Ara si, ara no.

Tenim el govern de l’ara si, ara no. Un bon exemple és tot el tema de l’aigua, primer la portarem del Segre, després de l’Ebre, ara cap aquí, ara cap allà.

Però el gran paradigma de l’ara si, ara no és el Departament d’Educació i el nostre conseller Ernest Maragall. Aquesta darrera setmana hem tingut un altre bon exemple. Fa pocs dies va declarar amb rotunditat que el Batxillerat Nocturn quedaria absorbit per Institut Obert de Catalunya que oferirà aquests estudis a distància.

Avui ha declarat que calia matisar aquesta informació dient ho estudiaran i que alguns instituts podran seguir oferint la modalitat del Batxillerat Nocturn.

El mateix ha passat amb altres lleis i iniciatives. Ara afirmo una cosa per després canviar-la. És un govern, i en especial el Departament d’Educació, sense capacitat de decisió que canvia d’opinió cada dos per tres, i que per tant com més passa menys confiança m’ofereix. Un govern ha de governar i governar vol dir prendre decisions.

Són tan nous els nous currículums ?

La setmana passada vaig anar a una conferència sobre els nous currículums. Sota la dictadura d’un powerpoint que gairebé es va limitar a llegir i poca cosa més, no va estar malament. Però la suposada reforma del currículum em genera molts dubtes.

Tot gira entorn a les competències bàsiques i les metodologies de treball. Cap de les dues coses suposen una novetat. Per sort desapareix la antipàtica distinció entre els continguts de fets i conceptes, procediments i actituds, valors i normes i són substituïts per les competències bàsiques que ha d’amarar totes les àrees.

S'han d'avaluar els continguts de les àrees, però al mateix temps les competències bàsiques.  Aquestes semblen requerir una avaluació més qualitativa i en canvi el nou decret d'avaluació acaba de tornar a l'avaluació més numèrica més tradicional.

En els centres haurem de tornar a donar voltes al PCC. Ja estem escamats de l’altre cop i crec que no en tenim massa ganes, ja que en la major part dels casos va suposar molta feina per al final deixar el document en un calaix i no tornar-lo a mirar més.

Els autors de referència tornen a ser els mateixos: Zabala, Marchesi,.... Quin negoci s'han muntat darrera d'anar canviant el nom a les coses! No m’agrada pensar-ho, però crec que simplement és el mateix amb diferents noms.

Tot plegat em sembla un bon garbuix que no sé si ens porta a algun lloc. I per acabar-ho d’adobar van treure el currículum l’estiu passat i ara treuen l’esborrany de la Llei d’Educació de Catalunya. No creieu que l’ordre havia de ser un altre?

Reunió de cicle

Avui al migdia, reunió de cicle. Primer de tot hem acabat d’organitzar el que farem per la festa de Sant Jordi per la que ja queden pocs dies. Sobre tot, hem informat als mestres nous del que acostumem a fer els darrers cursos i després hem temporitzat actuacions i ens hem repartit les diferents tasques.

A continuació hem posat sobre la taula diferents alumnes que darrerament ens preocupen per diferent motius. Hem recapitulat la informació que cadascú posseïa d’aquests alumnes i els diferents punts de vista del que podíem fer tot cercant estratègies per tal de millorar la nostra actuació educativa. Finalment hem establert un pla d’actuació.

Malgrat que en alguns casos és difícil esperem assolir petits canvis. 

Per què ?

Arribes a la classe. Has preparat una sessió que penses que pot ser engrescadora. T’ha portat el seu temps tenir-ho tot a punt. Comença la classe i veus que allò no acaba d’anar com havies pensat. Segueixes el teu pla i intentes redreçar la situació, però segueix sense millorar. L’experiència et diu que quan una sessió de classe no funciona és difícil tornar-la a bon port. Tens ganes d’acabar per poder pensar que ha anat malament i rectificar en la mesura del possible.

Moltes vegades no acabes de conèixer on ha estat l’errada. L’ensenyament és així, fins i tot una mica enigmàtic i una mica màgic. A vegades classes totalment improvisades funcionen d’allò més bé. Per què ?

Diada de l’escriptor

D’alguna manera hem avançat el Sant Jordi. Ha estat absoluta casualitat. Ahir al matí van venir a l’escola dos escriptors catalans prou coneguts.

Primer ha estat l’Emili Teixidor el que ha vingut a parlar amb els alumnes de sisè que havien llegit un munt dels seus llibres. No tenien un llibre de lectura obligatòria. Simplement els hi presentem tots els llibres de l’escriptor explicant una mica el seu tema i la seva dificultat i poden escollir segons els seus interessos. Ha estat una sessió interessant farcida de preguntes i complicitats entre el veterà escriptors i els seus novells lectors.

I quan marxava l’Emili, s’ha creuat al vestíbul amb l’Antoni Dalmases. S’han saludat efusivament. L’Antoni venia a parlar amb els alumnes de cinquè que havien llegint “El bescompte minvant”. Ha parlat de com és l’ofici d’escriptor, d’on surten les idees, en que està treballant en aquests moments, i també els ha animat a escriure les seves pròpies històries, simplement per divertir-se.

What animal is it ?

Hem acabat la unitat i avui treballarem amb les ordinadors. L’objectiu és integrar el treball d’anglès (oral i escrit) i les TIC. Primer explico a la pissarra que han de fer: escollir un animal i cercar informació a Internet, escriure en anglès algunes característiques d’aquest animal (on viu, com és, que menja, què fa, ....) sense dir el nom, gravar el que han escrit amb l’Audacity, un programa que ja coneixen i penjar-ho al bloc de la classe, per tal que la resta de companys tractin d’endevinar quin animal és.

Un cop explicat tot el procediment comença la funció.

 

Foto d'Andrés Herrera

“Profe, em pots ajudar ?” “Can you help me ?” “L’ordinador no funciona” “Com es fa això” “No va” “Això com és diu en anglès” “What’s .... in English ?” “M’ho pots mirar” ...... I és clar, com ja tenia previst, haig d’anar d’alumne a alumne a resoldre els diferents entrebancs tan tècnics com de contingut que es van trobant. Hi ha moments que no dono l’abast, però la feina va sortint.

Al final de la sessió, la major part dels alumnes tenen la informació més o menys organitzada. Encara tinc que revisar la feina d’alguns, 2 ó 3 han aconseguit gravar la seva descripció i cap d’ells l’ha penjat al bloc. Bé, un d’ells, molt interessat en veure el producte final de la seva tasca, s’ha quedat a l’hora de l’esbarjo per acabar-ho.

Farà falta una nova sessió per donar per acabada la tasca.

Què malament que temporitzo la feina!

El plaer de donar classes

Vols que els teus alumnes es motivin pel que ensenyes i aprenguin. Aleshores cerques activitats engrescadores amb les que puguin assolir aquests objectius i planifiques una classe amb cura, utilitzant recursos diversos per arribar als diferents nivells d’alumnes amb els que comptes a la classe.

Finalment ho tens tot a punt i arriba el moment de la representació. Moltes vegades una classe no deixa de ser una representació del que prèviament has pensat i planificat.

Presentes a la pissarra el que penses fer al llarg d’aquella hora de classe i vas desgranant les diferents activitats i recursos, normalment amb petites modificacions per adequar-te al que passa a cada moment. Poques vegades la classe és exactament tal com l’has planificat sobre el paper. Convé ser mínimament flexible per adequar-se al moment i al tempo. Gairebé sempre el pas del temps acaba sent determinant. És segurament l’aspecte més difícil de planificar. L’hora de classe acaba sent curta i no pots encabir-hi totes les activitats que havies pensat.

Abans d’acabar preguntes que creuen haver aprés i ets feliç i t’ho has passat bé quan tot va sobre rodes i els alumnes són conscients d’haver aprés els continguts que prèviament havies planificat.