Penjats de la xarxa

Quina coincidència!

Diumenge al vespre miro el reportatge de #penjats@internet del 30 minuts i dilluns mateix el primer que escolto a l'arribar a l'escola és que no funciona la xarxa del centre.

El primer pensament de tots és del de sempre: funciona el servidor ? Sempre que ens passa això el problema ha estat alguna desconnexió del servidor. Però aquesta vegada no és així. Comprovem que el servidor funciona i que totes les llums del "rack", altrament conegut com "la nevera" estan en marxa. No sabem pas el que passa, però no tenim accés a les unitats on guardem tota la informació de l'escola. I a més, estem en una setmana clau: elaboració de memòries, redacció i lliurament d'informes. El pànic circula ràpidament per tot el centre. Alguns afortunats tenen els informes en els seus pen-drives, però la majoria no.

Des de direcció es passen al matí parlant amb tots els serveis tècnics que ens poden resoldre el problema i la resta ens passem la jornada preguntant si aquest ja s'ha resolt. Acaba la jornada laboral i anem marxant cap a casa, però continuem sense connexió a la xarxa. Encara que suposem que a la tarda ens podran resoldre el problema no sabem si serà possible. Finalment a mitja tarda rebem un correu tranquil·litzador: "ja tenim P i M". Són les unitats de xarxa on guardem tota la informació acadèmica i de funcionament.

Una conclusió clara, estem totalment penjats de la xarxa. Si aquesta en falla i no podem recuperar la informació ens quedem sense res. Estem en mans d'aquestes màquines infernals.

És l'educació un simple objecte de consum ?

Fàcilment ens omplim la boca defensant l'educació i, sobre tot, l'educació pública com un servei a la societat que ha de servir per lluitar contra les desigualtats socials i que ens ha de conduir a una millor societat en el futur i al desenvolupament personal dels alumnes. Però a vegades no n'estic pas tan segur d'aquestes afirmacions i acabo pensant que l'hem convertit amb un simple objecte de consum, d'aquells que fiquem al carro quan anem de compres o de rebaixes.

De fet en el món en que vivim tot s'ha acabat convertint en un simple objecte de consum. Les escoles es publiciten i fan jornades de portes obertes en les que venen el seu producte de la millor manera possible. Es parla de les famílies com dels clients. La suposada "bona educació" té un preu: escola privada i concertada, Universitats privades, etc. També es parla de l'educació com una inversió. Cal invertir en l'educació dels fills per tal de treure un rendiment amb posterioritat.

A poc a poc tot aquest vocabulari economicista ha anat omplint el món de l'educació. Sense ser-ne massa conscients ens ha envaït i tots plegats ens hem deixat arrossegar per aquests conceptes. Tots els que estem en aquest món educatiu hem de maldar per tal que els alumnes assoleixin els millors resultats possibles però hem d'estar amatents per que les escoles no s'acabin convertint en un simple objecte de consum més.

Retorn al passat

Com molt bé ha mostrat el diari Ara en l'edició del dissabte 18 de maig, retornem al passat, a l'època del blanc i negre: revàlides, castellà, història igual per a tothom i imposat des de la capital del Regne, la Reconquesta, els Reis Catòlics, la Literatura Castellana en exclusivitat, ....

Ben aviat els crucifixos tornaran a presidir les aules, juntament amb les fotos dels nostres governants i començarem la jornada escolar cantant, alegres, l'himne nacional. En lloc de les competències bàsiques tornarem a ensenyar als nostres alumnes l'orgull de ser espanyols. Després de contemplar com són capaços d'homenatjar la "División Azul" sense que passi res escoltar segons quines manifestacions en els líders del PP em fa agafar por. Cap on ens condueix aquest gent tot brandant la seva majoria parlamentària ?

Estic segur que ells poden anar cantant missa que a les escoles seguirem el nostre camí. Les seves lleis no ens faran pas canviar en el que sabem que hem d'ensenyar als nostres alumnes. Els governants pensen que les escoles es canvien a cop de llei, però estan ben equivocats. Les escoles es canvien amb la feina del dia a dia dels mestres i amb la pròpia reflexió sobre aquesta feina diària.

Aneu perdent el temps fent una llei rere l'altra amb la ens voleu retornar cap el passat que nosaltres seguirem treballant pel futur dels nostre alumnat i dels nostres ciutadans.

Utilitzar els blogs a l'aula

Ja fa anys que vaig començar a utilitzar els blogs a l'aula. Primerament en la plataforma del blog.cat, i després vaig ser dels  pioners en l'ús dels blocs.xtec. Com tot el que es comença de nou, no tenia massa clar quina podria ser la seva utilitat, però intuïa que podia ser molt útil. Amb el temps li he anat trobant noves utilitats i s'ha acabat convertint en una eina imprescindible en la meva tasca docent. De fet no entenc com hi ha molts professors que encara no exploten el potencial que els blogs ofereixen. Per una banda hi ha el tema tècnic que alguns no acaben de resoldre malgrat haver explicat el seu funcionament en moltes ocasions, però per altra banda també hi ha una segona causa, utilitzar els blocs implica un cert volum de feina.

Amb el temps i l'experiència vam estructurar els blogs a l'escola. Ja fa uns cursos que mantenim un blog a cada cicle bàsicament per publicar petites cròniques de les sortides i festes, però on també algun professor aprofita per treballar amb els alumnes amb alguna proposta d'activitats. A cicle superior disposem d'un blog per nivell, que creem a l'inici de 5è i que els acompanya fins que marxen de l'escola. Aquests blogs no són mai del tot iguals, ja que els alumnes hi juguen un paper primordial a l'hora de definir els seus continguts i les seves activitats. Hi ha grups d'alumnes "més tecnològics" i participatius que altres en aquests mitjans. Aleshores és quan aquesta eina es mostra més viva i interessant, ja que s'acaba convertint en una eina de comunicació tant entre els alumnes com entre el mestre i els alumnes.

Utilitzo el blog com un mitja per:

• presentar i iniciar una nova unitat,
• proposar activitats als alumnes que tant poden realitzar a l'aula com a casa seva en qualsevol moment,
• tal que els alumnes realitzin i presentin activitats bàsicament de llengua,
• exposar els treballs tant escrits, d'àudio o d'imatges que realitzen els alumnes,
• tal que els alumnes puguin expressar els que els agrada, les seves aficions, explicar les activitats extraescolars que fan,
• petites cròniques, vídeos, reportatges fotogràfics tan de les sortides com de les festes,
• iniciar als alumnes en la redacció d'articles al bloc, així com ajudar als més interessats en crear els seus propis blogs

Bàsicament podem afirmar que el blog és un espai per aprendre, compartir i comunicar-se.

El bloc de cinquè d'aquest curs ja porta un llarg camí. Hi ha un grup d'alumnes engrescat i participatiu i un altre grup que com és habitual es manté força al marge, i tan sols apareix pel blog quan la tasca que es proposa és obligatòria. Ja tenim alguns alumnes amb blog propi. Sembla que és un grup que promet. Ja veurem. De moment acabem d'acomiadar el bloc de sisè dels alumnes que van marxar a finals de juny i que va assolir el segon premi Espiral Edublogs en la categoria d'alumnes. Aquesta és la segona vegada que assolim un premi, l'altre cop va ser el tercer premi.

 

Substitucions

 Un vídeo amb bones dosis d'humor.

 

Això no toca

Estic a la cua del Mercadona per pagar. Davant meu tinc una mare amb un meu alumne de cinquè. En el moment de pagar l’alumne posa la tarja de crèdit en l’aparell corresponent i tecleja el número secret.

No puc menys que quedar completament astorat. Si a un nen d’11 anys, la mare li deixa pagar la compra amb la seva tarja i teclejar el seu número secret, em demano que no li deixarà fer quan aquest alumne creixi i sigui més gran.

No anem bé si els infants es responsabilitzen de conductes que encara no els hi pertoquen per la seva edat. On estan els límits que tota educació ha d’imposar per facilitat el desenvolupament dels infants? És molt important posar a cadascú al seu lloc i els infants no han de poder fer-ho tot. Hi ha d'haver una edat per cada cosa. No cal avançar el que ja hauran de fer quan siguin més grans. Sembla que tenim pressa per fer-los grans.

El sistema educatiu finés

Fa pocs dies tot coincidint amb la polèmica encara inacabada que ha encetat la llei Wert, Jaume Barberà va portar a Singulars a Xavier Melgarejo, psicòleg i doctor en pedagogia per tal que expliques el lloat sistema educatiu finés.

Paga la pena veure el programa. Alguns aspectes que em van cridar l'atenció:

• 15 alumnes per aula
• les 80% de les famílies van un cop per setmana a les biblioteques.
• La llei educativa de Finlàndia té 40 anys. Quants lleis d'educació portem en el nostre país en tot aquest temps ?
• Fan una detecció precoç del problemes d'aprenentatge dels alumnes i hi posen remei de forma immediata.
• Tots els alumnes dinen a l'escola.
• No és un problema de més hores d'escola, sinó d'una millor escola.

 Xavier Melgarejo: millorar l'educació per millorar la societat