Ha parlat l'ignorant

 "La immersión lingüística es una immersión en la ignorancia y en la limitación de miles de jóvenes catalanes” Va afirmar Javier Mayor Oreja.

Sembla molt evident qui és l'ignorant de la realitat.

De nou tenim al PP a l'atac. Ja ha tornat a despertar la fera ferotge. Com esgota aquesta gent amb les seves mentides i les seves falsedats i quina mania que tenen al català i a la immersió lingüística a les escoles una de les poques coses que funciona bé del nostre sistema educatiu i volen carregar-se-la sigui com sigui.

Després d'aquest començament ha vingut l'anunci als mitjans i així continuaran sense voler veure que malgrat la immersió a les aules, als patis de totes les nostres escoles, així com a molts carrers es parla exclusivament en castellà i és el català el que continua estant en minoria.

Però potser pensant un mica, igual és simplement una maniobra de distracció. Ara que tot està a punt per l'aprovació de la LEC amb una part important de la comunitat educativa en contra de la mateixa, potser el fet que el PP faci aquestes declaracions de nou tan incendiaries servirà per tal que molts pensin que si el PP està en contra de la LEC, potser aquesta no és tan dolenta.

Però ja que ells estan tan acostumats a presentar denúncies davant dels tribunals, haurem de ser tota una generació de catalans que va tenir que fer el seu aprenentatge amb “la lengua del imperio” per imposició de la dictadura de les que ells són els hereus directes, els que haurem de presentar denúncia pels danys i perjudicis rebuts ja que no va ser fins ja ben adult que no vaig poder aprendre a escriure en la meva llengua.

 

He estat aplicador de les famoses proves de sisè.

M'ha tocat ser aplicador de la prova de competències de 6è. Dues setmanes abans ens van reunir a tots els aplicadors per repartir la documentació i explicar el funcionament de tot el procés. En la mateixa reunió van demanar voluntaris per fer de corrector de les proves, explicant com seria el procés i el que es cobraria per fer-ho.

El dia de la prova la meva jornada laboral comença més aviat del que és habitual. Visc i treballo a la zona nord i tenia que aplicar-la a una escola concertada de la zona sud i a més havia d'estar a l'escola a les 8.30 en lloc de les 9. Per tant tinc que sortir força abans de casa.

La primera tasca és obrir les proves i comprovar si tot és correcte. I així amb unes simples tisores es va desvetllar el gran misteri d'aquests darrers dies. Allà al davant teníem les proves que havien de determinar el nivell dels alumnes al finalitzar la primària.

Gairebé tot el matí passant proves es fa avorrit i dóna temps per pensar i comentar amb els companys. Pels alumnes és excessiu no hi estan avesats.

El Departament i els mitjans han fet un gran rebombori informatiu al seu voltant. Això l'únic que ha fet es posar innecessàriament nerviosos als alumnes, donant a les proves més importància de la que realment tenien.

Les han presentat com una gran novetat, però tampoc ho són tan. Ja fa anys que es fan proves de competències als alumnes, primer als de 4t. I després també a altres cursos inclosos els de 6è. La única novetat d'aquestes és que hi ha un aplicador extern i correctors externs que no sabran a quins alumnes estan corregint les proves i per tant s'assegura una major imparcialitat als resultats.

Està bé avaluar el sistema i saber el nivell de coneixement assolit pels alumnes (a més a més darrerament aquest és un tema que està de moda), però cal tot aquest enrenou per fer-ho ? Cal fer una despesa tan gran en temps de crisi (1 milió d'euros) ? Per a què serviran els resultats ? Per posar en qüestió al sistema educatiu ? Als mestres ? Per justificar la necessitat de les mesures establertes a la LEC?

En general les proves a tots ens han semblat adients, fins i tot, una mica fàcils. Potser són fàcils per tal de poder presumir de bons resultats després? No m'agrada ser mal pensat, però ....

Tots diem el mateix dels alumnes, mestres diferents i d'una escola i un barri ben diferent al que treballo, però el discurs és el mateix: no s'esforcen, no llegeixen bé el que han de fer. Moltes vegades ho saben fer, però no llegir-ho bé els fa donar una resposta incorrecta. Un cop fet pocs són els que revisen i corregeixen a consciència, si ho fan és perquè els obliguem a fer-ho ....

Bé ha passat el temps i les proves s'han acabat. Les recollim totes, aixequem acta de tot el procediment amb el director de l'escola i porto les proves al CRP, centre neuràlgic de tot el procés al llarg de la jornada. Allà són recollides per la inspectora de la comissió avaluadora qui posteriorment les lliurarà al corrector corresponent. La meva tasca d'aplicador ha acabat i a la tarda torno a la meva feina de mestre habitual.

Esperarem a veure els resultats i a llegir els seus anàlisi. Esperem que sigui útil aquesta despesa de temps, mitjans i diners.

 

 

Excursionisme a l'escola

Dijous petita excursió amb tots els alumnes del cicle superior (un centenar) pel Torrent de Colobrers i Togores fins arribar a La Salut. L'objectiu que coneguin el rodal i el patrimoni natural local i també posar una mica d'activitat física en les seves vides sedentàries.

 

 

 

Aprofitem per recollir informació que després s'analitzarà a les classes de coneixement del medi. Per primera vegada vam organitzar també una cursa d'orientació en el medi natural.

Aquesta és una passejada clàssica de la gent gran de Sabadell i de totes les persones que els agrada conèixer la natura i el seu entorn proper, però aquests ho fan perquè volen i en canvi els nostres alumnes ho fan obligats.

Molts d'ells caminen poc o gens i poques o cap excursió de caminar fan amb les seves famílies. Aleshores ens trobem amb un grup que és caminador de mena que gaudeix de l'activitat física a la natura i pot anar a un bon ritme sense problemes. Però a mesura que avança la jornada el grup es va estirant i des del primer al darrer hi ha una distància considerable. Ens obliga als mestres a estar distribuïts per la llarga filera que formen i tenir sempre un mestre a la rereguarda que eviti les continues aturades dels darrers. I al capdavant cal fer freqüents parades per tal de reagrupar al nombrós grup.

Quines són les preguntes més escoltades al llarg del camí. Ja us les podeu imaginar. Quan falta ? Falta molt ? I això que aquest recorregut és planer, però en el moment en que apareix qualsevol petita dificultat en forma de rampa o desnivell una mica important ràpidament s'escolten els esbufecs. Esperem que aquestes activitats serveixen perquè quan siguin adults incorporin una mínim d'activitat física a la seva vida quotidiana i si potser que aquesta sigui en el medi natural molt millor. Amb això sol ja s'haurien complert amb escreix els objectius d'aquesta sortida. Ens conformem amb ben poc, no ?

Pi-pi-pi-pi ......

Pujo a la classe a preparar els materials necessaris per l'activitat d'expressió oral de la tarda. A l'aula d'anglès han instal·lat fa poc el Rack (nosaltres l'anomenem familiarment com a nevera, pel seu tamany i forma) que centralitza tot el cablejat de l'escola. Escolto un estrany pi-pi-pi-pi insistent. Hi ha llum a  l'aula, per tant, no és falta de corrent elèctrica.

No hi ha internet a cap ordinador i tampoc accés a les diferents unitats de la xarxa. Informo del que passa a la coordinadora d'informàtica. Cal trucar a avaries. Li passem a l'encàrrec a la secretaria.

Torno a l'aula ja disposat a iniciar la classe. Ja no s'escolta el pi-pi-pi-pi. Igual s'ha arreglat sol. Deixo als alumnes a la classe i reinicio la xarxa, però seguim sense connexió. Segueixo fent classe.

Puja la secretaria amb la resposta que li han donat. Em miro al Rack i no té cap llumeta encesa. En aquest mateix instant veig que està desendollat. Automàticament entenc el que ha passat. L'insistent
pi-pi-pi-pi era la seva queixa per manca d'alimentació elèctrica. Aquell migdia havia plogut i els monitors del menjador havien posat un vídeo als alumnes en la tele que està al costat del Rack i l'havien desendollat.

A partir d'aquí ja tot és fàcil endollar de nou i ja tornem a tenir xarxa i connexió a Internet.

 

 

 

Més de 20000 visites en 2 anys, per què ?

Dos anys i escaig de comptador i he superat les 20.000 visites. En concret a finals de març portava 20668 visites, 12655 en el darrer any del bloc, el que suposa 1054 visites cada mes i una mitjana de 34.6 visites diàries.

Suposa un augment significatiu respecte a l'any passat: 8013 visites, 667 al mes i 22 al dia. El dia amb més visites continua sent el 15 de setembre de 2008 amb 190 visites.

Tinc 39 visitants visitants fidels amb més de 50 visites al bloc de mitjana, i 15 entre 26 i 50visites. La resta els puc classificar com esporàdics.

Realment resulta sorprenent com un espai on simplement reflecteixo les meves dèries personals,bàsicament els meus entrenament i les meves curses i algunes reflexions sobre la meva feina i l'escola i l'educació en general i algunes altres petites coses pugui ser atractiu per tanta gent.

En tot el temps que porto amb el bloc (des de l'agost de 2005) estic a punt de superar els 600 articles (595 amb aquest) i aquesta setmana acabo d'arribar als 800 comentaris.

Quin atractiu tenen els blocs ? Quin perfil poden tenir els lectors dels meu bloc ? Una part important és gent que em coneix i que quan ens trobem em comenta que ha llegit tal o qual article, però d'altres són desconeguts, alguns que hi arriben per cerques amb el famós i omnipresent google i altres que simplement hi arriben a través d'altres blocs.

I per a mi que significa el bloc ? Un espai mig narcisista, mig exhibicionista on explicar el que faig o penso ? Una mena de diari personal ? Una obligació que tinc que actualitzar de manera periòdica ? Un entreteniment ? Un simple exercici d'escriptura ? Segurament una barreja de tot plegat.

Quina raó us condueix a llegir el meu bloc ? Per què escrivim blocs ? Per què escric el meu bloc ?

 

 

Els mestres, el Conseller i els sindicats

19 de març, dia del pare i de la cremà i també jornada de vaga en l'ensenyament català: tercera jornada de vaga en poc més d'un any.

No anem gens bé. No hi ha cap tipus de diàleg, malgrat que totes les parts s'omplen la boca amb aquesta paraula.

El Conseller segueix amb la seva línia plena d'incongruències, improvisacions, ocurrències, canvis d'opinió sobtada, falta de respecte per la opinió dels altres i amb una LEC en tràmit parlamentari farcida d'esmenes de tot tipus i des de tots els grups de l'arc parlamentari. Per tant una llei que no agrada a ningú, però que cal tirar endavant sigui com sigui.

Una Llei Catalana d'Educació, millor dit d'Ensenyament és clar que fa falta des de fa temps, però el més segur que aquesta no és la LEC, que des d'un principi ha nascut amb mal peu: no és acceptada per una part molt important de la comunitat educativa.

Ha de ser una Llei àmplia, en la que la major part de la societat (diferents grups parlamentaris i sectors de la comunitat educativa) estigui d'acord i en la que es contemplin tots els elements necessaris. No és ni una cosa ni l'altra.

En el llarg camí d'aquesta LEC no para de patir entrebancs i sotracs, entre els més importants les diferents ocurrències que en aquest camí té el Conseller. Cada cop que obre la boca davant dels mitjans és per explicar alguna de les seves brillants idees. A veure quina serà la propera ?

Ha faltat i falta un diàleg seriós i profund amb totes les parts implicades. Per molt que digui aquest diàleg no s'ha produït, o al menys jo no l'he vist per enlloc. Algú ha tingut més sort ?

Els sindicats tampoc juguen un paper clar i net. El rebuig frontal a la LEC no ens porta enlloc. Tampoc ens expliquen tota la veritat i a vegades tenen una visió distorsionada de la realitat. No tota la LEC és dolenta, ni tampoc hem d'aconseguir una LEC exclusivament al nostre gust. La LEC ha de ser la llei d'Educació de tots i totes i no ho és.

Mentrestant els mestres seguim treballant el millor que sabem a les aules, tractant de formar el millor possible als alumnes que tenim davant nostre. Fem tot el que bonament sabem per tal que les escoles funcionin el millor possible, però moltes vegades ens sentim desorientats davant de les diferents normatives que moltes vegades es publiquen sense massa cap i peus i sense massa explicació al darrera, així com amb tantes declaracions i tertúlies als mitjans de comunicació que en molts moment l'únic que fan és posar l'èmfasi en els punts més polèmics i moltes vegades els menys importants de tot plegat.

Hi ha un sentiment general dins del cos docent d'estar farts de ser el centre d'aquests debats estèrils, de ser l'escola el lloc on cal arreglar tots els problemes i de sentir-nos un cop i un altre de que tenim moltes vacances, de que treballem poc, de què som els pitjors d'Europa, de què hem de fer això o això altre ...

Estem desconcertats, farts i emprenyats i per tot això avui farem vaga i ens manifestarem. Personalment no acostumo a fer vaga. No crec que sigui cap solució, però aquest cop en tinc moltes ganes. És el moment de dir-li prou a aquest Conseller i demanar-li que rectifiqui en les seves actituds i les seves decisions i, sobre tot, que reflexioni si potser on s'està equivocant en el seu camí i en les seves decisions davant de la Conselleria. Feia molt de temps que no teníem un Conseller d'Educació que generés tant rebuig per part de la major part de la comunitat educativa.

I soc conscient que amb aquesta vaga els mestres pagarem un preu molt alt. No es pot dir que siguem un col·lectiu amb massa prestigi social, però amb aquesta vaga en un moment de vaques magres se'ns titllarà de funcionaris privilegiats i corporativistes que només volem defensar els nostres privilegis. Però de quina altra manera podem fer arribar el nostre rebuig a un Conseller que no escolta res del que li diem i amb el que fa temps que hem perdut tota sintonia ?

I no vull ser mal pensat, però perquè precisament ahir és van produir els greus incidents amb els universitaris després de tants mesos de conflicte i precisament en la Plaça Universitat el lloc on està previst iniciar la manifestació de mestres avui. Potser és un simple avís del que ens espera avui a nosaltres ? Serà aquesta la resposta del tripartit la protesta dels mestres ?

Bona vaga i manifestació a tothom.

Ernest Maragall, el Conseller mentider

Aquesta setmana l'Honorable Conseller d'Educació ens ha enviat a tots els mestres un correu electrònic ensabonant-nos i lloant totes les seves virtuts i les de la seva Conselleria.

Entre altres moltes coses coses respecte a les darreres mesures que ha pres el Departament en la carta escriu: “Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina”

En la mateixa carta ens adreça a un enllaç on podem llegir un document provisional amb la Resolució de xx de xxx de 2009 per la qual s’estableix el procediment per tal d’establir i atorgar individualment una major dedicació lectiva, amb caràcter voluntari, del personal docent destinat a centres públics dependents del Departament d’Educació, per al curs 2009/10, o sigui, la resolució que ha de regular el procediment sobre les hores extres lectives que a partir del proper curs podrem fer els mestres i en aquesta podem llegir:

6.1. Atès que la realització de major dedicació horària lectiva implica la revisió de les assignacions horàries al professorat del centre i donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat, cal entendre aquest procediment com una opció que afecta a l’organització de les tasques pròpies de l’activitat docent, i que tindrà incidència en la definició de llocs de treball del centre, tant a nivell numèric com de distribució per especialitats.

6.6. D’acord amb els criteris que s’estableixin mitjançant les corresponents resolucions, s’elaborarà la proposta de plantilles dels centres per al curs 2009/10, tenint en compte les propostes de major dedicació efectuades per les direccions, així com també el nombre de llocs que correspongui compensar.

6.7. El nombre de professors que realitzen major dedicació tindrà incidència en el nombre de llocs de treball dels quals disposarà el centre.

No deia aquest senyor en la carta que cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina ? Em sembla evident l'Honorable Conseller és un mentider.Podem seguir aguantant a un mentider com a Conseller ?