyament públic i ensenyament concertat. I la vaga del proper dijous no en queda fora.

Treballo a l'escola pública, estic per l'escola pública i els meus fills han anat sempre a l'escola pública, però fa molt de temps que penso que aquesta polèmica és estèril i no ens porta en lloc. No em preocupen gens els diners que rep la concertada. M'agradaria un govern que apostes decididament per l'escola pública però em preocupa molt més que el govern posi l'ensenyament com un element prioritari de la seva política i ho demostri dedicant-li molts més diners.

Crec hi algun tipus d'interès en atiar d'alguna manera aquest enfrontament entre les escoles públiques i les concertades. Jo també he treballat a l'escola concertada (d'això fa ja molts anys) i allà hi tinc una bona colla d'amics i mai he observat massa diferències entre unes i altres. De fet l'escola pública té de llarg molts més recursos tan humans com materials.

Pensem que estem en un país en que prescindir de l'escola concertada voldria dir tenir que construir molts i molts col·legis en moltes zones del país on aquests escoles fan un veritable servei públic, i, fins i tot, arriben a ser majoritàries.
 

I encara que a alguns no agradi estem en una societat que permet als pares triar l'escola on volen portar els seus fills. I una de les opcions és l'escola concertada.

Ja n'hi ha prou de fer crides a la mobilització en nom de l'escola pública i enfrontats a l'escola concertada. El que vull és una escola de qualitat i molta més inversió per tal que pugui ser així. Hi ha escoles públiques i concertades que fan bona feina i escoles públiques i concertades que no fan tan bona feina. La diferència no està entre escola pública i escola concertada ni entre mestre de l'escola pública ni mestre de l'escola concertada sinó entre la bona escola i la escola no tan bona i el mestre eficaç, eficient i competent i el mestre menys eficaç, menys eficient i menys competent i d'aquests en troben a les dues tipologies d'escoles.

I dijous vaga de mestres

Ja s'apropa la data de la convocatòria de vaga dels mestres en contra de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per part de CGT, USTEC i STEC. Com és força habitual s'ha trencat la unitat sindical d'acció, ja que CCOO i UGT juntament amb FAPAC, FAPAES i MRP convoquen a una manifestació unitària davant del Parlament de Catalunya pel dia 30 de novembre. D'alguna manera les dues convocatòries estan d'acord amb els motius de les mobilitzacions però utilitzen estratègies diferents per demostrar la seva protesta.

Com gairebé sempre els sindicats em deceben. Convoquen una vaga, aquell cop unitària contra el document de bases de la futura llei d'Educació de Catalunya i és un gran èxit. I després podem dir que es passen 9 mesos discutint entre ells i sense fer cap proposta. No aprofiten que les mestres estem emprenyats, refreden la situació i ara, quan s'inicia la discussió parlamentària de la llei ens volen mobilitzar de nou. Ens volen portar al seu toc de xiulet.

Segurament la LEC és millorable i en una part dels seus articulat si més no discutible. Però una vaga és la millor estratègia per canviar-la ? Hem de tenir en compte que és una llei que ha de passar el tràmit parlamentari, i que els parlamentaris han estat escollits pel poble de Catalunya per elaborar les lleis. Aquest és el nostre sistema de funcionament com a societat, encara que possiblement també això sigui millorable és així, fins que no siguem capaços de trobar una altra manera.

Una decepció

Els alumnes estaven expectants i feia dies que a cada classe d'anglès preguntaven per la Jas, la noia que havia ser la nostra auxiliar de conversa al llarg d'aquest curs. Ens va venir a conèixer i a presentar-se el dijous 2 d'octubre i havia de venir i entrar a les classes el dimarts 7.

Era l'hora i no arribava. Vaig començar les classes de la jornada i vaig deixar dit que m'avisessin si arribava. Però al final del dia encara no havia vingut i tampoc teníem cap notícia d'ella. Estava una mica preocupat pensant que li podia haver passat alguna cosa. Un cop a casa li vaig enviar un e-mail que em va contestar d'immediat. Al matí s'havia confós de tren i un cop es va donar compte va tornar cap a casa, però la sorpresa va ser majúscula quan vaig llegir que se li estava fent molt feixuga la seva adaptació al país hi havia decidit tornar a Califòrnia, casa seva.

Vaig contestar l'e-mail tractant d'animar-la i l'endemà vaig informar al Servei de Llengües del Departament. Ells també tractarien de posar-se en contacte amb ella.

Han passat els dies i ningú ha rebut cap resposta de l'auxiliar de conversa. Suposem que ha tornat al seu país i a nosaltres ens ha deixat amb un pam de nas. Encara que pensant-ho, és millor que marxi abans de començar la seva tasca a l'escola que amb aquesta ja un cop començada.
 

Ara bé, segur que hi ha una millor forma de fer-ho. Els alumnes ja ho saben i ara restem a l'espera de tenir sort i poder gaudir d'aquesta bona oportunitat en una propera ocasió. 

Setmana especial

A la meva escola aquesta sempre és una setmana especial. De dimecres a divendres marxen de colònies els alumnes de primer a cinquè i l'edifici escolar queda mig buit, només ocupat pels ganàpies de 6è a la segona planta i els petits d'infantil a la planta baixa. Aquests marxaran de colònies al tercer trimestre, els d'infantil dos dies i els de sisè cinc dies en el que serà el seu comiat de l'escola.

Encara que en molts moments intentem que les classes siguin normals no ho són. Tenim tots els espais del centre a la nostra disposició i a més ocupem una part del temps a preparar les activitats que desenvoluparem a finals de mes al voltant de la castanyada, així com en la decoració de l'entrada del centre. Mentre uns alumnes s'ocupen de preparar aquesta decoració, aquest any basada en l'obra de Víctor Vasserely, els altres comencen a preparar l'obra que representaran als nens d'educació infantil així com els petits gags que passaran a fer per totes les classes per presentar la festa i animar la participació de tots i totes.

Les hores d'esbarjo també resulten ben diferents amb tot el pati per nosaltres i amb molts moments compartits entre els més grans i els més petits, interrelació que ha augmentat molt des de que hem iniciat l'apadrinament dels alumnes que inicien la seva escolaritat per part dels cicle superior.

El divendres a la tarda, mentre van arribant els alumnes dels diferents cursos que han passat aquests tres dies fora, acaba resultant una mica frenètic acabant d'ultimar els darrers detalls de la decoració de l'entrada.

El dilluns retornarem a la rutina habitual encara amb els ecos, els records i els comentaris de les anècdotes dels alumnes que han gaudit d'aquests tres dies de convivència. 

Un dia d'escola qualsevol

9 del matí els alumnes pugen per l'escala. Comença la jornada. Al matí acostumen a pujar força ordenats i sense massa xivarri. A la classe de sisè agafen tot el que necessiten i anem a l'aula d'anglès.
 

Treballem diferents activitats tan orals com escrites per aprendre la utilització dels adverbis always, usually, sometimes i never i revisem i ampliem vocabulari del tòpic clothes. Estan treballadors i és una classe força agradable.

Acabada la primera classe tinc reunió de la comissió d'atenció a la diversitat. Abans de començar aprofito per fer un parell de trucades que tinc pendents (casa de colònies i servei de llengües estrangeres del Departament) i fer algunes fotocòpies que necessito. A la reunió abordem diferents temes, però el que ens ocupa més temps són els alumnes que aquest curs rebran atenció des de l'aula d'Educació Especial.

Un cop acaba la reunió tinc la hora setmanal dedicada a actualitzar els continguts de la pàgina web del centre. Al llarg de la setmana procuro recollir els materials que necessito i amb aquest temps els organitzo i els penjo. Des de fa un parell de cursos està resultant una eina força operativa.

A les 12.30 torno a fer classe. Aquest cop cinquè, la sessió d'avui amb cançó, listening, algun exercici oral i escrit de com fer una descripció d'una persona i també de revisió d'alguns verbs que ja coneixen. És darrera hora del matí i en alguns moments costa captar i centrar l'atenció de tot el grup, però al final resulta una classe força profitosa.

Continua la jornada amb una reunió amb la psicòloga d'una alumna amb necessitats educatives especials integrada en un dels grups classe. Tenim opinions divergents i la reunió no resulta tot el positiva que desitjàvem. Caldrà seguir parlant per posar en comú els diferents punts de vista que defensem.

Tenim només una hora per dinar. I un bon grup de professors ho fem a la mateixa escola. Avui són 12, com els apòstols. És un moment distés en que parlem de qualsevol tema, procurant evitar els temes educatius que ja ens ocupen prou la resta del dia.

A les 15.30 tornem a treballar. Ara els alumnes ja pugen les escales amb un volum de xivarri molt més elevat. Sempre és així a les tardes. Com cada tarda em toca desdoblament d'anglès amb naturals. Avui amb l'altre cinquè. Mig grup baixa al laboratori a fer experiències i l'altre mig fem anglès oral i a mitja tarda intercanviem els grups. Avui dediquem la tarda a practicar mitjançant dos o tres jocs diferents preguntes en present i la forma correcta de contestar-les. Ens ho passem bé i parlen molt en anglès.

Abans de plegar hem de baixar un armari des de la primera planta a la planta baixa. No cap a l'ascensor i ho hem de fer per l'escala. Canviar mobles de lloc també acostuma a ser, entre moltes més cada cop més variades i complexes, una tasca habitual dels mestres. Ha estat un dia ben entretingut amb feines ben diferents al llarg de tot el dia. Així és un dia qualsevol en la vida d'un mestre: mai igual, sempre diferent.

Auxiliar de conversa

Aquest curs gaudirem a l'escola d'una auxiliar de conversa procedent dels Estats Units. Estem il·lusionats i creiem que en podrem treure un gran profit.

Aquesta setmana ho he explicat als alumnes i el dijous va venir a conèixer el centre. Varem fer la visita turística habitual pels diferents espais de l'escola i vaig procurar presentar-la a tothom, encara que sempre queda algú per ser presentat. Tampoc és massa problema ja que hi haurà prou temps fins el mes de maig. També és evident que en aquest primer dia varen quedar moltes coses al tinter. Però al menys varem determinar l'horari que farà i una mica del que farem el primer dia de classe, el proper dilluns. Tindrem molt temps per endavant per anar concretant.

On va causar gran expectació va ser al pati. Una gran part dels alumnes s'hi apropava i intentaven com podien fer alguna pregunta. Des de la visita, noto en els alumnes per una banda una certa expectació i curiositat (no paren de preguntar detalls del que farem, de si estarà a la seva classe i quan, ....) i per altra banda, temor de si seran capaços d'entendre-la quan parli amb ells i si seran capaços de comunicar-se amb ella.

A l'escola ens agafem aquesta oportunitat com un gran repte per millorar l'expressió oral en anglès dels nostres alumnes. Ja veurem si ho aconseguirem.