Alumnes del segle XXI

El curs passat a l'escola encara teníem algun alumne nascut en el segle XX. Es tractava dels que estaven a sisè i havien repetit algun curs. Però aquest any, tots els infants que tenim a la nostra escola ja són plenament del segle XXI. Per tant més que mai els mestres que moltes vegades encara estem ancorats en el segle XX hem de ser conscients que estem educant els futurs ciutadans d'aquest segle. Son els ciutadans que d’aquí a uns anys hauran de fer progressar a aquesta societat, una societat líquida en constant canvi i que és molt difícil de preveure com serà.

Potser sabem com ens agradaria que fos, o ni tan sols sabem això. Hem de procurar donar eines que els permetin adaptar-se al futur i bàsicament que els permetin seguir aprenent al llarg de tota la vida, ja que de ben segur que això els hi serà necessari. També cal sembrar la llavor de la reflexió, de la capacitat d’observar la realitat i pensar sobre la mateixa.

No és fàcil, però al mestres ens cal aixecar el cap del present en el que vivim i mirar lluny i a  part de coneixements i continguts transmetre valors, sentit crític, actituds cíviques, alegria, i capacitat de superació i de sacrifici que els permeti afrontar amb més garanties d’èxit el futur incert que els espera.

 

Un curs poc normal és a punt.

Les classes estan endreçades i a punt per rebre els alumnes el proper dimecres.  Hem esmolat bé les nostres eines pedagògiques per iniciar un nou curs i oferir el millor de nosaltres per tal que els alumnes segueixin progressant en els seu creixement personal.

Sabem que afrontem el que serà un curs complicat ple d'entrebancs, un curs en que menys mestres haurem d'atendre més alumnes. De totes les retallades que patirem al llarg del curs la que més ens preocupa és que quan un mestre agafi la baixa no tindrem substitut en dues setmanes. Això significa que al llarg de 10 dies laborables, l'atenció directa de l'alumnat recaurà en un altre company de l'escola. Per tant és fàcil d'entendre que alguna de les activitats programades es deixarà de fer. Els que sortiran més mal parats seran els alumnes que reben atencions en petits grups, reforços, etc. Si malauradament aquesta situació es repeteix amb una certa freqüència o en el temps hi ha coincidència de més d'una baixa, el desgavell que es pot produir en un centre pot ser important, i això repercutirà directament en el seu alumnat.

La nostra Consellera proclama a tort i dret la gran croada contra el fracàs escolar i al mateix temps posa en marxa mesures que de ben segur incidiran ben negativament en els alumnes amb més necessitats. No hi ha prou amb ensabonar als mestres amb declaracions lloant la seva professionalitat i el seu bon treball si apliquem mesures que l'únic que faran serà complicar la gestió dels centres, i malmetre els resultats dels alumnes. Ho sento molt però en la gestió pública i sobre tot, quan ens juguem el futur dels nostres ciutadans la economia no ho és tot. De ben segur que es poden trobar altres mesures d'estalvi.

 

 

Famílies sota sospita

El Departament d'Ensenyament està decidit ha no deixar-nos passar un estiu tranquil. Els diaris acaben d'anunciar una nova polèmica. Sembla ser que en el proper període de matriculació la família que sospiti alguna mena de frau en el procés podrà sol·licitar al centre educatiu les dades aportades per la família sospitosa.

La FAPAC ha posat seny i s'ha declarat en contra d'aquesta mesura que pot generar realment situacions de molta desconfiança entre famílies que hauran de compartir una bona colla d'anys de l'escolarització dels seus fills. No sembla pas aquesta la millor manera d'iniciar un bon període de convivència entre les famílies de P3. No està bé l'existència de frau i és correcte que l'administració cerqui fórmules per combatre aquest suposat frau, però generar situacions de desconfiança i crispació entre famílies no és pas la millor manera d'inciar l'escola dels seus fills. De ben segur, s'han equivocat de camí i han de cercar altres solucions.

Tots formem part d'aquesta societat i tots hem de col·laborar al compliment de les normes, però d'això a convertir a tothom en possible delator i perseguidor dels delictes del veí, company, amic, ... hi ha un pas important. Sembla que d'alguna manera ens vulguin abocar cap aquesta direcció tan perillosa i amb exemples històrics de no massa bon record.

Prou dura ja serà la tornada a setembre amb la pujada de l'IVA del material escolar. Estaria bé que es deixin ja d'ensurts i que puguem passar el que resta de vacances sense més .....Poden esperar a anunciar les novetats al setembre, tampoc queda pas tant.

 

Tancat per vacances

 

imatge manllevada de la web apuntsdecarmensanchez

Ja som a l'agost, el mes de vacances, i les escoles estan tancades i els mestres estan descansant, però en canvi els nostres legisladors no s'aturen i de moment a la tornada a l'escola ens trobarem amb tres novetats:

1. La carmanyola.
2. Canvis en Educació per la Ciutadania.
3. I en el País Valencià decret-llei per implantar el trilingüisme a les escoles. 

Aquesta és una vella tàctica dels governants: imposar lleis al llarg del període vacacional, per tal d'evitar les possibles protestes dels afectats. I aleshores, a primers de setembre i amb els alumnes a punt de començar, correm-hi tots a organitzar l'escola amb les novetats.

És positiu que es legisli sobre la utilització de les carmanyoles en els menjadors escolars en que aquestes s'utilitzin. Però moltes vegades quan es fan les lleis és quan sorgeixen els conflictes i a molts centres i famílies que mai s'ho havien plantejat sortiran els dubtes i les preguntes. Als centres de secundària no té per què implicar massa problemes organitzatius, però als centres de primària on molts alumnes no tenen la suficient autonomia és una qüestió molt complexa i difícil de posar en pràctica. Com moltes vegades es convertirà en un problema afegit per les direccions i les AMPAs de les escoles com si no tinguessin res més a fer.

Poc ha durat l'assignatura d'Educació per la Ciutadania que ja va néixer envoltada de polèmica. La veritat és que no tinc massa clar que sigui una assignatura necessària en el currículum. Però li ha faltat temps al PP un cop al poder per canviar-la. Ara bé, posats a introduir canvis, ho podia haver fet amb més temps per endavant, ja que en aquests moments moltes famílies ja han comprat els llibres que evidentment són com els del curs passat. De fet, tampoc és massa problema, ja que cada professor feia una mica el que li venia de gust en funció de la seva manera de pensar dins dels objectius generals que marcava l'assignatura i no crec que amb els canvis introduïts això canviï massa.

Més greu i de fons em sembla el canvi al País Valencià, un pas més cap a el menysteniment de la llengua catalana, per part d'un PP cada cop més en contra de totes les llengües que es parlen a l'Estat excepte el castellà, la llengua d'aquest imperi en decadència.

Quins ......s!

Després de reunir-se amb els Consellers d'Educació i proposar entre altres mesures:

• Augmentar un 20% el nombre d'alumnes per classe (el que implica 30 alumnes/aula a primària i 36 a secundària).
  

• Establir un nou pla de substitucions de professorat: el centre ha de cobrir la plaça els primers deu dies de baixa i a partir d'aleshores se n'ocupa l'administració. No es cobriran les baixes del personal de menys de dues setmanes
  

Wert, el ministre d'Educació  ha afirmat: 'Estem demanant un sacrifici important als docents. Estem en disposició de parlar amb ells. Són mesures realistes, que no comporten un perjudici substancial o directe a la qualitat de l'ensenyament.'

Dubto que les seves propostes permetin estalviar els 3000 milions que volen estalviar, però el més greu és que s'atreveix a dir públicament que aquestes mesures no comportin un perjudici directe a la qualitat de l'ensenyament. Ja que estan disposats a retallar i retallar al menys el que poden fer és callar i no dir bestieses.

 

Són tan necessàries les PDI ?

Ja fa una colla de cursos que la PDI va aterrar a la meva aula. El Departament va dotar a l'escola d'un d'aquests enginys moderns i es va decidir instal·lar a l'aula d'idiomes. Al principi tot van ser provatures. El primer que calia era treure la por i el respecte dels alumnes a tocar-la i remenar-la . Però passada aquesta primera fase calia posar-se a treballar i a treure-li suc. A molts llocs llegeixo que tenir aquest recurs ha de canviar la metodologia i la forma de treballar. De fet no tinc tan clar que en el meu cas hagi canviat tant.

De fet és gairebé la única pissarra amb la que compto a l'aula tret d'una petita pissarra al seu costat. Per tant és el referent dels alumnes al davant de l'aula. Reflexionant diria que la faig servir per les següents activitats.

1. Presentació de les activitats que realitzarem al llarg de la sessió.
2. Visualització del llibre que utilitzem a la pissarra fent parar atenció en el que es requereix en cada moment.
3. Utilització del potent audio del que disposa. Lluny queden els casets i els lectors de CDs
4. Presentació de pàgines web.
5. Presentació de les novetats del bloc de l'aula.
6. Realització d'activitats on-line.

Moltes d'aquestes activitats per no dir totes es poden realitzar disposant simplement d'un canó i una pantalla a l'aula. Que la pantalla sigui interactiva ofereix un plus, però no sé si aquest justifica la diferència de preu.

I després del primer trimestre ...

El primer trimestre del 2011-2012 ja s'ha acabat. Des que vaig tornar a l'escola ordinària que només havia donat classes a Cicle Superior. Aquest curs per necessitats de l'escola (ens han suprimit una mestra d'anglès) tinc que impartir classes a Cicle Mig.

A 4rt. em vaig adaptar bé i ràpid, però a 3er. l'adaptació ha estat més lenta. En tots els meus anys de mestre mai havia treballat amb alumnes d'aquestes edats de manera continuada si exceptuo el meu pas per l'escola d'Educació Especial. Però allò era un món molt diferent. En escoles ordinàries sempre havia estat a Cicle Superior o en el que abans era la Segona Etapa.

Els primers dies a tercer no van ser fàcils. Els podríem qualificar de dies de prova fins trobar el ritme i les activitats més adients. Però ara m'hi trobo a gust i m'agrada. Primer de tot va ser implantar unes rutines de treball que després ens havien de permetre avançar més ràpid. Ara això ja està  fet i només em cal preveure que per qualsevol activitat necessiten el seu temps, encara que en els darrers dies del trimestre el seu ritme ja era molt millor. Després d'aquests dies de descans quant reprenguem la feina estic convençut que ens esperen uns dies molt profitosos.