Substitucions

 Un vídeo amb bones dosis d'humor.

 

Això no toca

Estic a la cua del Mercadona per pagar. Davant meu tinc una mare amb un meu alumne de cinquè. En el moment de pagar l’alumne posa la tarja de crèdit en l’aparell corresponent i tecleja el número secret.

No puc menys que quedar completament astorat. Si a un nen d’11 anys, la mare li deixa pagar la compra amb la seva tarja i teclejar el seu número secret, em demano que no li deixarà fer quan aquest alumne creixi i sigui més gran.

No anem bé si els infants es responsabilitzen de conductes que encara no els hi pertoquen per la seva edat. On estan els límits que tota educació ha d’imposar per facilitat el desenvolupament dels infants? És molt important posar a cadascú al seu lloc i els infants no han de poder fer-ho tot. Hi ha d'haver una edat per cada cosa. No cal avançar el que ja hauran de fer quan siguin més grans. Sembla que tenim pressa per fer-los grans.

El sistema educatiu finés

Fa pocs dies tot coincidint amb la polèmica encara inacabada que ha encetat la llei Wert, Jaume Barberà va portar a Singulars a Xavier Melgarejo, psicòleg i doctor en pedagogia per tal que expliques el lloat sistema educatiu finés.

Paga la pena veure el programa. Alguns aspectes que em van cridar l'atenció:

• 15 alumnes per aula
• les 80% de les famílies van un cop per setmana a les biblioteques.
• La llei educativa de Finlàndia té 40 anys. Quants lleis d'educació portem en el nostre país en tot aquest temps ?
• Fan una detecció precoç del problemes d'aprenentatge dels alumnes i hi posen remei de forma immediata.
• Tots els alumnes dinen a l'escola.
• No és un problema de més hores d'escola, sinó d'una millor escola.

 Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat

 

Cap on ens portarà l'evolució ?

L'ésser humà és una espècie que evoluciona i s'adapta la medi. Fa molt de temps que hem abandonat la selva i la sabana i una gran part de la humanitat s'ha instal·lat en medis urbans. Aquests medis urbans estan envaïts d'estris tecnològics. El nostre cervell i tot el nostre sistema nerviós es caracteritza per ser un òrgan i un sistema extremadament plàstic i que evoluciona i aprèn a partir de l'estimulació que rep. Les generacions actuals estan rebent una super-estimulació radicalment diferent a la que van rebre anteriors generacions i en molts casos aquesta estimulació la reben des de ben petits. Per tant cal preveure que el sistema nerviós dels nostres alumnes tindrà tendència a evolucionar en direccions ben diferents a l'evolució que l'espècie humana seguia només fa uns pocs anys. Podem preveure cap on ens portarà aquesta evolució ?

 

Què fer amb un fill adolescent ?

El programa SINGULARS de Jaume Barberà ens va portar a Ricard Jiménez i Pere Salvador, un directors d'Institut i un Tècnic d'Educació que d'una manera divertida van explicar què cal fer per educar als fills quan són adolescents. Moltes de les receptes només són de sentit comú, però ja sabem que moltes vegades aquest és el menys comú dels sentits. Paga la pena escoltar-los, sobre tot, si teniu fills en aquesta edat.

 Ricard-Jimenez-i-Pere-Salvador-Educant-pares-i-mares

 

 

Jocs tradicionals

Els professors d'Educació Física introdueixen els jocs tradicionals a les seves classes entre ells el joc de les bales. Aprofitant aquestes classes intentem que a les hores d'esbarjo es diversifiquin més les activitats i els jocs i no tot es limiti a jugar a futbol. Però moltes vegades aquesta lluita resultat del tot inútil i una part important de l'alumnat es passa els esbarjos donant puntades de peu a la pilota.

Però de cop i volta apareixen les bales, i cada dia més i més alumnes porten bales a l'escola. No sabem d'on han sortit i tampoc qui ha implantat aquesta moda. Porten bosses plenes i el joc de les bales s'acaba convertint per un temps en el joc majoritari de l'escola. Cal regular que no juguin dins de l'edifici escolar. I per aquest motiu algunes bales acaben als calaixos dels professors.  Fins i tot, les bales s'acaben convertint en moneda d'intercanvi. Es venen alguns objectes a canvi d'algunes bales.

Tot es produeix de manera espontània i de la mateixa manera que ha arribat aquesta "moda" també desapareixerà i s'acabarà l'interès per aquest joc. Les bales acabaran oblidades en qualsevol racó i d'aquí un temps apareixerà un altre d'aquests objectes o jocs cíclics que ocuparà el seu lloc.

Fa molts anys que és així. Podríem afirmar sense gaire temor a equivocar-nos que a l'escola sempre ha estat així. Alguns jocs apareixen i desapareixen de forma misteriosa sense que ningú sàpiga quins mecanismes els governen. Quin serà el proper ?

 

 

És cert ?

"Cuando la cultura se dota de un lenguaje profesionalment racionalizado del déficit mental y las personas pasan a ser cada vez más comprendidas según este lenguaje, la población de "pacientes" se expande. Esta población, a su vez fuerza a la especialidad profesional a ampliar su vocabulario, y por consiguiente la gama de términos de déficit mental disponibles para su uso cultural. De este modo cuantos más problemas se construyen dentro de la cultura, más ayuda se busca, y el discurso del déficit de nuevo se hincha"

Kenneth J. Gergen

Realidades y relaciones

Als darrers temps a l'escola tenim la impressió que la proporció d'alumnes amb problemes va en augment. A vegades, et poses davant d'un grup i vas pensant en cada un dels alumnes i arribes a la conclusió que pràcticament cada un d'ells té algun tipus de problema. Potser amb tanta definició de síndromes i demés n'estem fent tots plegats un gra massa. Per una banda serveixen a les famílies per justificar uns resultats no massa bons dels seus fills, per altra banda, ajuden a omplir els consultoris de la diferent tipologia de professionals que envolten el fenomen educatiu i així els ajuden a guanyar uns calerons. Cal filar prim amb tot això de trobar nous diagnòstics no sigui que perdem de vista que no tot ho podem categoritzar i classificar i que hem de deixar un cert marge per la normalitat. Avui en dia gairebé sembla que els alumnes "normals" no existeixen.